Carles Aranda, biòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, hi prent part
Acaba de publicar-se a la revista científica PNAS, el treball que, conjuntament amb l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, ISGlobal, diferents centres de recerca internacionals, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i el COPATE del Delta de l’Ebre, mostra com s’ha pogut recuperar ADN d’antigues preparacions de pacients amb paludisme dels anys 40 del segle passat i l’origen de dos dels paràsits causants d’aquesta malaltia.
A Catalunya encara trobem importants poblacions dels mosquits que transmetien el paludisme, especialment al delta de l’Ebre i a la Badia de Roses. Així i tot, aquesta malaltia va ser eradicada als anys seixanta del segle XX i malgrat seguir sent presents els mosquits, no hi ha hagut més casos autòctons. Després d’un estudi en el qual amb COPATE, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat va poder criar aquests mosquits en laboratori i portar-los a la Universitat de Nimegen a Holanda, on es van provar infeccions artificials amb resultat negatiu, es va considerar que possiblement les soques pròpies nostres dels paràsits del paludisme, Plasmodium falciparum i Plasmodium vivax, van desaparèixer amb l’eradicació de la malaltia i que altres soques com ara les africanes no podien infectar els nostres mosquits que n’eren refractaris.
Per a poder provar aquesta hipòtesi han hagut de passar més de dues dècades en les quals s’ha pogut trobar mostres antigues de sang de pacients amb paludisme conservades per descendents del doctor Canicio a Sant Jaume d’Enveja, i al Laboratori de Biologia Evolutiva han pogut desenvolupar tècniques de recuperació d’ADN antic com les que es fan servir per a determinar els fòssils de Neandertals. Com a resultat s’ha pogut provar que els Plasmodium vivax que circulaven per la península són molt propers als que hi ha ara a Sudamérica i que els Plasmodium falciparum nostres eren similars als de l'Índia. Aquestes són les primeres proves que es troben de les hipòtesis històriques del moviment d’aquests paràsits al mon. Aquests resultats indiquen que algunes soques del paludisme van seguir les migracions humanes: de l'Índia a Europa entre els segles cinquè i quart AC, i després d’Europa a América després de l’arribada de Colom.
Redacció / Fotos: CCBLL
