Isidre Sierra i Fusté
Portaveu del PDeCAT a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Darrerament s’està posant en qüestió la gestió de la prestació de l’aigua, aquí a casa nostra i a molts altres països desenvolupats, on es garanteix la prestació de l’aigua. Es parla de remunicipalització contínuament, però sabem què és?
Des de principis del segle XX el servei d'abastament d'aigua a l’Estat espanyol és un servei municipal que, en principi, no cal municipalitzar ni, per tant, remunicipalitzar. La municipalització no equival a gestió per empresa municipal. Cal tenir molt clar que el subministrament domiciliari de l’aigua és titularitat, competència i responsabilitat de l’administració local.
El subministrament d’aigua, en qualsevol modalitat de gestió, està sempre sotmesa al control de l’administració pública; l’administració té la funció de regulador.
I és que no es pot confondre entre un servei municipal amb les seves formes i modalitats de gestió. Existeixen dos tipus de gestió de l’aigua, la gestió directa i la gestió indirecta, cadascuna amb diverses opcions i modalitats. Cada tipus de gestió té els seus avantatges i inconvenients, no hi ha una fórmula perfecta, però sí que depenen del tipus i la dimensió de l’administració local és més adient una modalitat o altra.
Per una banda, la gestió directa comporta una problemàtica del que en podríem dir rigideses que poden afectar a la qualitat, a la rapidesa i a l’eficiència del servei: les administracions públiques tenen una rigidesa de la normativa de recursos humans, en la normativa de contractació i en l’accés a finançament extern i alhora una manca de cultura en el control de la gestió de l’aigua. La manca de planificació, control de gestió i avaluació per part de l’administració pot comportar una reducció de la qualitat del servei i un possible augment de preus pel consumidor.
En el cas concret del territori metropolità, el subministrament de l’aigua és competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que agrupa els 36 municipis de l’entorn de Barcelona. La participació de les empreses privades que actuen en la gestió de l’aigua apliquen tècniques d’economia d’escala per reduir costos que difícilment poden aplicar les administracions públiques.
En el cicle integral de l’aigua, cal confiar en la col·laboració publico-privada, amb control públic, que és un model tan viable i adequat com qualsevol altre. En tot cas, a cada àmbit territorial s’ha estudiar quin és el model de gestió que s’adapta millor a les condicions del servei per aquell territori i pels seus ciutadans.
