L’Ajuntament va organitzar un programa d’actes que es van iniciar amb un concert de l’Orfeó Català a l’Església Corneli i la inauguració d’un espai memorial al cementiri municipal.
L’acte va comptar amb la presència del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que va assistir a l'acte d'homenatge del cofundador de l'Orfeó Català i la Societat General d'Autors de Collbató, Amadeu Vives, amb motiu del trasllat de les seves restes mortals, que fins ara reposaven a Montjuïc. Durant l'acte, el president de la Diputació ha volgut recordar la gran obra del mestre i ha explicat que “amb aquest retorn, Collbató recupera i reivindica amb més força que mai la figura d'un home compromès amb la cultura i amb el país”. Per la seva part, l'alcaldessa de Collbató, Anna Úbeda, ha dit que “el dia d'avui representa el tancament d'un cercle que va començar l'any 1871 en aquest mateix lloc. Això no vol dir que sigui un punt final, sinó tot el contrari, un traspàs del testimoni d'una part del seu llegat”.
Amb motiu de l'arribada de les despulles del músic al cementiri de Collbató, l'Ajuntament va organitzar un programa d'actes que es van iniciar amb un concert de l'Orfeó Català a l'Església de Sant Corneli i la inauguració d'un espai memorial al cementiri.
La seva vida
Va néixer a Collbató el 1871 i va començar a estudiar música de ben petit a Esparreguera. Després de superar un atac de poliomelitis, que li va deixar seqüeles permanents, el 1882 va ingressar com a escolà a l'església de Santa Anna de Barcelona, on va completar la seva formació musical. Al café Petit Pelayo de les Rambles va conèixer Lluís Millet, amb qui, anys a venir, el 1891, va fundar l'Orfeó Català. Vives va musicar poemes com "L'emigrant", de Verdaguer, "La balanguera", de Joan Alcover, i la cançó popular "Els tres tambors". Després d'algunes estades temporals a Màlaga i a Madrid, ciutat on feia un parell d'anys que havia començat a estrenar sarsueles, s'hi va traslladar el 1900 i va acabar obtenint-hi èxits ressonants amb obres com "Bohemios", "Maruxa" i "Doña Francisquita". Després d'una gira internacional amb la seva pròpia companyia de sarsuela i d'una breu estada a Barcelona, que el va portar a retrobar-se amb l'Orfeó Català, Vives va retornar a Madrid on va morir el 2 de desembre de 1932 a causa d'un atac cardíac.
Redacció / Foto: Quim Sitjà (La Bústia)
