Servirà per evitar nous problemes a l'hora de fixar aquests espais la constitució obligatòria dels quals recull la Llei de Canvi Climàtic per a les poblacions de més de 50.000 habitants a partir de 2023
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) recollirà en un reial decret “els requisits mínims” que han de complir les zones de baixes emissions (ZBE), després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés la de Barcelona.
Aquest reial decret servirà per evitar nous problemes a l'hora de fixar aquests espais la constitució obligatòria dels quals recull la Llei de Canvi Climàtic per a les poblacions de més de 50.000 habitants a partir de 2023, segons han explicat el MITECO, que en el seu moment ja va elaborar unes directrius, publicades el passat 18 de novembre, “per tal que puguin utilitzar-se com a guia perquè les entitats locals puguin dissenyar i implantar aquestes àrees.”
Precisament aquestes directrius “es guien molt per les actuacions dutes a terme a Barcelona”, on de moment no es paralitzarà la ZBE en haver presentat l'Ajuntament un recurs de cassació contra la decisió del TSJC, a l'espera de la sentència final que correspon al Tribunal Suprem.
El tribunal va anul·lar formalment el passat 21 de març l'ordenança municipal que regula la ZBE de la ciutat comtal per “deficiències en la seva elaboració, falta d'informes determinants i per ser excessiu en l'àmbit geogràfic d'aplicació i en el tipus de vehicles exclosos”, segons la sentència.
El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ha certificat: “Em consta el cas de municipis que estaven licitant compres de càmeres per al control d'accés a vehicles, compres que han estat paralitzades després de la sentència”, que ha generat “molta incertesa” entre els municipis que ja estaven en procés d'establir una ZBE.
La sentència del TSJC és “opinativa i sense fonaments jurídics”, ha lamentat Badia, encara que ha admès que la memòria que va presentar el consistori barceloní era “molt sintètica, per facilitar la seva lectura”, i “hi havia molts elements que potser van faltar”, per la qual cosa reconeix: “Hauríem d'haver fet una memòria molt més explicativa, amb molt més detall.”
Una de les crítiques de la sentència es refereix a l'”excessiva extensió” i “el caràcter uniforme de les restriccions” de la ZBE, que ocupa 95 quilòmetres quadrats repartits entre els municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, l'Hospitalet de Llobregat i part d'Esplugues i Cornellà, quan només dues de les onze estacions de mesurament de la qualitat de l'aire -Eixample i Gràcia- superen els límits de contaminació europeus.
Per a Badia, l'apreciació judicial és un “error conceptual” perquè “aquestes dues estacions són representatives del 70% de la població, que viu en una tipologia de carrers similars a aquelles en les quals es troben els mesuradors.”
Foto
El regidor també ha retret que la sentència no vegi justificació en l'etiquetatge dels vehicles, ja que “tant la Unió Europea com l'Estat espanyol ho descriuen com una bona eina per detenir la contaminació de l'aire.”
L'actual situació “ens situa en una interlocució contradictòria”, ha resumit, perquè d'una banda Barcelona “no està complint els objectius de contaminació que marca la Unió Europea” i “el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ens diu que no hem fet prou”, mentre que, de l'altra, la sentència suposa que “d'alguna manera ens diu que potser hem fet massa.”
Redacció / Fotos: Arxiu-AMB
