Reclama que condemni l’activista viladecanenca a una pena de set mesos de presó per un delicte d’incitació als desordres públics
La Fiscalia ha recorregut davant el Suprem l'absolució de Tamara Carrasco, la CDR que va ser detinguda el 2018 acusada de terrorisme, en entendre que els whatsapps que va enviar animant a ocupar el port o l'aeroport van ser un “punt de partida en el procés cap a la violència real". En el seu escrit, la Fiscalia demana al Tribunal Suprem que revoqui l'absolució de Carrasco, dictada per un jutjat penal de Barcelona i després confirmada per l'Audiència Provincial, i la condemni a una pena de set mesos de presó per un delicte d'incitació als desordres públics.
L'activista va ser detinguda per la Guàrdia Civil acusada de terrorisme i va estar més d'un any confinada a Viladecans per ordre de l'Audiència Nacional, però finalment va ser jutjada per un delicte d'incitació als desordres públics per enviar whatsapps sobre mobilitzacions independentistes planejades per a la Setmana Santa del 2018, entre elles l'ocupació del port i l'aeroport, que no van arribar a consumar-se.
La jutge va absoldre la CDR -defensada per l'advocat Benet Salellas-, en concloure que enviar missatges o consignes a un grup d'amics en un xat de WhatsApp no constitueix una difusió o distribució pública del seu contingut.
No obstant això, la Fiscalia considera que, amb independència del nombre de membres del xat al que l'acusada va enviar els seus missatges, WhatsApp és “un potencial canal de distribució a gran escala”, com ho demostra el fet que els seus àudios van arribar fins i tot a telèfons de la Guàrdia Civil.
Per al ministeri públic, el contingut dels missatges i la “col·laboració massiva” que sol·licitava Carrasco per a accions que “necessàriament precisaven un alt nombre de participants posa en relleu que l'acusada precisament pretenia que arribés a un gran número de persones” o almenys així va haver de preveure-ho.
La Fiscalia retreu a la jutge que desconegui la “realitat social” i li recorda que l'habitual per convocar actes massius és recórrer a la missatgeria instantània per WhatsApp: “Així es va posar de manifest en els diversos actes que es van cometre a Barcelona en els anys 2017, 2018, 2019 i així es posa de manifest constantment en tota mena de manifestacions (...).”
A més, l'escrit recorda que els actes als quals Tamara Carrasco animava a participar “comptaven amb o admetien la possibilitat de violència sobre les persones o sobre les coses” i que ella no només transmetia la informació, sinó que participa en les “preses de decisió, les coneix i proposa la col·laboració.”
“Convocar un nombre indeterminat de persones a ocupar el port o l'aeroport necessàriament significa assumir que el grup serà molt gran i que és segur que hi haurà violència, perquè són instal·lacions protegides pels cossos i forces de seguretat de l'Estat que necessàriament van a reaccionar”, afegeix el fiscal.
Per aquest motiu, el ministeri públic conclou que el missatge remès per l'acusada va generar un “gran perill, a causa que era el punt de partida en el procés cap a la violència real”, com així ho demostren, a la seva semblar, “els fets esdevinguts amb posterioritat” a Catalunya.
Després de donar per fet que l'activista “sabia que el seu missatge arribaria a un gran nombre de persones, no només a les receptores de les seus whatsapps”, la Fiscalia insisteix que aquest tipus de consignes “ajuda a crear un entorn social violent que soscava l'ordre i la pau pública que han d'imperar en una societat com la catalana, que vivia moments de gran tensió social.”
Redacció / Fotos: Arxiu
