25 ANYS FENT POLÍTICA Des de que l’any 1986 vaig ingressar en una formació política juvenil, fins ara, han passat 25 anys de dedicació al país i al municipi. Penso que és el moment just i apropiat per deixar la política i donar pas a gent més jove, vist que el proper mes de juliol compliré 50 anys. Vaig viure moments molt bons per al nostre país quan vaig ser assessor tècnic en matèria d’ensenyament i formació ocupacional de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) des de 1990 fins al 1998, organitzant conferències i cursos  per diversos ajuntaments de Catalunya durant la implantació de la LOGSE, negociant els convenis del Govern de la Generalitat amb els ajuntaments catalans per al finançament de les llars d’infants municipals i les escoles municipals de música, i signant nombrosos articles especialitzats en diverses publicacions del ram, fins a formar part del Consell Escolar de Catalunya. També vaig ser regidor del nostre ajuntament del 1991 al 1994 amb una altra formació política a la que vaig pertànyer en els meus anys de joventut. Quan el 1998 vaig ingressar a la UGT i el 1999 em varen demanar de formar part de la candidatura del PSC d’Esplugues de Llobregat i fins aquest 2011, han passat 12 anys de camí en els què he après molt, amb i de vosaltres, i m’han fet crèixer com a persona. Junts hem dut a terme projectes i hem afrontat reptes com la creació d’una oficina de comerç, les primeres assemblees amb comerciants locals per tractar el pla Porta BCN (CAUFEC), la reconversió dels mercats municipals amb la convocatòria de dos concursos públics, diverses edicions de Firesplugues, Pasarela, Nits del Comerç… l’aparició de mitjanes superfícies com Champion, Mercadona i Caprabo amb el seu impacte i canvis de model de comerç local que han suposat… Hem passat  per l’elaboració i organització de plans de dinamització del comerç local, un pla de cultura, trobades nacionals de nans i capgrossos, de  colles de tres tombs, el centenari de L’Avenç, la consolidació de l’aplec sardanista d’Esplugues, la restauració dels Jocs Florals,  rock català a la Festa Major i tants actes de suport a la nostra identitat cultural… el canvi de model organitzatiu de l’escola municipal de música… fins arribar actualment als delicats plans d’ocupació locals en plena crisi econòmica i l’atenció personalitzada a centenars de ciutadans que viuen la crisi amb grans dificultats… i de ben segur que em deixaré moltes i moltes coses que hem compartit. Recordo, també, tots els intercanvis amb les nostres ciutats agermanades d’Ahrensburg i Macael i amb el protocol d’amistat de les tres Esplugues, Cavalcades de Reis, Rues de Carnestoltes;  la meva col.laboració amb la junta d’entitats organitzadores de l’any Mozart… Ha estat un llarg camí junts. En aquests 12 anys també he dedicat molt temps i esforços personals a fer prevaldre valors essencials del socialisme com la democràcia participativa i la llibertat d’expressió, dintre i fora del meu partit. També he col.laborat com a formador de l’escola del PSC Xavier Soto en les meves especialitats de català i defensa personal femenina en la lluita contra la violència masclista. I he estat, molts cops, actor d’esdeveniments reivindicant aquests ideals, generant debat amb representants d’altres forces polítiques en mitjans de comunicació locals: quan em varen demanar formar part de la plataforma ciutadana Esplugues 21 l’any 1999 o quan en van encarregar la creació del grup de debat Fòrum pel Progrés d’Esplugues, el 2005. No m’ha agradat gens veure com ens deixaven alguns amics, veïns i coneguts: ha estat molt dolorós per a tothom. Durant els mesos propers em toca fer una parada i descansar, i tenir molta cura de la meva salut. D’aquesta  forma, podré afrontar amb il.lusions i energies renovades, els nous projectes personals que tenia en un racó. Projectes que poc tenen a veure amb la política, i que durant els darrers 25 anys han hagut d’esperar al rebost, com acabar els dos cursos que em queden de la llicenciatura de Pedagogia a la Uned, la crítica i producció de cinema… Així doncs, només tinc paraules d’agraïment per a vosaltres, per la vostra col.laboració en els meus encerts i  la vostra comprensió en els meus errors. I com no podria ser d’una altra manera, estic profundament agraït als meus pares, germana, dona i fills, pel seu suport incondicional durant  aquests 25 anys de dedicació a la comunitat. Sabeu que sempre m’agrada acabar  amb  una cita, perquè sempre hi ha hagut i hi haurà algú que ha fet o ha dit les coses millor que nosaltres, per tal de recordar-nos la nostra humilitat i ajudar-nos per aprendre a aprendre. Així doncs, us dono les gràcies amb un proverbi coreà. Alguns de vosaltres ja el coneixeu i ha estat, entre moltes altres meditacions, una de les meves prioritats a l’hora de fer política i a l’hora de viure.  M’ha ajudat a fer les coses el millor que he pogut, des de l’honestedat; cercant el fràgil equilibri entre el que és just i el que no ho és: “La justícia sense poder està buida; el poder sense justícia tan sols és violència” Tai Kion (“El Llibre del Camí cap a la Veritat” S. IX a.C) Gràcies per tot i fins aviat, Ramon Cervera Maurel