Segons les entitats ecologistes Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció i Aigua és Vida seria una eina per planificar les demandes d'aigua i buscar noves formes de proveïment provinents de recursos locals
Les entitats ecologistes Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció i Aigua és Vida van demanar ahir al Govern la creació d'un Observatori Metropolità de l'Aigua per planificar les demandes d'aigua i buscar noves formes de proveïment provinents de recursos locals.
Segons el membre d'Enginyeria Sense Fronteres, Dante Maschio, durant una roda de premsa per analitzar la situació de sequera pluviomètrica a Catalunya, el futur de la gestió de l'aigua passa per reduir l'ús de les dessalinitzadores i per l'aprofitament de mitjans més accessibles. En aquest sentit, Maschio va afirmar que, a diferència de la sequera del 2007, ara existeix un pla de sequeres que agilita l'activitat de les dessalinitzadores, però va destacar que aquestes tenen “un gran impacte energètic i en el fons marí”. Les alternatives a l'ús de les dessalinitzadores, segons Maschio, són els recursos locals, com els aqüífers, i treure profit de les aigües fluvials.
“En aquests moments, a Barcelona es consumeixen 200 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any (equivalent a 200 estadis de futbol), i, si la situació pluviomètrica segueix igual, per mitjans de segle en farà falta un 10% més”, va afirmar el membre d'Aigua és Vida, Quim Pérez. “A l'Àrea Metropolitana de Barcelona existeix un dèficit hídric de 2 metres cúbics per segon (cada segon, falten 2 metres cúbics d'aigua a l'AMB), i el 2030 ens podria arribar a faltar el triple d'aigua”, va afegir. Encara que ara com ara el Govern no preveu talls d'aigua, Pérez va subratllar que, d'ara endavant, “les sequeres seran més recurrents, hi haurà pluges més intenses i, per tant, més inundacions.”
Per combatre els efectes de les futures sequeres, Enginyeria Sense Fronteres, Ecologistes en Acció i Aigua és Vida han elaborat un informe amb tretze mesures d'adaptació al nou escenari hídric que es dibuixa a Catalunya.
“La majoria d'elles passa per augmentar les fonts alternatives i la disponibilitat de l'aigua, encara que també reclamem al Govern mesures com auditories hídriques i una moratòria urbanística”, va apuntar la membre d'Aigua és Vida Míriam Planas. Per això, han demanat la creació d'un Observatori Metropolità de l'Aigua del qual volen ser partícips per conèixer dades “que escapen de la capacitat de les entitats ecologistes”, com l'impacte del turisme en el consum de l'aigua, va dir Planas.
També van exigir a l'administració un 'Mínim Vital d'Aigua', una mesura recollida en la llei de canvi climàtic per garantir l'accés al consum de l'aigua per part de persones en situació vulnerable.“A Catalunya existeixen diferències molt elevades pel que fa al consum de l'aigua, per exemple, a Santa Coloma una persona consumeix una mitjana de 84 litres d'aigua, mentre que a Sant Joan Despí aquest consum és de 150 litres”, va explicar Quim Pérez.
Redacció / Fotos: ESF Catalunya-Arxiu
