Política
Avui, dia de la Hispanitat, es constituieix formalment aquesta plataforma a la localitat de Sant Just Desvern. L’entitat, que neix de la plataforma cívica Sant Just Decideix, té com a objectiu promoure actes per la independència, com ara marxes o conferències.
El portaveu de Sant Just Decideix, Roger Cònsul, ha assegurat que l'associació "servirà per explicar què suposaria l’autodeterminació de Catalunya".
Sant Just per la Independència és una més de les plataformes que neixen d'entitats que es van crear per impulsar consultes en d’altres municipis catalans.
La Plataforma Cívica Sant Just Decideix -que es mantindrà-, va sorgir fa uns dos anys arran de la consulta per la independència a Sant Just. Ara promourà la participació ciutadana, no només relacionada amb l’autodeterminació, sinó de qualsevol tema. D’altra banda, l’Assembla Nacional Catalana de Sant Just se centrarà en la independència i en impulsar actes per aprofundir-hi.
Avui es constituieix la nova entitat en assamblea i se signaran els estatuts de l’Assamblea Nacional de Catalunya a Sant Just.
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat té pendent la constitució de 28 consorcis per a la creació de 73 Àrees Residencials Estratègiques (AREs), segons fonts del Departament liderat per Lluís Recoder.
Per a aquest curs la Generalitat ha rebaixat en 3,7 milions d'euros la seva contribució a l'ajut, al no transferir les partides extraordinàries habituals als consells comarcals, que gestionen el programa d'ajuts de menjador. El govern català insisteix en que la partida ordinària es manté -21 milions d'euros- i que no es perdrà la cobertura. 
L'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, ha rebutjat sotmetre a votació la moció presentada al ple municipal pel grup d'Esquerra Republicana on demanàven el cessament del Bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, arran de la polèmica de la senyera durant la jornada de la Diada del passat 11 de setembre.
El bisbe va encarregar als campaners que retiressin la senyera del campanar durant la festa perquè "la presencia de la bandera podia molestar altra gent de Sant Feliu”.
Arran d’aquest fet, el col.lectiu de campaners va decidir no fer el repic de l’11 de setembre i despenjar la senyera del campanar al vespre, a banda de dissoldre la colla, activa des de 1996.
Després dels fets, els republicans van anunciar aquesta moció on també demanàven un possicionament "clar i inequívoc" de l'ajuntament sobre la polèmica.
L'alcalde va rebutjar la votació de la moció argumentant que "no té sentit demanar comptes al Bisbat”, i va afegir que la responsabilitat de l’acció no recau en el bisbe, Agustí Cortés, contra qui Esquerra carrega.
Tot i això, San José va explicar que respectava la proposta d’ERC i que la proposta constaria en acte. També va reiterar que enretirar la senyera va ser “una situació que no s’hauria d’haver produït mai”.
El tancament del servei sanitari del barri Gavà Mar de Gavà ha generat incredulitat i mal ambient entre els veïns i també entre la classe política de la ciutat, d’uns 46.000 habitants.
L’alcalde, el socialista Joaquim Balsera, ha censurat la decisió del Govern de la Generalitat perquè, segons els eu criteri, és "profundament injusta".
Molest per les formesEl dirigent del PSC considera que els plans de Salut vers el dispensari de Gavà, tancat en teoria durant l’estiu -fins al 15 de setembre-, no són acceptables.
Balsera ha criticat especialment “la manera” (una carta del conseller de Salut, Boi Ruiz, a l'Alcaldia de Gavà) en què “el Govern ha comunicat” la retallada.
Desaparició definitivaLa mesura suposa la desaparició definitiva del dispensari d’una urbanització ubicada a uns quilòmetres del centre de la localitat, on s’hi concentren la majoria de serveis.
Fonts municipals han explicat que la construcció del tercer CAP a Gavà és una mica més lluny ara, una vegada un barri de la ciutat ha perdut el servei de dispensari.
Redacció
L'alcalde de Sant Joan Despí també és vicepresident de Transports i Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els membres del Consell d’Administració de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), nomenats pel Ple extraordinari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de juliol passat, han escollit els òrgans de govern d’aquesta entitat. L’acte ha estat presidit pel vicepresident de l’ÀMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón.
Els nou membres del Consell han designat com a president de l’IMT a Eduard Freixedes, regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i com a vicepresident a Antonio Poveda, alcalde de Sant Joan Despí i vicepresident de Transports i Mobilitat de l’AMB.
L'Institut Metropolità del Taxi (IMT) és un organisme autònom que depèn de l'Àrea metropolitana de Barcelona (AMB). La seva funció se centra en l'administració i la gestió del servei del taxi d'aquest territori. És la institució encarregada d'establir les normes de prestació del servei com atorgar la credencial d'aptitud del taxista o establir les normes per la transferència de llicències.
Agustí Cortés les obligó a arriarla el pasado día 11 de septiembre, según ha informado la entidad a través de un comunicado.
Los Campaneros se negaron aquel día a hacer el tradicional repique de campanas con motivo de la Diada Nacional y han anunciado su disolución tras 15 años de actividad.
El alcalde de Castelldefels, el 'popular' Manu Reyes, quita hierro a la polémica de la 'choni' de 'Castefa'
Para el Instituto Nacional de Estadística (INE), al menos 5.000 chicas son claramente una Jennifer, la novia imaginaria de Castefa del cantante de un grupo de pop en catalán -Els Catarres se llaman- al que el ex president Jordi Pujol -con la voluntad de integrar en Cataluña a las jóvenes poligoneras de la ciudad de Barcelona y su región metropolitana- ha regalado sus mil minutos de gloria en las páginas de internet, la televisión, los diarios y en las redes sociales.
En el despacho de Alcaldía de Castelldefels, los dos capitanes del nuevo equipo de gobierno PP-CIU, en presencia del periodista, mantienen esta conversación desenfadada:
-¿Has oído la canción sobre la choni de Castefa?-, pregunta la primera teniente de alcalde de Castelldefels, la convergente Anna María Pérez, responsable de Cultura, Esports, Igualtat i Festes.
-No, no-, contesta el alcalde, Manu Reyes, con un manifiesto desinterés por la canción y por la polémica.
-Queremos una imagen de Castelldefels más cercana a Malibú que a la Castefa que algunos (Els Catarres o Andreu Buenafuente con el personaje El neng de Castefa) se han empeñado en dar de esta preciosa ciudad-, exige a continuación Pérez.
-Dejémonos de Jennifers, y pongámonos a trabajar-, zanja Reyes.
Héctor Marín
El Comitè Executiu local ha enviat un comunicat on demana la renúncia a l'acta pels dos "trànsfugues".
Els nombres 2 i 3 de la llista de CiU a les eleccions municipals de Viladecans, Carme Tatjé i Adrià Muros, han abandonat el grup municipal convergent a l'Ajuntament després de denunciar que han estat víctimes "d'enganys i manipulacions" per part de l'executiva local de CDC.
Tatjé i Muros, que mantindràn la seva acta com a regidors al el grup mixt, han mostrat les seves discrepàncies amb el portaveu de CiU a Viladecans, Carles Lozano, al que acusen d'haver-los enganyat amb el consentiment de l'executiva local sorgida després de les eleccions municipals, segons els dos regidors, constituïda "il·legalment".
Els dos asseguren que la nova executiva ha estat designada per "una imposició personal i sense consens".
Per la seva banda, el comitè executiu local ha enviat avui un comunicat on demana als dos regidors que renunciïn a l'acta i en el que defensa que "de cap manera pot estar justificat que dos dels regidors electes hagin adoptat un camí en solitari realitzant actuacions al marge de la línia marcada pel partit". El comitè insisteix en què la direcció de CDC havia convocat repetidament als regidors Tatjé i Muros a participar al debats interns, però "es negàven a assistir-hi". "Sempre han actuat al marge del Grup Municipal", assegura el comunicat.
El Grup local de CiU de Viladecans, el formen ara el Cap de llista i portaveu, Carles Lozano, i la portaveu adjunta Esther Lligadas.
"Amb el suport de la direcció local i comarcal del partit continuarem el nostre compromís amb Viladecans",expliquen.
El 'popular' Manu Reyes gobernará con los nacionalistas
El alcalde de Castelldefels, Manu Reyes (Barcelona, 1976), cuenta desde este lunes en su gobierno con CIU, además de los independientes de AVVIC.
El acuerdo entre PP y CIU se ha producido tres meses después de las elecciones del pasado 11 de junio. Ha sido necesario todo un verano para que los nacionalistas rebajaran sus exigencias y pasen finalmente a integrar el gobierno liderado -en minoría hasta ahora- por el vencedor de los comicios, Manu Reyes.
La líder local de CIU, Anna María Pérez, quien exigió, en vano, la alcaldía a Reyes –y también al PSC- durante las negociaciones postelectorales, ha aceptado formar parte del nuevo gobierno tripartito de Castelldefels.
Se trata del tercer tripartito consecutivo en Castelldefels, tras siete años de alianza entre PSC, ICV y CIU.
El pacto se gestó en Castelldefels entre el sábado y el domingo- el día de la Diada de Catalunya-, según varias fuentes consultadas por LAPREMSADELBAIX.
El acuerdo llega rodeado de un halo de polémicas nacionalistas asociadas al Onze de Septembre (en Badalona, en el mismo Castelldefels) y a la inmersión lingüística, ha cogido desprevenido a más de un agente sociopolítico en Cataluña. Unas polémicas que habían alejado notablemente a ambas formaciones. De esa manera, el pacto se ha alcanzado en el momento más inesperado.
En opinión de Reyes, el pacto "dará estabilidad al gobierno municipal, y permitirá ejecutar muchos de los proyectos que aún están pendientes".
El PP fue por primera vez la fuerza más votada en una ciudad gobernada ininterrumpidamente por el PSC durante 32 años. Se trata, a la vez, del primer triunfo de los conservadores en una localidad del Baix Llobregat, tradicional vivero de votos socialista, y en cualquier ciudad de Cataluña con más de 50.000 habitantes.
H. Marín
