Fa més de vint anys que em dedico al periodisme esportiu. Una passió que m’ha permès dedicar-me professionalment. Durant els meus cinc anys de formació a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig aprendre valors molt importants que sempre m’han acompanyat al llarg de tota la meva trajectòria periodística. L’honradesa, la constància o la il·lusió en la meva tasca diària informativa m’ha permès guanyar-me, tant de tots vosaltres com dels companys de professió, una cosa molt important i difícil en el món de la comunicació: la credibilitat.

Encara recordo amb certa nostàlgia les meves primeres passes com a periodista. Persones com en Ramon Comas, del Grup Expres Comunicació, la Montse Pérez, exdirectora de Ràdio Cornellà, Manuel Ayala, responsable de futbol català a Mundo Deportivo, o Juan Pablo Quijano, gerent de l’empresa Area 11, em van obrir les portes per poder treballar. És per això que els estic molt agraït ja que de tots ells vaig aprendre moltes coses.

Precisament en la meva tasca diària en aquests mitjans de comunicació vaig tenir la oportunitat de conèixer més a fons José Gàlvez, president de la UE Cornellà i ara candidat a la reelecció. Una persona amb forma de fer i de dir les coses molt especial. Haig de reconèixer però que sota el seu mandat la UE Cornellà ha crescut com a club fins arribar a ser una de les entitats més potents de Catalunya. La transformació en els darrers vint-i-cinc anys ha estat espectacular. Qui ha no vist el camp sense llotja i amb el terreny de joc de sorra? Actualment compta amb nova i moderna instal·lació esportiva que és l’enveja de molts. I el primer equip? De Primera Territorial a Tercera Divisió. I el seu futbol base? L’evolució ascendent que ha experimentat ha permès que, avui dia, sigui un dels millors de l’Estat.

Em podeu dir que no ha estat només ell el que ha fet gran la UE Cornellà… I teniu tota la raó. Per ser justos, també ha comptat amb el treball i la col·laboració de molta gent que encara hi són, i d’altres que no. Però ningú posarà en dubte que la figura de José Gálvez ha estat cabdal tant en els moments difícils com els d’esplendor esportiu, com el que està vivint el club les darreres temporades.

Es per això que la crisi institucional que actualment està patint l’entitat em posa molt trist. Penso que no s’ho mereix, no us ho mereixeu. Acusacions creuades entre uns i altres, rodes punxades de directius, demandes/denúncies al jutjat per temes econòmics, manipulacions electorals o desaparicions de documents comptables, han agafat el protagonisme des que va esclatar la crisi a l’estiu quan no hauria de ser així. No m’agrada que el vostre club sigui la riota de la resta de Catalunya i que, per damunt de tot, aquesta tensió que ningú gosa frenar pugui afectar negativament el treball i la il·lusió que posen uns jugadors i uns entrenadors/monitors que, a més, defensen uns colors. No voldria un desenllaç semblant al que es va viure fa uns dies a la Fira de Cornellà on el RCD Espanyol, el nostre veí, va donar una imatge molt penosa.

Penso que és el moment del seny. És el moment de les idees i no dels retrets que no porten a cap lloc i, sobre tot, cal fugir del joc brut. Cal ser transparent. Només demanaria a la candidatura guanyadora el proper 9 de desembre que treballi per al club i no per un interès personal. La UE Cornellà representa uns socis, una ciutat i una manera de ser.

 Marçal Fontanals

Fa més de vint anys que em dedico al periodisme esportiu. Una passió que m’ha permès dedicar-me professionalment. Durant els meus cinc anys de formació a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig aprendre valors molt importants que sempre m’han acompanyat al llarg de tota la meva trajectòria periodística. L’honradesa, la constància o la il·lusió en la meva tasca diària informativa m’ha permès guanyar-me, tant de tots vosaltres com dels companys de professió, una cosa molt important i difícil en el món de la comunicació: la credibilitat.

Encara recordo amb certa nostàlgia les meves primeres passes com a periodista. Persones com en Ramon Comas, del Grup Expres Comunicació, la Montse Pérez, exdirectora de Ràdio Cornellà, Manuel Ayala, responsable de futbol català a Mundo Deportivo, o Juan Pablo Quijano, gerent de l’empresa Area 11, em van obrir les portes per poder treballar. És per això que els estic molt agraït ja que de tots ells vaig aprendre moltes coses.

Precisament en la meva tasca diària en aquests mitjans de comunicació vaig tenir la oportunitat de conèixer més a fons José Gàlvez, president de la UE Cornellà i ara candidat a la reelecció. Una persona amb forma de fer i de dir les coses molt especial. Haig de reconèixer però que sota el seu mandat la UE Cornellà ha crescut com a club fins arribar a ser una de les entitats més potents de Catalunya. La transformació en els darrers vint-i-cinc anys ha estat espectacular. Qui ha no vist el camp sense llotja i amb el terreny de joc de sorra? Actualment compta amb nova i moderna instal·lació esportiva que és l’enveja de molts. I el primer equip? De Primera Territorial a Tercera Divisió. I el seu futbol base? L’evolució ascendent que ha experimentat ha permès que, avui dia, sigui un dels millors de l’Estat.

Em podeu dir que no ha estat només ell el que ha fet gran la UE Cornellà… I teniu tota la raó. Per ser justos, també ha comptat amb el treball i la col·laboració de molta gent que encara hi són, i d’altres que no. Però ningú posarà en dubte que la figura de José Gálvez ha estat cabdal tant en els moments difícils com els d’esplendor esportiu, com el que està vivint el club les darreres temporades.

Es per això que la crisi institucional que actualment està patint l’entitat em posa molt trist. Penso que no s’ho mereix, no us ho mereixeu. Acusacions creuades entre uns i altres, rodes punxades de directius, demandes/denúncies al jutjat per temes econòmics, manipulacions electorals o desaparicions de documents comptables, han agafat el protagonisme des que va esclatar la crisi a l’estiu quan no hauria de ser així. No m’agrada que el vostre club sigui la riota de la resta de Catalunya i que, per damunt de tot, aquesta tensió que ningú gosa frenar pugui afectar negativament el treball i la il·lusió que posen uns jugadors i uns entrenadors/monitors que, a més, defensen uns colors. No voldria un desenllaç semblant al que es va viure fa uns dies a la Fira de Cornellà on el RCD Espanyol, el nostre veí, va donar una imatge molt penosa.

Penso que és el moment del seny. És el moment de les idees i no dels retrets que no porten a cap lloc i, sobre tot, cal fugir del joc brut. Cal ser transparent. Només demanaria a la candidatura guanyadora el proper 9 de desembre que treballi per al club i no per un interès personal. La UE Cornellà representa uns socis, una ciutat i una manera de ser.

 Marçal Fontanals