L’entitat supramunicipal reafirma el seu compromís de disminuir les emissions de CO2 un 40% el 2030 i en un canvi de model energètic democratitzat i basat en l'estalvi, l'eficiència i la producció local d'energies renovables
Amb motiu demà del Dia Mundial del Medi Ambient, Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, ha lamentat la retirada dels EUA de l'Acord de París sobre el canvi climàtic, i ha expressat “el compromís de l'AMB de reduir un 40% les emissions de canvi climàtic el 2030 i la necessària transició cap a un model energètic democratitzat i basat en l'estalvi, l'eficiència i la producció local d'energies renovables.”
Davant de les recents males notícies sobre la retirada dels EUA de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, la vicepresidència de Medi Ambient de l’AMB vol manifestar el seu rebuig, i considera que tots els països no signants han de sumar-se a un acord que determina el compromís i la urgència d’actuar enfront del canvi climàtic. EUA, segon emissor mundial de gasos amb efecte d’hivernacle, es retira d’un Acord signat per 195 països (UE-28, Xina, India, Rusia i Japó).
L’esmentada vicepresidència seguirà ferma en el seu compromís de lluita contra el canvi climàtic, des de la vessant de la mitigació i l’adaptació, així com en altres fronts: estalvi i eficiència energètica i energies renovables, entre altres estratègies.
Per tal de lluitar contra el canvi climàtic, i contribuir a reduir els seus efectes sobre l’àmbit metropolità, l’AMB compta amb iniciatives de mitigació i adaptació, com són l’Estratègia de gestió del carboni i l’energia 2030 i els Plans Locals d’Adaptació al Canvi Climàtic, respectivament. D'altra banda, l’Observatori Metropolità del Canvi Climàtic de l’AMB (METROBS), que sorgeix de la col·laboració entre el Grup d’Experts en CanviClimàtic de Catalunya (GECCC) i l’AMB, ha generat 8 estudis que avaluen com el canvi climàtic afecta aquesta àrea urbana i com s’hi poden establir mesures d’adaptació. I ho ha fet en àmbits com la meteorologia, el cicle de l’aigua, el litoral, l’efecte illa de calor, el verd urbà, l’energia i el sector residencial, l’evolució de les inundacions en aquest territori i els aspectes més legals i econòmics relacionats amb el canvi climàtic.
Greus conseqüències
Entre els impactes de major rellevància en el territori metropolità es troba l’increment del nivell del mar, que pot arribar a afectar greument tot el litoral metropolità. En l’escenari més desfavorable, on es considera que les emissions de gasos d’efecte hivernacle segueixen incrementant-se, el nivell del mar per 2100 seria d’1,8 m superior a l’actual.
Lligat a l’increment de temperatures causat per les altes concentracions de CO2 a l’atmosfera, en les zones urbanes s’accentuarà el fenomen de l’illa de calor. De cara al 2100, es preveu un increment de la temperatura mitjana d’entre 1,4 i 4,4 ºC, una tendència a patir anys més càlids i secs i majors riscs d’incendis. Alhora, també es tendirà a l’increment d’episodis de pluges extremes, és a dir, el règim de precipitacions es veurà alterat en intensitat i torrencialitat.
Redacció / Fotos: Arxiu
