Les escoles públiques no es tanquen!

El proper dimarts 4 d’octubre, a partir de les 16h, la comissió d’ensenyament debatrà en sessió plenària diverses propostes de resolució.

 

Entre elles les que afecten la petició de no tancament de l’escola Mar Nova de Premià de Mar i la construcció de l’escola-institut Mediterrània de Viladecans. Aquestes propostes de resolució compten amb una majoria de grups parlamentaris: C’s, Catalunya Si Que es Pot, PSC, PP i CUP. En els darrers dies s’estan transaccionant esmenes amb el grup parlamentari de Junts Pel Sí amb l’objectiu que doni suport a les dues propostes. Ambdues AMPAS compten amb el suport d’organitzacions de l’àmbit educatiu com: FAPAC, ASSEMBLEA GROGA, Cap Escola Es Tanca, USTEC, CGT i CCOO. Les dues AMPAS han unit forces per realitzar una concentració per reclamar a la Comissió d’Ensenyament una defensa decidida de l’escola pública, aturar tancaments i/o integracions no consensuades i dignificar instal·lacions.

Els pares i mares de l’escola pública Mediterrània de Viladecans  estem lluitant per la formació dels nostres fills, pels seus drets. Des de fa més de vuit anys, les nostres filles i fills estudien en un col·legi fet amb mòduls prefabricats. Hi han passat la seva etapa preescolar i estan a punt de passar tota la seva etapa d’aprenentatge a primària a un col·legi provisional. Són uns mòduls ben construïts, així ho sembla en un primer moment, però són provisionals. I això comporta que les nenes i nens no gaudeixen de moltes coses que hi ha a un col·legi construït. Al menjador passa el mateix. L’espai s’ha anat quedant petit, encara que s’ha fet una ampliació, i els nens es donen cops mentre mengen. Ens ho han dit les nostres filles i fills. A més, els fan menjar ràpid perquè s’han de fer torns.

Cada any des de fa tres, lluitem cada dia per aconseguir que no tanquin l’escola. I no volem que tanqui perquè les nostres filles i fills serien dispersats per diferents col·legis i no hi ha necessitat. Viladecans és una ciutat amb una població estable i en creixement. És una de les ciutats més joves de Catalunya. Ja ens van tancar una línia i això ha provocat que alguns pares portin els seus fills a d’altres escoles. Nosaltres som una comunitat de nens, mares i pares i professors que hem lluitat durant anys per una escola que ha estat reconeguda, per exemple, com a escola verda per la Generalitat de Catalunya. Som una comunitat que funciona molt bé i la gent nova s’hi queda.

Som una escola pública i propera necessària per als ciutadans de Viladecans que vol continuar sent per molts anys. I és per això que ens proposen ser institut alhora, pensem que és la sol.lució perquè el municipi no perdi cap unitat més d’Ed. infantil i Primària assegurant així unes ràtios més baixes que afavoreixin el desenvolupament de projectes pedagògics i ajudar a sol·lucionar el problema de massificació de les aules de Secundària que cada vegada més es dóna i es donarà en el nostre municipi. Les mares i pares ho veiem raonable.  Són els nostres fills i filles persones, ciutadans, de segona categoria?. Ja fa temps que ho pensem. Ara som l’escola Mediterrània de Viladecans i volem ser l’escola-institut Mediterrània de Viladecans. En aquests anys ens han posat tot tipus d’excuses: de diners, quan acabava d’esclatar la crisi. Posteriorment de números parlamentaris, o equilibris polítics. Darrerament de natalitat, com si les nostres filles i fills haguessin nascut de sobte i no tinguessin entre nou i gairebé dotze anys. I nosaltres, les mares i pares, haguessin aterrat no se sap d’on en els últims tres anys. Temps en què s’emparen en la natalitat.

Volem una escola-institut a l’alçada d’aquest país i sobretot a l’alçada de les nostres filles i els nostres fills. I mai més ben dit en tots els sentits. Volem que sigui escola i que sigui institut. No volem deixar d’estar amb les nostres filles i fills per dedicar més temps, que ha estat així durant més de vuit anys, a lluitar per un dret fonamental: l’educació dels nostres petits. Ciutadans de primera, com la resta. Perquè sí, un edifici forma part, per les raons exposades i les òbvies, de l’educació d’una persona. Un darrer exemple: tenim bons professors i professores. Però, quants d’ells han escollit aquesta escola que en principi no els dóna estabilitat, ja que sembla, i així ens ho recorden cada any, provisional?. Els nostres sentiments i els nostres drets no són provisionals.

Xavier Flores

AMPA Mediterrània

Despublica
Fa més de vint anys que em dedico al periodisme esportiu. Una passió que m’ha permès dedicar-me professionalment. Durant els meus cinc anys de formació a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig aprendre valors molt importants que sempre m’han acompanyat al llarg de tota la meva trajectòria periodística. L’honradesa, la constància o la il·lusió en la meva tasca diària informativa m’ha permès guanyar-me, tant de tots vosaltres com dels companys de professió, una cosa molt important i difícil en el món de la comunicació: la credibilitat.

Encara recordo amb certa nostàlgia les meves primeres passes com a periodista. Persones com en Ramon Comas, del Grup Expres Comunicació, la Montse Pérez, exdirectora de Ràdio Cornellà, Manuel Ayala, responsable de futbol català a Mundo Deportivo, o Juan Pablo Quijano, gerent de l’empresa Area 11, em van obrir les portes per poder treballar. És per això que els estic molt agraït ja que de tots ells vaig aprendre moltes coses.

Precisament en la meva tasca diària en aquests mitjans de comunicació vaig tenir la oportunitat de conèixer més a fons José Gàlvez, president de la UE Cornellà i ara candidat a la reelecció. Una persona amb forma de fer i de dir les coses molt especial. Haig de reconèixer però que sota el seu mandat la UE Cornellà ha crescut com a club fins arribar a ser una de les entitats més potents de Catalunya. La transformació en els darrers vint-i-cinc anys ha estat espectacular. Qui ha no vist el camp sense llotja i amb el terreny de joc de sorra? Actualment compta amb nova i moderna instal·lació esportiva que és l’enveja de molts. I el primer equip? De Primera Territorial a Tercera Divisió. I el seu futbol base? L’evolució ascendent que ha experimentat ha permès que, avui dia, sigui un dels millors de l’Estat.

Em podeu dir que no ha estat només ell el que ha fet gran la UE Cornellà… I teniu tota la raó. Per ser justos, també ha comptat amb el treball i la col·laboració de molta gent que encara hi són, i d’altres que no. Però ningú posarà en dubte que la figura de José Gálvez ha estat cabdal tant en els moments difícils com els d’esplendor esportiu, com el que està vivint el club les darreres temporades.

Es per això que la crisi institucional que actualment està patint l’entitat em posa molt trist. Penso que no s’ho mereix, no us ho mereixeu. Acusacions creuades entre uns i altres, rodes punxades de directius, demandes/denúncies al jutjat per temes econòmics, manipulacions electorals o desaparicions de documents comptables, han agafat el protagonisme des que va esclatar la crisi a l’estiu quan no hauria de ser així. No m’agrada que el vostre club sigui la riota de la resta de Catalunya i que, per damunt de tot, aquesta tensió que ningú gosa frenar pugui afectar negativament el treball i la il·lusió que posen uns jugadors i uns entrenadors/monitors que, a més, defensen uns colors. No voldria un desenllaç semblant al que es va viure fa uns dies a la Fira de Cornellà on el RCD Espanyol, el nostre veí, va donar una imatge molt penosa.

Penso que és el moment del seny. És el moment de les idees i no dels retrets que no porten a cap lloc i, sobre tot, cal fugir del joc brut. Cal ser transparent. Només demanaria a la candidatura guanyadora el proper 9 de desembre que treballi per al club i no per un interès personal. La UE Cornellà representa uns socis, una ciutat i una manera de ser.

 Marçal Fontanals

Despublica
La activitat esportiva es relaciona amb uns valors inherents a l’esport però en moltes ocasions queden relegats per les ànsies competitives i engolits per la consecució de resultats. Quan es tracta de nois i noies en edat escolar sorgeix la problemàtica entre practicar una activitat esportiva o un esport de competició, disjuntiva que acostuma a ser oposada i excloent.

L’oferta esportiva passa molt sovint per clubs on la formació està orientada a la competició i a “cantera” de categories superiors, un món enfocat a la consecució de resultats i en moltes ocasions d’exigència. Els objectius dels clubs no sempre coincideixen amb els motius d’aquelles famílies que busquen únicament que els seus fills i filles ocupin el temps de lleure en una activitat física saludable mentre es relacionen amb altres companys. La barreja d’interessos d’ambdues parts provoca discrepàncies, i la falta de diversitat d’oferta i la manca d’alternatives porta frustració i desànim.

Quan l'única alternativa passa pels clubs esportius el tema mereix una profunda reflexió, sobretot si estan subvencionats i mantinguts des de l’administració pública.

Administració pública i esport

Una de les actuacions des de l’àmbit municipal és la de promoure i facilitar la pràctica de l’activitat física a tota la ciutadania amb l’objectiu de millorar la salut, la qualitat de vida i el benestar de la població. Els infants i joves mereixen una especial atenció des dels ajuntaments. L’esport en edat escolar és un component fonamental en la formació i creixement dels nois i noies com a persones. És un instrument per educar en valors: tolerància, solidaritat, cooperació, respecte, etc; fomentar l’autonomia i la iniciativa personal; alhora que és un element d’integració, de cohesió i de relació social.

Molts ajuntaments han oblidat les seves obligacions i a qui s’han d’adreçar. En pocs casos tracten l’esport en edat escolar des de la vessant pedagògica de l’individu com ho és l’educació i la salut, quedant-se ancorats en proporcionar instal·lacions i deixant en mans dels clubs esportius l’atenció dels nois i noies, desprotegint als ciutadans més petits i convertint la regidoria d’Esports en dispensadora de subvencions.

L’esport a l’abast de tots i totes

És necessària una reflexió de polítics i tècnics municipals d’esport per fer un gir en el foment de l’esport en edat escolar, definint un model: que tingui en compte els drets dels infants i joves a participar i la igualtat d’oportunitats on el rendiment no sigui el barem per decidir qui pot fer un esport i qui no; inclusiu per a tots els nois i noies que vulguin practicar una activitat esportiva i no tan sols per aquells millor dotats de facultats físiques o habilitats tècniques en detriment d’altres; que inculqui que el més important és participar i no el nivell i la competitivitat dels participants.

En definitiva, posar en funcionament un model de fer esport on competir no sigui l’única gratificació i l’objectiu de guanyar l’única motivació, on “participar” predomini per damunt de la competitivitat. Apostar des de l’àmbit públic en promoure la pràctica positiva i saludable de l’esport, incentivant la col·laboració municipal amb les Associacions esportives de les escoles de primària i secundària i fent de l’esport en edat escolar una pràctica generalitzada democratitzant-ne l’accés a tots els infants i joves.

Resulta doncs contradictori sufragar des dels ajuntaments un model competitiu i discriminatori que no s’adreça al conjunt dels ciutadans més petits. El marc per recuperar la iniciativa municipal són les Escoles Municipals d’Esports, aprofitant de forma més equitativa les instal·lacions municipals i els recursos econòmics per al desenvolupament de les activitats extraescolars.

“El més important de l'esport no és guanyar, sinó participar, perquè l'essencial en la vida no és l'èxit, sinó esforçar-se per aconseguir-ho” (Pierre de Coubertain)

  Jaume Solé Díaz Comunicador Social

Despublica
Parafraseando al grupo “Golpes Bajos”, hoy en día podría cantarse en Cataluña una nueva versión de su mayor éxito, titulada “Malos tiempos para la lógica”. Porque lógico es que en una comunidad bilingüe, donde hay una sociedad bilingüe, en la educación también se utilicen como lenguas vehiculares, equilibradamente, las dos lenguas cooficiales.  Porque lógico es que las leyes así lo recojan,  que las sentencias así lo confirmen, y que sus responsables políticos las acaten y ejecuten. Y también sería lógico que los ciudadanos no hicieran ningún caso a los irresponsables que les animan a desobedecer las leyes (incluyendo no solo a los gobernantes catalanes, sino a miembros del Gobierno de España). Pero en Cataluña la lógica hoy no existe, ha sido secuestrada por la casta política, que desde hace más de 30 años ha abrazado (con honrosas excepciones) la fe del nacionalismo identitario. Sí, he dicho bien: fe. Una fe que se ha ido inculcando a través de las escuelas y medios de comunicación, como si de un catecismo se tratara. Una fe que los nacionalistas han logrado instalar en el subconsciente de una gran parte de catalanes, que a pesar de aplicar la lógica en la mayoría de los razonamientos que rigen su vida diaria, han acabado asumiendo sus dogmas incuestionables, y que defienden con toda su fuerza cuando se trata de su “país”. Esto es lo que provoca discusiones bizantinas, carentes de toda lógica, y de irresoluble final, como las que el pasado fin de semana hemos vivido en las redes sociales, en tertulias televisivas y hasta en los bares, a raíz del auto del TSJC que conmina a la Generalidad de Cataluña a cumplir las sentencias del TS y TC que garant izan la educación bilingüe equilibrada. Discusiones que revelan que, para muchos ciudadanos, es más cómodo actuar conforme a los dogmas nacionalistas que pensar, que aplicar la lógica a la vida política y a la convivencia. Si los ciudadanos pensaran libremente por sí mismos, sin prejuicios ni visceralidades, sin someterse a la sacrosanta fe nacionalista, sin esa venda estelada sobre los ojos, habrían llegado a conclusiones lógicas como estas: - Las leyes pueden no gustar, pero deben cumplirse. Y si no gustan, hay mecanismos legales para cambiarlas. - Se puede criticar un auto o una sentencia de los tribunales, pero debe acatarse. - Defender el bilingüismo en la educación no supone ningún ataque a una lengua. - Imponer una lengua cooficial por encima de la otra, además de inconstitucional, es la peor forma de protegerla. - Bilingüismo equilibrado significa que ambas lenguas tendrán similar peso. - Las lenguas no tienen derechos, son las personas que las hablan quienes los tienen. . En Cataluña hay dos lenguas oficiales, y propias de los ciudadanos que la habitan: castellano y catalán. Ambas son lenguas españolas que pueden convivir sin imposiciones, en total libertad. Utilizar la lógica está mal visto hoy en Cataluña, y ser constitucionalista y no nacionalista aún peor. Los "buenos" catalanes "de debó" anteponen su "país" sobre todas las cosas, cual mandamiento divino, incluso por encima de los derechos y libertades individuales. Frente a una sociedad adormecida, sometida a la fe nacionalista, manipulada desde la educación y los medios de comunicación, caben dos opciones: o seguir siendo súbditos sumisos del “país”, o rebelarse cívicamente, respetando y haciendo respetar las leyes, y velando por el respeto a las libertades individuales de todos los ciudadanos.  Yo opto por la segunda, aunque reconozco que hoy en día es muy difícil: Te obliga a pensar y reflexionar. Luis Fernández del Campo Coordinador Federación Bcn Provincia de C's

Despublica
8 de Març commemorem la lluita de les dones per la seva participació, en igualtat amb l’home, en la societat i en el seu desenvolupament integre com a persones.

Pàgina 1 de 2

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Reportatges

Auditori de Cornellà de Llobregat

Grans figures de la música, el teatre i l'humor, a L’Auditori de Cornellà

La programació Tardor 2022 porta Joan Pera, Blanca Portillo, José Sacristán, Nena Daconte, Ana Guerra, Coti, Manel Fuentes, Rosa Andreu o Mercè…
124

Fotonotícies

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2015 Mediabaix. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix