Conèixer, reconèixer, incidir

Oriol Torras

Regidor ERC a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat

Quan es parla de la salut de llengua, i ara que se’n parla tant en termes sociolingüístics, és imprescindible parlar dels barris de l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya.

Els municipis metropolitans pateixen des de fa dècades l’anomenat “efecte donut”: hi ha un centre on el català té una presència pública i privada més o menys normalitzada, encara que moltes vegades subjugat a una aparent diglòssia social, però aquest centre està envoltat 360 graus per barris densament poblats on el català és inexistent o testimonial.

El model sociolingüístic que hem heretat dels anys 70, i que ens ha servit fins avui per explicar-nos a nosaltres mateixos qui som i com som, ens parla d’una societat en què el català és llengua pròpia i històrica, i el castellà una llengua sobrevinguda més tard a causa de migracions internes d’Espanya. I aquest punt de vista, per bé que no es pot rebatre, potser ha pogut portar a conclusions que a vegades poden estar allunyades de la realitat que es viu dia a dia en aquests barris metropolitans. Perquè en certs ambients acadèmics i polítics (allunyats no en quilòmetres, sinó mentalment), la presència del castellà a Catalunya pot arribar a ser vista a vegades gairebé com una anomalia que cal corregir.

No contradiré aquest model històric, perquè crec que és un model que segueix sent vàlid per explicar moltes realitats sociolingüístiques del nostre país. Però si posem el nostre focus d’atenció en mode micro i anem a analitzar la realitat sociolingüística d’alguns barris metropolitans, haurem d’acceptar que hi ha territoris urbans on el castellà és natural. Si més no, en el sentit que no hi ha desplaçat cap altra llengua anterior, perquè abans que s’hi parlés castellà aquests barris eren camps i descampats.

En aquests territoris, el concepte de normalització (en aquest sentit de correcció d’una anomalia) és un enfocament al meu entendre equivocat. La societat dels barris metropolitans és i es pensa a si mateixa en castellà des de la seva gènesi: estrats socials, classes dirigents, mitjans de comunicació, educació no-obligatòria, el lleure, l’associacionisme, la referencialitat, les festes locals… tot funciona en castellà. Culturalment són territoris d’una regió d’Espanya anomenada Catalunya, en què el català és un accent pintoresc, que senten relativament simpàtic o fins i tot propi, segons quina vida faci cadascú; però a la vegada és un idioma que pot no entrar per les orelles dels habitants d’aquests barris durant setmanes o mesos. En aquests barris, moltes vegades només l’interior de l’aula és l’espai on el català té presència; però ni en aquest àmbit podríem afirmar que sigui natural.

Si el discurs hegemònic invisibilitza la realitat sociolingüística de la zona més poblada del país, és que tenim un problema (lingüísticament i políticament). Davant nostre s’obre el repte de conèixer i reconèixer aquesta realitat. Si no ho fem, o ho fem de manera incorrecta, no podem incidir-hi. I a Esquerra Republicana, ho tenim clar: hi volem incidir.

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Reportatges

Radiografia de la dona treballadora al Baix Llobregat

Augmenta de manera generalitzada la taxa d’ocupació i disminueix la distància entre la taxa d’ocupats i ocupades
236

Fotonotícies

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2021 Grup Baix Media S.L. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix