L’AMB considera que permetrà donar resposta a les necessitats de la població i fer front als reptes com el canvi climàtic, mentre que els ecologistes denuncien que és poc democràtic, cosmètic i sense ambició
El Baix Llobregat i la resta de comarques que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona ja tenen Pla Director Urbanístic Metropolità. Un PDUM que deixa enrere el Pla General Metropolità (PGM), del 1976. Malgrat això, neix amb polèmica per l’oposició d’una part de la ciutadania i els grups ecologistes. El Consell Metropolità va aprovar inicialment el PDUM que és l’instrument urbanístic que ordena, planifica i estructura la metròpolis de Barcelona. Es tracta d’una fita molt important perquè dona compliment a la Llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a l’objectiu del mandat 2019-2023. Aposta per un model de desenvolupament urbanístic metropolità totalment renovat que permetrà, segons l’AMB, donar resposta a les necessitats de la població i fer front als nous reptes, com la descarbonització o el canvi climàtic. El nou Pla projecta una metròpolis de Barcelona regenerada, renaturalitzada, equitativa, policèntrica i cohesionada, segons afirma l’ens.
Quatre eixos
El PDUM es basa en quatre eixos estratègics que guien les propostes més concretes:
- La preservació de les funcions i els serveis dels ecosistemes metropolitans per fer emergir la infraestructura verda com el principal condicionant del desenvolupament urbà
- La recuperació d’estructures i continuïtats urbanes per configurar una ciutat metropolitana de proximitat, a la mida de les persones, amb més equilibri i integració amb els espais oberts, i que alhora garanteixi el seu paper a escala regional
- La regeneració urbana, amb transformació dels edificis i equipaments (teixit urbà), amb la intenció de generar resiliència, redistribuir els recursos i millorar la qualitat de vida
- La transició ecològica, social i tecnològica de les properes dècades a l’àrea metropolitana per aconseguir reduir els impactes ambientals, adaptar-se millor al canvi climàtic, reaprofitar els recursos i tenir una economia més sostenible
A partir de l’aprovació inicial, s’obre el període d’informació pública, que s’estendrà fins al 30 d’octubre del 2023 per tal que sector públic, la ciutadania i les entitats hi puguin fer al·legacions, que es tindran en compte dins del document urbanístic. El nou PDUM entrarà en vigor un cop superades dues tramitacions: l’aprovació provisional, competència de l’AMB, i l’aprovació definitiva, competència de la Generalitat de Catalunya.
Transformacions
Pel que fa a les propostes específiques, el PDUM projecta un conjunt de transformacions que implicaran un impuls important a l’habitatge assequible, una aposta per la descarbonització del transport i la mobilitat sostenible i una consolidació de la infraestructura verda dins la metròpolis:
- Més de 120.000 habitatges assequibles
- 10 grans avingudes metropolitanes que sumen més de 240 km
- 870 km d’eixos verds
- 15 nous pols d’atracció urbans que permetran crear una metròpolis policèntrica
- Augment del 4% del sòl no urbanitzable
Molt defraudats
D’altra banda, SOS Baix Llobregat-l’Hospitalet així com altres entitats ecologistes i ciutadanes van reaccionar ràpidament i de manera contundent. La plataforma adverteix que el PDUM és un document “tacat per l’especulació urbanística, ja que no elimina el mapa de ‘taques vermelles’”.
En un comunicat, SOS Baix Llobregat-l’Hospitalet reclama “transparència” en el nou planejament i considera que, de les primeres informacions publicades, es constata que el document “no afronta l’emergència climàtica. Es fa difícil poder fer una valoració rigorosa del projecte aprovat perquè la informació és molt limitada”. “El període d’informació pública va ser pur teatre i no fer cas dels resultats de les consultes ciutadanes és deplorable i poc democràtic. Sembla una llista de consells o de bones pràctiques no pas un projecte decidit de canvi i d’ordenació d’una àrea metropolitana gran i complexa com la de Barcelona”, etziben, crítics amb el procés d’al·legacions dels darrers mesos. Consideren que el PDUM té un to “cosmètic, aspiracional i poc ambiciós.”
La plataforma retreu a l’AMB que el PDUM prevegi un augment de sol no urbanitzable del 4,2%, “lluny dels objectius que caldria fixar en aquests moments per aturar la densificació” de l’àrea metropolitana. “Els redactors del PDUM han aplicat una capa de maquillatge a la suma de projectes locals, sense sotmetre’ls de forma decidida als requeriments socials i ambientals d’avui dia”, apunten.
Cornellà, Gavà i El Prat
La plataforma ecologista, SOS Baix Llobregat-l’Hospitalet, critica que no s’hagin protegit les zones inundables, i assenyalen que això permet blindar el pla Ribera-Salines de Cornellà, “promogut pel vicepresident de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón.”
A més, considera que “no es té en compte els ‘connectors passera’, sectors com el Pla de Queralt o els Jocs entre Gavà i Castelldefels, afectats pel macroplà de Ponent, que formen l’”últim gran connector ecològic entre el massís de Garraf i el Delta del Llobregat”, que ha promogut l’exalcaldessa de Gavà i ara ministra espanyola de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez.
La plataforma veu també “inexplicable” que es mantinguin plans urbanístics a zones com el Prat Nord, “que encara són recuperables”, i projeccions d’habitatges de fins a 135.000 pisos nous durant els propers trenta anys “sense fer ni una sola referència en la informació publicada a les iniciatives de sostenibilitat i rehabilitació d’habitatges.”
Finalment, lamenten que, de la informació del PDUM feta pública, no hagi transcendit cap referència a l’ordenació de la convivència entre el Parc Agrari del Baix Llobregat, els espais naturals del delta del Llobregat i l’aeroport.
Redacció / Fotos: Arxiu-SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet
