Avui s’ha analitzat les realitats de les persones LGTBI que viuen a la ciutat, on moltes persones opten per fer invisible la seva orientació sexual per evitar discriminacions
L'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i la regidora d'Igualtat de Gènere, Feminisme i LGTBI, Laura Solís, han presentat els resultats inicials de la diagnosi sobre les realitats LGTBI a Sant Boi de Llobregat, coincidint amb el Dia Internacional per l'Alliberament de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals.
La diagnosi s'ha realitzat a partir de l'enquesta de la campanya Sant Boi és diversa, una iniciativa pionera que es va presentar el passat mes de març amb un autobús contra l'homofòbia com a reclam i una interpel·lació a la ciutadania amb missatges com 'Carn o peix?', 'Blau o rosa?' i 'Dolç o salat?'. La campanya ha renovat la seva imatge, una carxofa amb els colors de l'arc de Sant Martí.
L'alcaldessa Lluïsa Moret ha dit que l'enquesta "ha tingut una gran resposta i és una mostra molt valuosa que ens diu on posar l'èmfasi per treballar les polítiques adreçades a visibilitzar el col·lectiu LGTBI. El camí que hem de seguir passa per desplegar el marc legal, un dels més avançats, i treballar contra la discriminació i la fòbia. La visibilització és la clau”. D’altra banda, la regidora d'Igualtat de Gènere, Feminisme i LGTBI, Laura Solís, ha explicat que "en relació a aquesta qüestió, avui pintarem un pas de vianats amb l'arc de Sant Marti en un acte simbòlic d'ocupació de l'espai públic per mostrar el compromís de la ciutat amb la defensa de la diversitat sexual."
Conclusió
D'acord amb les respostes rebudes, la principal conclusió és que, com molts altres municipis, Sant Boi no és un territori on es produeixin moltes situacions de discriminació, però tampoc és un espai on la diversitat sigui visible, reconeguda i acollida.
La diagnosi detecta que la visibilitat/invisibilitat és un element comú en relació a les situacions de menyspreu i d'agressió: evitar la discriminació per raó de diversitat sexual o de gènere passa per fer invisible la pròpia afectivitat, sexualitat i identitat. Això fa pensar en la difícil situació que viuen les persones que no poden o no volen romandre invisibles (les persones visiblement trans i les persones amb una expressió de gènere que no es correspon amb la identitat assignada) o les que no volen fer-ho (les dones bisexuals o lesbianes i els homes gais que mostren la seva afectivitat). Els resultats de l'enquesta mostren que les persones LGTBI tenen una percepció més negativa que les persones heterosexuals sobre com la societat accepta la diversitat.
Prioritats
En una segona fase de la diagnosi l'Ajuntament analitzarà en profunditat tres àmbits prioritaris: l'espai públic (per millorar la visibilitat de les persones LGTBI i lluitar contra les LGTBIfòbies), l'àmbit escolar (per millorar l'atenció a la diversitat en complicitat amb els centres educatius) i l'àmbit sanitari (per contribuir a millorar l'atenció sanitària a les necessitats específiques d'aquests col·lectius).
Principals resultats
-L'agressió més habitual en l'espai públic és el menyspreu explícit en les mirades. També es detecten agressions verbals i, en alguns casos, físiques. Com en la resta d'àmbits, les agressions van lligades a la visibilitat, a l'expressió de l'afectivitat o de l'expressió de gènere i tenen més incidència en els homes gais.
-L'àmbit laboral és en el que es narren menys situacions de discriminació, sobretot pel fet que la major part de persones opten per no fer visible la seva orientació sexual
-Gairebé totes les dones LGTBI (i heterosexuals) han vist o viscut situacions de menyspreu, exclusió i agressió verbal o física en les escoles i els instituts, cap a persones LGTBI. Les realitats LGTBI estan absents tant en els continguts escolars com en les activitats més relacionals. S'explica explícitament que no s'incorpora la diversitat sexual en l'educació afectivosexual, que en cap moment es parla obertament de la diversitat d'orientació sexual i d'identitat de gènere i que sempre es dóna per descomptat que tot l'alumnat és heterosexual
-La major part de les persones LGTBI expliquen que el moment de 'sortir de l'armari' va implicar un conflicte de més o menys intensitat seguit d'un procés d'acceptació
-La mostra d'afecte en locals públics pot implicar situacions de discriminació i, fins i tot, sensació de perill. Per tant la visibilitat segueix sent un tema clau
-En l'àmbit esportiu lesbianes, gais i bisexuals sembla que no es fan visibles. Es mantenen en la invisibilitat
-En l'àmbit de l'atenció sanitària es relaten situacions de discriminació. Es tracta sobretot de dones bisexuals o lesbianes que expliquen que han rebut una atenció deficient o directament discriminatòria amb relació a la salut sexual i reproductiva. Els homes gais expliquen haver viscut situacions d'incomoditat i un tracte culpabilitzador amb relació a les malalties de transmissió sexual
-Les experiències narrades amb relació a l'administració pública es refereixen sobretot a l'administració local i, en general, no descriuen situacions de discriminació
-Hi ha consens sobre la manca d'informació a l'hora de saber on i com es poden denunciar les discriminacions i agressions per motius d'orientació sexual o identitat de gènere
Pintada col·lectiva
D’altra banda, Sant Boi a la celebració del Dia Internacional per l'Alliberament de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals. La pintada col·lectiva d'un pas zebra contra LGTBIfòbia amb els colors de l'arc de sant Martí és la principal activitat prevista per mostrar el compromís de l'Ajuntament amb les necessitats de les persones LGTBI i contra la discriminació per raó de gènere o orientació sexual. La bandera de l'arc de sant Martí penja del balcó de l'Ajuntament durant tota la jornada.
Redacció / Fotos: Aj. Sant Boi de Llobregat
