Per una llista de país

El dia 11 de setembre de 2012, amb motiu de la celebració de la nostra Diada Nacional,  més d’un milió de ciutadans, arribats des de diferents punts del, van omplir els carrers del centre Barcelona. Aquella manifestació, organitzada per l’Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium Cultural, estava encapçalada per una pancarta amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. L’èxit de la convocatòria va marcar l’inici d’un llarg procés en favor del dret a decidir i la independència.

Convergència havia guanyat els comicis celebrats el 28 de novembre de 2010 i el seu cap de llista, Artur Mas, havia estat investit com a president de la Generalitat de Catalunya pels següents quatre anys. Però davant d’aquell clam, el dia 25 de setembre, només dos setmanes després de la manifestació, el president de la Generalitat va anunciar l’avançament de les eleccions al Parlament, per tal de posar en mans del poble la decisió sobre el futur que volien per Catalunya.

Dos mesos després, tot just el dia 25 de novembre de 2012, els ciutadans van omplir les urnes de vots. Convergència va perdre dotze diputats, en gran part com a conseqüència del desgast que la situació econòmica i les retallades imposades per l’estat havia significat per l’equip de govern. En qualsevol cas, els resultats de les eleccions no van deixar dubtes sobre la voluntat dels ciutadans i ciutadanes del nostre país d’iniciar un procés en defensa de les seves llibertats.

Durant els anys següents, el poble de Catalunya va tornar a manifestar-se en un sentit unívoc, que no deixava lloc a cap mena de dubte. La Via Catalana de l’11 de setembre de 2013 va plegar a més d’un milió i mig de persones, un altre cop convocades a manifestar-se per la societat civil, mitjançant l’Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium Cultural. I tanmateix va succeir un any després, l’11 de setembre de 2014, quan més d’un milió vuit-cents mil catalans van participar d’un nou repte: formar una gegantesca V que responia al desig de votar.

Com havia fet sempre, Artur Mas va rebre els missatges i es va comprometre a donar resposta a les demandes dels catalans i catalanes. Va sotmetre a la votació del Parlament la decisió sobre el dret a decidir i va negociar amb les diferents forces polítiques la celebració d’un referèndum el 9N, sota una pregunta pactada entre tots ells. El suport dels partits va ser majoritari, com ho va ser el de la societat civil, engrescada i decidida a exercir el seu projecte de país.

La negativa del govern de l’estat, prohibint el referèndum i impedint la celebració d’una consulta basada en la llei aprovada amb més de dos terços del Parlament, va obligar a modificar el full de ruta. Però el compromís d’obrir les urnes el 9N es va fer efectiu, tot i les amenaces del govern central i les demandes i querelles interposades contra el president. Aquell dia, històric per Catalunya, es van superar un cop més totes les expectatives. Més de dos milions tres-centes mil persones van votar i van convertir l’acte participatiu ciutadà en un nou èxit.

Davant l’evidència que la unitat de les forces polítiques i les associacions ciutadanes permetia superar tots els impediments haguts i per haver-hi davant d’un govern tancat en banda al diàleg i que fugia i fuig de solucions polítiques a una situació política, el president Mas va escollir la data del 25 de novembre –un altre cop el 25 de novembre- per llençar la seva proposta de full de ruta, amb la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries sota una candidatura de país que permeti crear les estructures d’estat i arribar a la independència de Catalunya en un període de temps de divuit mesos. I tot això oferint que aquesta llista compti amb representants dels partits polítics i de les associacions. Més encara, esta disposat a no encapçalar la llista, sinó a tancar-la.

L’Assemblea Nacional de Catalunya ja ha manifestat la seva opinió al respecte, donant suport a la proposta de fer una llista de país. ICV-EUA i ERC proposen coses diferents. Uns volen que cada partit afronti les eleccions plebiscitàries amb les seves sigles. Uns altres proposen que els partits participin en el procés de forma individual però amb un afegit que identifiqui la voluntat independentista de tots ells. En qualsevol cas, s’ha obert un període de reflexió i de negociacions.

Tots som conscients que l’èxit de la part del procés que hem realitzat fins ara ha estat possible perquè les diferents forces polítiques (Convergència, ERC, ICV-EUA i la CUP) i associacions de caràcter ciutadà (Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium Cultural) han estat capaces de mostrar una gran capacitat d’entesa. Tant és així que la unió ens ha fet cada cop més forts. Per això hem d’entendre la que proposta del president Mas de fer una llista de país i no de partits, ens ofereix una oportunitat, potser única, d’assolir els nostres objectius nacionals.

 

Josep Maria Llop i Rigol

President Comarcal de CDC al Baix Llobregat

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Reportatges

Luis Quiñonero, vicepresident de la Federació Catalana de Futbol i president de l'AE Prat

“Els clubs ja s’han adonat de qui són Àlex Talavera i Juanjo Isern”

L'exvicepresident de la Federació Catalana de Futbol i actual president de l’AE Prat, Luis Quiñonero, explica també que les altres dues candidatures…
352

Fotonotícies

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2015 Mediabaix. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix