A Cornellà de Llobregat, l'entorn continua essent font d'exclusió i negació de la diversitat funcional.
No cal anar lluny per adonar-se de les barreres que obstaculitzen el dia a dia de moltes persones amb discapacitat. Al cor de la ciutat, la rambla Josep Anselm Clavé, a poca distancia de l'Ajuntament, oficines d'entitats bancàries, edificis, bars, restaurants i espais comercials continuen sense rampes ni ascensors adaptats a les persones amb mobilitat reduïda.
És una situació que limita la llibertat de les persones i el seu accés a les condicions d'una vida digne. En aquest sentit, arran d'una conversa a principis d'aquest mes de maig amb un veí d'una edat de 90 anys i que viu al quart pis d'un edifici del carrer Eduard Gibert, el protagonista explicava que ja no pot pujar i baixar tantes escales cada dia i que les mancances d'atenció i suport a la gent gran amb discapacitat les condemna a la mort anticipada. En un entorn incapacitador com el del nostre municipi, les persones amb mobilitat reduïda, com el veí del carrer Eduard Gibert, es veuen obligades a canviar de lloc de residència fugint a plantes baixes i altres municipis i pobles més accessibles, amb tots els efectes psíquics agressius que això les suposa com ara la pèrdua del vincle amb la comunitat i el suport que la mateixa proporciona.
En termes de responsabilitat política, les institucions publiques no acaben de complir amb els ambiciosos compromisos, com per exemple la llei de dependència (Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia). Per part seva, el consistori de Cornellà de Llobregat, com a iniciativa per resoldre a la limitació de mobilitat en la qual es troben centenars de persones del municipi, tal i com es pot veure al web de la institució, proposa serveis com ara "Ajuda a sortir de casa", "Ajuda per transportar la compra" i "Biblioteca a domicili". Aquesta política municipal envers la diversitat funcional és de caràcter assistencialiste i, doncs, insuficients i ineficaces; ja que en lloc de promoure l'autonomia reclamada pels subjectes amb discapacitat accentua la seva dependència. De tot allò, queda necessari i urgent treballar en la línia d'adaptar l'entorn a les persones i no el contrari i, al mateix temps, actuar d'acord amb democràcia i justícia social escoltant als protagonistes, fent-los partícips de les decisions en relació a la seva vida.
Aziz Baha (Cornellà de Llobregat)
