És la setena resolució judicial que condemna la companyia Honeywell Fricció a pagar pels danys provocats a empleats del Prat de Llobregat i la Zona Franca de Barcelona.
La Sala Social del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat que Honeywell Fricció –antiga Jurid Ibérica i actual Federal Mogull- haurà d’abonar un recàrrec del 50% a la pensió de viduïtat de la dona d’un extreballador mort per asbestosi com a conseqüència de l’exposició a l’amiant. Segons informa l’ACN, el TS ha desestimat el recurs interposat per l’empresa vers una sentència del TSJC que la condemnava a assumir la indemnització, de manera que ara Honeywell Fricció haurà d’abonar el recàrrec a la pensió. Segons ha fet públic el Col·lectiu Ronda, el TS considera provat que el treballador en qüestió va morir degut a la manca de mesures de seguretat i de prevenció davant l’exposició a fibres d’amiant. Aquesta és la setena resolució judicial que condemna Honeywell a pagar per malalties i morts d’extreballadors de les fàbriques del Prat de Llobregat i la Zona Franca de Barcelona.
Incompliments de l’empresa
L’auto del Tribunal Suprem recorda, segons l’ACN, que el treballador afectat va formar part de la fàbrica Jurid Ibérica durant disset anys, en dues fases, al Prat i a la Zona Franca, i apunta que es va jubilar de forma anticipada per culpa d’una malaltia professional. Alhora, recorda que no consta que l’empresa li fes cap reconeixement mèdic específic amb radiologia.
D’altra banda, el TS recorda que un informe de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball (INSHT) publicat l’any 1977 va constatar que a la fàbrica del Prat de Llobregat es superava la concentració màxima permesa de pols d’amiant, i que s’hi acumulaven diversos incompliments de la normativa de salut laboral. Per exemple, no hi havia equips individuals de protecció, ni dobles armariets per a la roba, així com mancances en el sistema de ventilació.
L’auto també apunta que el mateix INSHT va emetre dos informes més, els anys 1982 i 1984, on alertava que les irregularitats a la fàbrica s’havien pal·liat només parcialment, de manera que es seguia superant la concentració màxima permesa de pols d’amiant, “posant en evident risc la salut de les persones que hi treballaven”, denuncia el Col·lectiu Ronda. No va ser fins el 1984 quan l’empresa va traslladar les seves instal·lacions i va començar a fer els primers controls ambientals i a instaurar mesures per reduir el risc d’inhalació.
Finalment, constata el TS, va ser el 1999 quan la companyia va eliminar l’amiant de la cadena de producció, tot i que aleshores encara restaven peces al magatzem amb aquesta substància. D’altra banda, l’auto recull els arguments de Honeywell Fricció, en què l’empresa defensa que no era responsable de l’exposició a l’amiant dels treballadors perquè fins el 1984 no s’havien regulat per primera vegada les obligacions concretes. El Tribunal Suprem, però, no accepta aquests arguments i es basa en sentències anteriors a favor de víctimes de l’amiant per condemnar la companyia a indemnitzar la dona del treballador en qüestió, amb un recàrrec en la pensió de viduïtat.
Redacció / Foto: Arixu
