Anna Llop Breda
Estudiant de Comunicació
Recordo la infantesa com un espai on potenciar l’infant que portava dins: jugar, jugar molt, embrutar-se, gaudir però també plorar. De caure i aixecar-se, d’abraçades que ho curen tot, d’una vida cara a cara i sense masses pantalles pel mig.
Recentment, vaig anar a sopar fora i al costat tenia una taula amb una parella i una canalla. Els progenitors estaven amb el mòbil sense tenir conversa i l’infant mirant dibuixos animats a través de tauleta electrònica mentre menjava. Vaig tornar a mirar a la meva taula i vaig veure que els que hi estàvem asseguts vam veure la gravetat de la situació i la falta de connexió i comunicació que es palpava.
Quan era petita, i no fa tants anys, m’encantava sortir a la natura, aprendre a anar amb bicicleta, respirar aire pur, jugar amb la terra, fer castells de sorra, jugar a jocs de taula i riure de tot i de res a la vegada.
L’OMS afirma pel fet que un infant tingui un creixement sa i un bon desenvolupament cerebral, és necessari que passi el menys temps possible amb les pantalles. És un tema que afecta la salut, tan física com mental. Estem convertint el present en un futur aterridor, on hi ha un mal ús del desenvolupament tecnològic i una falta de relacions interpersonals molt notable.
