El difunt poeta santjustenc “encarnava l’esperit tolerant que entén la diversitat de llengües com a riquesa i no com a obstacle”, va indicar el ministre de Cultura, Miquel Iceta
La Universitat d'Alcalá d'Henares (Madrid), que havia d'haver acollit el 2020 la cerimònia de lliurament del Premi Cervantes a Joan Margarit, suspesa per la pandèmia, va homenatjar ahir el difunt poeta santjustenc, que encarnava l'esperit tolerant que entén la diversitat de llengües com a riquesa i no com a obstacle.
Així ho ha indicat el ministre de Cultura, Miquel Iceta, que hi ha participat amb el director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero; el rector de la Universitat d'Alcalá d'Henares, José Vicente Saz, i la filla del poeta Mónica Margarit, en aquest acte d'homenatge en el qual l'actriu Ariadna Gil ha llegit alguns dels seus poemes.
Un acte en el qual també s'ha presentat el llibre d'homenatge al poeta que signen Josep M. Rodríguez, Jordi Gracia, Juan Carlos Abril, Marta López Vilar, Juan Cruz, José Luis Morante, José-Carlos Mainer, Antonio Lafarque, Marisa Martínez Pèrsic, Antonio Jiménez Millán, Lina Rodríguez Cacho, Luis García Montero, Héctor Abad Faciolince i María José Rucio. El llibre 'Desde dónde amar de nuevo' és un tribut al poeta i arquitecte català Joan Margarit mort el 16 de febrer de 2021 i que va obtenir el Premi Cervantes el 2019 quan tenia 81 anys per ser “un grandíssim poeta en llengua espanyola i catalana”, segons va destacar el jurat.
Margarit no va poder recollir per la pandèmia del coronavirus el premi al Paranimf de la Universitat d'Alcalá d'Henares, encara que posteriorment els reis d'Espanya van viatjar fins al seu domicili per fer-li lliurament del premi de forma presencial.
El ministre de Cultura va destacar Margarit com el poeta “en dues llengües”, ja que simultanejava el català i el castellà, i com la seva obra estava “ramificada en dues llengües però amb un únic cor”. Iceta va ressaltar algunes de les paraules del discurs que Margarit havia escrit per a la cerimònia que no es va poder celebrar, titulat 'El meu discurs de la llengua', en el qual indagava sobre la seva trajectòria com a poeta en dues llengües. “Margarit va encarnar en les lletres però també en el seu dia a dia, l'esperit d'un país tolerant i obert que entén la diversitat llengües com a riquesa i no com un obstacle”, va dir.
“Llegint-lo en català o castellà traiem el cap a aquesta mirada cervantina d'aquest poeta total, home i poeta d'una peça”, va assenyalar Iceta, que va recordar que Margarit va deixar “com a refugi” més de 900 poemes en dos idiomes i multitud de textos.
El ministre va reivindicar també el paper que la poesia té com a “bàlsam enfront de les asprors de la vida” i va recordar com la cultura va fer “més vivibles” els dies més durs de la pandèmia, cosa que cal protegir, va explicar.
En l'acte, el també poeta Luis García Montero va indicar com la poesia de Margarit i la seva veritat “són el contrari als dogmes”. El director del Cervantes va reivindicar la invitació a la llibertat que feia Margarit enfront d'una “comunitat on s'entén la llibertat com la llei del més fort o poder prendre's cerveses als bars oberts en les èpoques del confinament o on poder destruir els serveis públics perquè els teus amics facin lliurement negocis amb la cartera.”
García Montero també va assenyalar com Margarit buscava en la seva obra un llenguatge digne de la realitat i no una retòrica per a poetes, i com la seva poesia va ser un reconeixement de la importància de la memòria. A més, va agrair les seves reflexions sobre la llengua enfront de les persones que l'entenen “com una identitat tancada criticant la llengua dels altres.”
La seva filla, Mónica Margarit, va recordar la seva ironia i el sentit de l'humor i com va tenir ella consciència del que per al seu pare significava la poesia, a més d'agrair l'acte d'homenatge al seu pare.
Redacció / Fotos: Ministerio de Cultura
