Política
Aquesta nit, el Baix Llobregat serà testimoni de les obertures de campanya electoral d’alguns partits polítics. El PP, PSC i ICV han escollit localitats de la comarca per arrencar la carrera electoral cap a les generals del 2011.
Rajoy a CastelldefelsEl president del Partit Popular, Mariano Rajoy, realitzarà aquesta nit –al voltant de les 12-, la simbòlica enganxada de cartells a Castelldefels. Ho farà acompanyat del cap de llista del partit per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, i de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho.
És el primer cop a la història que un líder del PP inicia la campanya d'unes eleccions generals a Catalunya.
Els populars han escollit el territori català perquè creuen que aquesta comunitat és clau per a la seva victòria electoral i és on podràn lligar la majoria absoluta que esperen aconseguir.
El municipi de Castelldefels és especialment significatiu pel PP, ja que, juntament amb Badalona, és la localitat on els populars es van fer amb més vots a les pasades eleccions municipals aconseguint l’acaldia.
Carme Chacón a EspluguesLa candidata del PSC, Carme Chacón, donarà el tret de sortida a la campanya des del seu municipi natal, Esplugues de Llobregat, sota el lema “El futur és esforç i justícia social”.
La candidata dels socialistes catalans a les generals arrencarà amb un sopar-mítin –a les 10 de la nit-, al pavelló La Plana d’Esplugues de Llobregat.
La campanya de Chacón inclourà un documental, on es veu a Chacón al costat del seu fill Miquel i la família de la ministra, i on la candidata evoca els seus primers anys, els seus valors i els seus anys de joventut i inici de militància socialista.
Coscubiela al Prat de LlobregatEl cap de llista d’ICV, Joan Coscubiela, nou a la carrera electoral, obrirà campanya des del pavelló Sagnier del Prat de Llobregat. Els ecosocialistes han escollit la localitat pratenca on governen des de fa 28 anys.
Coscubiela comptarà amb el recolzament del número 3 del partit, Joan Josep Nuet.
Sota el lema “I a sobre hem de callar”, ICV busca superar el resultat de 2008, quan en l'últim moment van perdre el seu segon diputat, després d'haver renovat també la seva candidatura després que Joan Herrera es presentés com a cap de llista al Parlament a les últimes eleccions catalanes.
Per primer cop a la història, el Partit Popular obrirà la campanya de les eleccions generals a Catalunya. Segons fonts del partit, els populars començaran la carrera electoral a Castelldefels, localitat del Baix Llobregat on el líder del PP i candidat a la Presidència del Govern, Mariano Rajoy, arrencarà amb la tradicional enganxada de cartells.
La decisió d'iniciar la campanya a Catalunya per primer cop mostra l'aposta del PP al territori, on preveu un augment dels vots. A més, la localitat de Castelldefels és especialment simbòlica pel partit, ja que va ser el principal municipi -després de Badalona-, on els populars van impossar-s'hi a les eleccions municipals del maig.
L'alcalde de Castelldefels, el popular Manuel Reyes, encapçala la candidatura del PP al Senat per Barcelona. Fet que fa que la presència de Rajoy a la localitat sigui més significativa, ja que un dels principals reptes del partit és aconseguir per primer cop un senador per Barcelona alçant-se entre les dues llistes més votades a la província.
El líder de Plataforma per Catalunya expedientarà a Sergio Serralvo per haver assistit a un concert neonazi.
El màxim dirigent de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, obrirà un expedient al cap de llista del partit de Cornellà de Llobregat, Sergio Serralvo, per haver assistit a un concert neonazi celebrat el diumenge al local “The Other Place” del barri de Poblenou.
Al concert, organitzat per “Democracia Nacional (DN)”, van agrupar-se unes 80 persones d’estètica neonazi. Un grup d’antifeixistes va assaltar el local i, com a conseqüència, es van produïr dues detencions i tres ferits.
Anglada ha intentat justificar l’acció del seu company de partit assegurant que “és complicat controlar a tots els militants”.
Avui, dia de la Hispanitat, es constituieix formalment aquesta plataforma a la localitat de Sant Just Desvern. L’entitat, que neix de la plataforma cívica Sant Just Decideix, té com a objectiu promoure actes per la independència, com ara marxes o conferències.
El portaveu de Sant Just Decideix, Roger Cònsul, ha assegurat que l'associació "servirà per explicar què suposaria l’autodeterminació de Catalunya".
Sant Just per la Independència és una més de les plataformes que neixen d'entitats que es van crear per impulsar consultes en d’altres municipis catalans.
La Plataforma Cívica Sant Just Decideix -que es mantindrà-, va sorgir fa uns dos anys arran de la consulta per la independència a Sant Just. Ara promourà la participació ciutadana, no només relacionada amb l’autodeterminació, sinó de qualsevol tema. D’altra banda, l’Assembla Nacional Catalana de Sant Just se centrarà en la independència i en impulsar actes per aprofundir-hi.
Avui es constituieix la nova entitat en assamblea i se signaran els estatuts de l’Assamblea Nacional de Catalunya a Sant Just.
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat té pendent la constitució de 28 consorcis per a la creació de 73 Àrees Residencials Estratègiques (AREs), segons fonts del Departament liderat per Lluís Recoder.
Per a aquest curs la Generalitat ha rebaixat en 3,7 milions d'euros la seva contribució a l'ajut, al no transferir les partides extraordinàries habituals als consells comarcals, que gestionen el programa d'ajuts de menjador. El govern català insisteix en que la partida ordinària es manté -21 milions d'euros- i que no es perdrà la cobertura. 
L'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, ha rebutjat sotmetre a votació la moció presentada al ple municipal pel grup d'Esquerra Republicana on demanàven el cessament del Bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, arran de la polèmica de la senyera durant la jornada de la Diada del passat 11 de setembre.
El bisbe va encarregar als campaners que retiressin la senyera del campanar durant la festa perquè "la presencia de la bandera podia molestar altra gent de Sant Feliu”.
Arran d’aquest fet, el col.lectiu de campaners va decidir no fer el repic de l’11 de setembre i despenjar la senyera del campanar al vespre, a banda de dissoldre la colla, activa des de 1996.
Després dels fets, els republicans van anunciar aquesta moció on també demanàven un possicionament "clar i inequívoc" de l'ajuntament sobre la polèmica.
L'alcalde va rebutjar la votació de la moció argumentant que "no té sentit demanar comptes al Bisbat”, i va afegir que la responsabilitat de l’acció no recau en el bisbe, Agustí Cortés, contra qui Esquerra carrega.
Tot i això, San José va explicar que respectava la proposta d’ERC i que la proposta constaria en acte. També va reiterar que enretirar la senyera va ser “una situació que no s’hauria d’haver produït mai”.
El tancament del servei sanitari del barri Gavà Mar de Gavà ha generat incredulitat i mal ambient entre els veïns i també entre la classe política de la ciutat, d’uns 46.000 habitants.
L’alcalde, el socialista Joaquim Balsera, ha censurat la decisió del Govern de la Generalitat perquè, segons els eu criteri, és "profundament injusta".
Molest per les formesEl dirigent del PSC considera que els plans de Salut vers el dispensari de Gavà, tancat en teoria durant l’estiu -fins al 15 de setembre-, no són acceptables.
Balsera ha criticat especialment “la manera” (una carta del conseller de Salut, Boi Ruiz, a l'Alcaldia de Gavà) en què “el Govern ha comunicat” la retallada.
Desaparició definitivaLa mesura suposa la desaparició definitiva del dispensari d’una urbanització ubicada a uns quilòmetres del centre de la localitat, on s’hi concentren la majoria de serveis.
Fonts municipals han explicat que la construcció del tercer CAP a Gavà és una mica més lluny ara, una vegada un barri de la ciutat ha perdut el servei de dispensari.
Redacció
L'alcalde de Sant Joan Despí també és vicepresident de Transports i Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Els membres del Consell d’Administració de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), nomenats pel Ple extraordinari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de juliol passat, han escollit els òrgans de govern d’aquesta entitat. L’acte ha estat presidit pel vicepresident de l’ÀMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón.
Els nou membres del Consell han designat com a president de l’IMT a Eduard Freixedes, regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i com a vicepresident a Antonio Poveda, alcalde de Sant Joan Despí i vicepresident de Transports i Mobilitat de l’AMB.
L'Institut Metropolità del Taxi (IMT) és un organisme autònom que depèn de l'Àrea metropolitana de Barcelona (AMB). La seva funció se centra en l'administració i la gestió del servei del taxi d'aquest territori. És la institució encarregada d'establir les normes de prestació del servei com atorgar la credencial d'aptitud del taxista o establir les normes per la transferència de llicències.
