El pressupost s’incrementa a 18,8 milions d’euros, un 30,5% més, després de la darrera actualització del Pla d’inversions en equipaments
“Avui sí, ho podem dir. Per fi desencallem el projecte de seu judicial per a Martorell, ja no hi ha camí de tornada enrere”. Ho ha anunciat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, en una visita als jutjats de la ciutat, on s’ha reunit amb els diferents operadors jurídics per explicar-los les novetats d’aquest projecte, llargament reivindicat i promès. “Martorell encadena moltes promeses per a la construcció d’una nova seu judicial. El que avui anunciem no és una promesa més ni una declaració de voluntats ni d’intencions. Les obres dels nous jutjats de Martorell començaran el primer trimestre de 2024 i l’edifici estarà llest a finals de 2026: tenim projecte, pressupost i calendari fix”, ha asseverat Ubasart. La consellera també ha volgut agrair a l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, la bona rebuda a la ciutat i la col·laboració permanent per trobar la solució final a aquest projecte tan necessari.
El nou equipament s’ubicarà, tal com estava previst, en els terrenys al costat de l’estació d’FGC Martorell Central, un emplaçament cèntric i ben comunicat, i permetrà disposar de més de 5.000 metres quadrats exclusivament per a usos judicials, més del doble dels que disposa ara la ciutat.
Revisió
La despesa total que es destinarà al projecte suma 18,8 milions d’euros, i representa un increment del 30,5% respecte de la inversió de 14,4 MEUR anunciada l’any 2021. Aquesta major dotació és fruit de la revisió feta pel Departament a finals de 2022 del Programa d’inversions en equipaments (conegut com a PEA) per al període 2022-2026. En concret, el PEA preveu invertir en la nova seu judicial de Martorell 673.601 euros aquest any 2023; 9,4 MEUR, l’any 2024; i 8,7 MEUR durant l’any 2025. Amb aquest calendari i la partida pressupostària compromesa, el nou edifici judicial a Martorell serà una realitat el 2026.
Actualment, la ciutat suma set òrgans judicials dispersats en sis edificis diferents del passeig Sindicat i de l’avinguda Pau Claris. Es tracta d’immobles de lloguer per al conjunt dels quals es paguen anualment uns 900.000 euros. Són instal·lacions petites, antigues i en mal estat. Tot i que s’ha impulsat alguna actuació per millorar els accessos del ciutadà -com trasllat del Registre Civil a dependències sense barreres arquitectòniques-, hi ha encara algunes dependències amb problemes d’accessibilitat. A més, no tots els òrgans judicials disposen de cel·les per a detinguts.
A banda, la totalitat dels immobles ocupen els baixos d’edificis d’habitatges, per on discorre bona part de la instal·lació de sanejament comunitària. Això ha donat lloc a episodis de fuites que han tingut afectacions directes a les dependències judicials, i que s’han hagut d’anar solucionant amb intervencions més o menys intenses.
Pel que fa a la seguretat dels edificis, el fet que siguin baixos en blocs d’habitatges amb diversitat d’entrades als diferents jutjats, també obliga a fer una major inversió en seguretat, que és quasi tres vegades superior a la d’altres partits judicials amb característiques similars. Ubasart s’hi ha referit per recordar que “la ciutat necessita sense més dilacions un equipament digne, al servei de la justícia i dels ciutadans, que solucioni les ineficiències i costos innecessaris derivats de la dispersió actual” i ha afegit que, “finalment, Martorell tindrà l’equipament judicial que es mereix”.
Mentre no estigui enllestida la nova seu, el Departament de Justícia, Drets i Memòria té planificada alguna actuació de millora al partit judicial de Martorell per al 2023, com ara l’adequació i rehabilitació d’espais al Jutjat núm. 5 (VIDO), que consistiran en l’habilitació d’un espai destinat a l’espera de les víctimes i la millora de les instal·lacions de climatització i enllumenat.
Endarreriment
Durant els darrers mandats s’ha anat repetint la voluntat política de construir un nou equipament a Martorell. El projecte, això no obstant, ha ensopegat amb diferents dificultats, pressupostàries o tècniques.
L’endarreriment de les obres, que haurien d’haver començat a finals de 2022, es deu principalment a la complexitat del solar cedit. D’una banda, perquè es tracta d’un solar gravat amb servituds de pas, la qual cosa significa que cal deixar un pas lliure a FGC per a les tasques de manteniment de les instal·lacions ferroviàries. A més, el solar conté elements físics que s’hi han de mantenir, com per exemple un col·lector general municipal soterrat -que recull l’aigua fluvial-, el mur de contenció lateral o un prisma de formigó d’instal·lacions d’FGC. La presència del trànsit ferroviari proper també requeria revisar el plantejament de l’estructura, de manera que la mateixa construcció pogués absorbir les vibracions sense afectar els espais de l’interior de l’edifici.
Aquests condicionants han obligat a redissenyar i actualitzar el projecte guanyador en fase de concurs. El Departament de Justícia, Drets i Memòria rebrà la setmana que ve el projecte executiu i un cop se n’hagi fet l’aprovació tècnica -prevista per a mitjans d’abril- s’iniciarà el concurs per licitar-ne les obres.
El procés de publicació, licitació, adjudicació i formalització del contracte de les obres durarà entre 10 i 12 mesos, de manera que durant el primer trimestre de 2024 “ja es posarà la primera pedra”, ha assegurat la consellera.
Redacció / Fotos: Dep. Justícia
