Ha estat senyalitzat aquest punt, que va viure un dels darrers intents per retenir l'avanç de les tropes franquistes cap a Barcelona
L'Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha organitzat aquest 26 de gener, vuitanta-cinc anys després dels Fets del Pont, un acte institucional per posar en valor la memòria democràtica. Presidit per l'alcaldessa, Pilar Díaz, acompanyada per la regidora de Memòria Democràtica, Maribel Aguilera, l'acte va comptar també amb la presència de Josep Font, responsable de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya, i els investigadors Jordi Amigó i Francesc Riera. També han estat presents Víctor de Felipe, fill del capità del regiment nacional que va travessar el pont, i Cristina Martínez, la neta del fotògraf, Kautela, que va retratar l'entrada de les tropes. Cal destacar també la presència del diputat de Memòria democràtica de la Diputació de Barcelona i alcalde d’Abrera, Jesus Naharro.
Amb l'acte "volem recordar la determinació i el sacrifici de les persones que van defensar la democràcia; és un acte de justícia amb les persones que van perdre la vida, i de responsabilitat amb les futures generacions", va dir Pilar Díaz. L'acte es va cloure amb una lectura dramatitzada de testimonis reals.
La Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya agrupa més de 150 indrets. A més d'El Pont, a Esplugues també hi ha el Cim de Sant Pere Màrtir, per la seva importància estratègica durant la Guerra Civil.
La història
El Pont d'Esplugues va ser l'últim intent de retenció de les tropes franquistes per part de les forces republicanes. El seu objectiu era endarrerir la seva entrada a Barcelona i guanyar temps en el camí cap a l'exili. En record d'aquests fets, del qual es compleixen vuitanta-cinc anys, aquest punt ha estat senyalitzat com a Espai de Memòria de Catalunya.
Durant el 2023, els historiadors Jordi Amigó i Francesc Riera van fer un treball de recerca al voltant dels Fets del Pont d'Esplugues, que ha permès establir una cronologia de com, entre els dies 24 i 26 de gener de 1939, Esplugues de Llobregat va deixar de ser republicana. La seva investigació es basa en testimonis de veïns i veïnes recollits al llarg dels anys, complementada amb altres fonts històriques.
Segons l'estudi, les tropes republicanes van crear a l'alçada del pont una línia de defensa amb setze punts d'artilleria i la intenció de dinamitar-lo. En el moment clau, només dos d'aquests punts, entre el pont i la zona de l'escorxador, van resistir l'envestida franquista, que arribava des de dues direccions, durant més de dues hores.
Una de les grans incògnites d'aquell dia va ser la no voladura del pont. Els artificiers republicans van minar amb trilita els pilars per destruir-lo i barrar el pas a les tropes nacionals, però el pont no va volar mai. Sabotatge, heroïcitat o senzillament descoordinació entre les tropes en retirada?
Els fets van deixar setze morts: deu soldats republicans, cinc de franquistes i una veïna del carrer Montserrat, víctima d'una bala perduda.
Redacció / Fotos-Vídeo: Aj. Esplugues
