És cinquè any consecutiu que experimenta un retrocés al Baix Llobregat i representa el 9,3% del total de població.
Segons un informe publica per l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, la comarca del Baix Llobregat ha augmentat en el darrer any en 402 persones el total de la seva població. La població estrangera, això no obstant, ha disminuït, en 6.295 persones, fins a un total de 74.844, i representa així el 9,3% del conjunt de residents del territori.
Aquesta disminució de la població estrangera resident continua amb la tendència iniciada el 2011, i segueix la pauta de l’Àmbit Territorial Metropolità i del conjunt de Catalunya. El percentatge de població estrangera empadronada a la comarca (9,3%) és inferior a la proporció de població estrangera que es troba en el conjunt de l’ATM i de Catalunya, (12,7% i 13,7%, respectivament).
Els factors
La variació que s’està donant en els darrers anys es pot atribuir a fets diversos: d’una banda, al fet de la disminució dels fluxos migratoris provinents de l’exterior i a l’augment de les sortides cap a l’exterior. Però s’ha de tenir en compte també que els canvis en la xifra de població estrangera d’un territori no depenen només del saldo migratori, sinó que també es veuen afectats per altres components: el creixement vegetatiu (naixements i defuncions de població estrangera) i el procés de naturalització (persones estrangeres que adquireixen la nacionalitat espanyola). Tot i que no hi ha dades d’adquisicions de nacionalitat1 per àmbit municipal, es pot veure una aproximació a aquest fenomen a través de les dades del Padró. El percentatge de població espanyola del Baix Llobregat nascuda a l’estranger ha augmentat progressivament en els últims anys: el 2015, mentre que la població estrangera es redueix en 6.295 persones, la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l’estranger augmenta en 4.188 persones.
La disminució de població estrangera a la comarca per sexe ha estat de 2.766 dones i 3.529 homes, i per grups d’edat s’ha donat sobretot entre la població de 25 a 39 anys.
Més joves
L’estructura demogràfica de la població estrangera respon a un perfil més jove que el de la població de nacionalitat espanyola. L’edat mitjana de la població estrangera és de 32,9 anys mentre que en el cas de la població de nacionalitat espanyola és de 41,7 anys. A més, el gruix de la població estrangera es concentra en les edats actives (de 16 a 64 anys). La presència de població estrangera a la comarca contribueix així a fer augmentar el grup de població més jove i el de les persones en edats actives.
L’heterogeneïtat de la població estrangera resident a la comarca pel que fa a la seva procedència i el comportament diferenciat entre els diferents col·lectius ha suposat que la variació de la població no s’hagi donat per igual en totes les nacionalitats.
Nacionalitats
Per continents, les nacionalitats d’Amèrica del Sud són les que han protagonitzat la disminució del conjunt de població estrangera. Tot i que per països és el Marroc el que presenta una major disminució de població estrangera al llarg del darrer any (-1.538 persones), a continuació es troben països americans com ara Equador (-1.082 persones), Colòmbia (-556), Perú (-484) o Bolívia (-453).
Més xinesos i russos
La tendència de disminució però, no es dóna en nacionalitats d’Àsia i Oceania ni en el conjunt d’estrangers de l’Europa no comunitària. Així, per exemple, la nacionalitat xinesa ha augmentat el nombre d’empadronats en 143 persones, i la russa en 127 persones.
Tot plegat fa que en la distribució de la població estrangera per continents a la comarca, en els darrers anys estigui perdent pes sobre el total d’estrangers el conjunt de nacionalitats d’Amèrica (que van incrementar paulatinament la seva presència a la comarca fins arribar al seu màxim l’any 2009) en favor de població estrangera d’altres procedències com ara Àfrica, la resta d’Europa, i Àsia, col·lectiu que tot i ser actualment el minoritari, és dels pocs que segueix guanyant població empadronada.
Al mateix temps, cal tenir en compte que la població estrangera no és homogènia en termes de distribució territorial ni presenta les mateixes característiques a tots els municipis. Es veuen diferències en la concentració, i distribució municipal dels estrangers. Els tres municipis de la comarca que tenen una proporció de població estrangera més elevada són Castelldefels (18,2%), Martorell (16,7%) i Cornellà de Llobregat (13,8%).
Ara bé, el perfil migratori d’aquests municipis és molt divers: mentre que a Castelldefels la majoria d’estrangers tenen nacionalitats de la resta d’Europa (romanesa, italiana i francesa, principalment), a Martorell són predominants els estrangers procedents d’Àfrica (especialment del Marroc, però també de Ghana i Nigèria) i a Cornellà de Llobregat els estrangers procedents d’Amèrica són majoritaris (tot i que en termes de països la nacionalitat marroquina sigui la preeminent).
En xifres absolutes de població estrangera, els municipis que més estrangers han perdut en el darrer any han estat Cornellà de Llobregat (-1.066), Esplugues de Llobregat (-888), Sant Boi de Llobregat (-606) i Castelldefels (-504). A 1 de gener de 2015, no hi ha hagut cap municipi que hagi guanyat població estrangera.
Redacció / Foto: EV
