Salter, important al món des de la proximitat
A Esplugues de Llobregat es troba el quarter general de l’empresa Salter, dedicada a la producció d’equipaments fitness professionals. Una companyia que dóna feina a una seixantena de treballadors i genera per a uns 250 més de manera indirecta. Estimacions del seu gerent, Salvador Peydro, qui assegura que el tret característic de la firma és la proximitat amb el client. Salter va néixer el 1947 i és el primer fabricant europeu en aquest mercat. A més de produir, també es fan grans apostant per Innovació+Desenvolupament (I+D)
Del carrer Llançà de Barcelona, on l’avi d’en Salvador Peydro hi tenia un petit taller, d’uns 50 m², als més de 16.000 m² de l’actualitat. “Un dia, un amic del meu pare li va demanar si li podien fer peses. Els hi van fer i després va venir un altre que deia que les havia vist i a partir d’aquí van començar a fer articles esportius: peses, barres... coses d’aquest estil”, explica en Peydro i finalitza, “poc a poc van fer coses més complexes i es van animar, van anar a fires i a exportar”. Així ha estat el creixement d’aquesta companyia. Com passa, en alguns casos amb els èxits empresarials, neix des d’un petit racó i per un cúmul de casualitats acaba triomfant en el seu sector. Salter n’és un bon exemple, una marca catalana que ha tirat endavant per si sola i en un món inèdit no només a casa nostra sinó a tot el continent.
Salter respon a l’acrònim, Salvador i Teresa, el nom dels dos fundadors. És a dir, els pares d’en Salvador. La firma té dues línees de negoci, més o menys repartides a parts iguals: material petit que venen les grans superfícies i la professional. També “estem treballant fort amb les exportacions”, afirma el gerent i és que treballen amb països tan diversos com Iran, Polònia, Suècia, Holanda, Bèlgica o Xile. Un prestigi guanyat a base d’esforços i al rigor d’invertir, no només anar perfeccionant la maquinària, també produir noves línees que “apareixen cada sis o set anys”, apunta el mandatari. Salter factura uns 7 milions d’euros, tot i que com indica Peydro “ha baixat” respecte els últims anys.
Salvador Peydro: “Mai hem rebut el suport de l'administració Catalana”
És el gerent de Salter, empresa familiar que ha passat del seu avi al seu pare i d’aquest a ell. Tradició. Herència. Sosté que el seu avi i el seu pare, els precursors del negoci, malgrat ser persones amb visió de futur, no donarien crèdit al que és avui dia la companyia. Encara que no s’ha perdut la base sobre la qual ha crescut: la proximitat amb el client.
Quan van tenir el boom i l’empresa es va catapultar?
El moment fort va ser els ’80. A Europa no hi havia material de fitness, tot era exportació americana. L’únic que es feia aquí eren coses molt senzilles, alguna politja, banc d’abdominals, coses així. Nosaltres vam ser dels primers a fabricar. Clar! Aquí no hi havia ningú.
I després del Jocs Olímpics de Barcelona?
Durant els Jocs Olímpics va haver-hi un boom, el que passa que nosaltres no el vam notar tant. Perquè l’administració, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, els responsables d’equipar tots els gimnasos pels atletes, van fer un seguit de convenis amb empreses estrangeres a canvi de publicitat i no van comptar amb empreses catalanes. Bé, en aquest cas, amb nosaltres. Però, en canvi, ara sí treballem, per exemple, amb l’Ajuntament de Tarragona pels Jocs del Mediterrani del 2017.
Els ha afectat la crisi econòmica?
Sí que ens ha tocat, però el que ens ha fet, al final, és un bé. Perquè quan les coses van bé hi ha errors que no els corregeixes. El funcionament diari no et deixa o creus que no és necessari, perquè com que està funcionant bé. Però quan hi ha una crisi i les coses es compliquen, t’adones que les coses es poden fer d’una altra manera. I és el que hem fet: canviar la política de producció. Això ens ha permès tolerar-la millor que altres.
Quina és ara la nova política de producció?
Sempre ho hem produït tot, des d’injectar peces de plàstic, acabats, cromats... bé, absolutament tot. Això volia dir tenir dins Salter tres o quatre empreses diferents dedicades aquestes tasques. I el que hem fet bàsicament és que la mecanització la fem fora, mentre que les parts bàsiques del disseny o peces de precisió les seguim fabricant.
Fan I+D. Què és el que s’investiga?
Sobretot biomecànica. S’intenta millorar els angles de treball, que la transmissió de la màquina sigui més lleugera i d’acord amb el treball muscular. El que es tracta és d’imitar els moviments naturals que es fan dia a dia per poder-los entrenar. Això en màquines de tonificació, però també hi ha cardiovascular des de controls de pulsació, programes per millorar certs aspectes de l’entrenament. Tot això demana no només I+D, també col·laborem amb centres d’alt rendiment. És qüestió d’anar millorant productes.
Han notat alguna millora de la demanda?
La veritat és que sí. El 2013 el vam acabar bé i el 2014 l’hem començat força bé i la sensació és bona. Potser aquests últims mesos s’ha aturat tot una mica, però a finals d’any, segurament, superarem les ventes de l’anterior.
Últimament han proliferat molt els gimnasos ‘low cost’. Això vol dir que el material que s’oferta també ho és?
Hi ha de tot. Hi ha gent que munta gimnasos low cost apostant per productes de qualitat. Hi ha de tot, repeteixo. La base d’aquests tipus de gimnasos és tenir poc servei, és a dir, el client té una gran sala de fitness, amb moltes màquines. Però no té monitor que el pugui orientar i això redueix molt els costos. I a base de quotes molt barates per omplir aquesta gran sala per a que el negoci sigui rentable. Ja veurem el que durarà, perquè en moments de crisi el preu és el que aprima i quan no estreny tant, la gent buscarà servei i qualitat. Són canvis que el mercat anirà demanant.
Què és el que els fa diferents?
La proximitat. No som una gran multinacional i això té els seus inconvenients i els seus avantatges. Som molt més pròxims als nostres clients, ens és molt més fàcil entendre les dificultats i ens permet ser molt més àgils i canviar i adaptar-nos a les necessitats dels nostres clients. Donem un servei tècnic que al ser fabricant podem oferir. Mentre que altres que són importadors, no ho poden fer. Per exemple, si un client de fa 20 anys té un problema amb una màquina, li podem resoldre, perquè podem fer aquella peça, ja la vam fer aleshores. Trigarem més o menys, però resoldrem el problema. Grans multinacionals això no ho poden fer. I també ens considerem una empresa molt seriosa, donar servei a la gent i no enganyar mai ningú.
Com ha estat la relació amb les administracions públiques? Han rebut subvencions?
Mai hem rebut ajudes de l'administració catalana. Tampoc les hem demanat. Ens espavilem sols. Perquè algun cop que hem sol·licitat algun tipus de cop de mà, però no tant en tema d'ajudes sinó de suport, hem trobat que la Generalitat de Catalunya ens oferia promoure el producte català, però després no ens tenen tant en compte com diuen amb l’empresa catalana. Així que, hem desistit. Seguim el nostre camí i fem les coses per nosaltres mateixos.
Salter forma part del INDESCAT (Indústria, Esport i Catalunya), creat el 2010. Com està actualment el projecte?
Està funcionant i força bé. És un clúster i cada vegada està agafant més força, hi ha empreses més potents i s’està treballant força bé. S’estan aconseguint molts recurssos per promocionar tot el que és l’esport i la fabricació de material esportiu a Catalunya. Pinta força bé.
Quins projectes té de cara al futur?
Estem començant a treballar amb tema de rehabilitació. Productes específics i especials per a empreses que s’hi dediquen.
/ ALBERT HERNÀNDEZ










