Sòl agrari: element estratègic de país

Opinió 18 Febrer 2026

Sobirania alimentària no és només consumir aliments de proximitat sota les condicions humanes i de maneig del cultiu que creiem correctes.

Quan parlem de sobirania alimentària parlem de seguretat alimentària nacional, que des del propi país es produeixin els productes per alimentar a la població. A Catalunya, la taxa d’autoproveïment és al 40% quan hi ha estudis que indiquen que ha d’estar sempre per sobre del 60%. Això, sumat a una relació de superfície llaurable per habitant molt per sota de la mitjana mundial, europea i espanyola, indica que estem davant d’una greu amenaça pel que fa a assegurar una correcta alimentació del país en un context de futures crisis. Un escenari que, sense ser alarmistes, cal contemplar davant de constants vulneracions contemporànies al dret internacional que atempten contra la sobirania dels pobles del món.

Davant d’això, i amb una superfície agrària nacional que no ha deixat de caure, amb l’esgarrifosa xifra de més de 100.000 hectàrees perdudes en els darrers vint anys, des d’Unió de Pagesos no podem fer altra cosa que continuar defensant amb ungles i dents fins a l’últim pam de terra. Aquesta defensa va molt més enllà de la defensa en abstracte del medi, tot i ser-ne un dels eixos; és del principal element estratègic que té el país: el sòl que l’alimentarà.

La defensa de l’espai agrari és indestriable de la d’un model de pagesia arrelada al territori que vertebri aquesta lluita. És la mateixa pagesia que s’alça dempeus en cada racó del país contra projectes especulatius que el trinxen i imposicions arbitràries que, fora de tota lògica, desplacen i arraconen a la pagesia.

És el cas dels companys que defensen el Pla de Balasc a Santa Susanna, al Maresme, on combaten un projecte que vol depredar una zona agrària de màxima protecció en una zona actualment ja molt tensionada per la pressió urbanística.

És el cas dels companys del Baix Llobregat, en lluita contra la imposició d’una zona ZEPA fruit d’unes mesures compensatòries ambientals plantejades per a l’ampliació de l’aeroport, i fruit també de la nul·la voluntat de l’Administració per entendre que és precisament l’activitat pagesa la que garanteix aquesta biodiversitat.

És el cas dels companys en lluita contra l’Agroparc de Casa Ameller, a Gelida, Alt Penedès, un projecte pretesament agrari que no és altra cosa que un macroprojecte industrial que trinxa sòl agrari d’alt interès, acapara els recursos hídrics i posa en perill espècies protegides.

És el cas dels companys de Gallecs, al Vallès, que combaten l’absurditat d’imposar un model de producció ecològic sense un procés participatiu que ho validi entre la pagesia, sense comptar amb el suport dels que cultiven les terres i sense garanties de viabilitat.

Cal que ens mantinguem alerta i que no defallim. És una defensa del equilibri territorial, de la cultura, de la salut i d’un futur de qualitat per a tothom. Cal que continuem dempeus perquè ens hi va la vida.