José Ignacio Aparicio
Alcalde de Cervelló
“Puedo escribir los versos más tristes esta noche. Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido”. Pablo Neruda, poema 20, abans de la cançó desesperada que tots i totes comencem a recitar davant la trista història d’amor entre l’ésser humà i el nostre planeta.
Per molt que treballem, estem tan lluny del que volem…. Entitats, ciutadania i administracions han omplert de contingut conceptes com sostenibilitat, natura, eficiència energètica, protecció, mobilitat, recollida selectiva…
Els esforços han estat grans i la implicació, lloable. Pioners al Baix Llobregat en ordenances sobre l’energia solar, en reglamentació de projectes i plans d’ordenació ambientals locals. Hem començat a estimar de nou el territori que ens acull. Hem tornat a mirar al riu i les rieres, al mar i a les muntanyes. I hem començat a planificar i protegir, a poc a poc, una part del Baix Llobregat.
Gaudim d’un territori extraordinari: un riu que ens uneix, Collserola, l’Ordal, el Garraf, Montserrat, aiguamolls, litoral… un parc natural en un territori difús que compartim amb xarxes, infraestructures i serveis. Hi ha hagut una creixent preocupació i acció per gestionar els residus que generem, per ordenar la mobilitat que ens ofega, per posar sentit comú i participació ciutadana als usos i valors globals dels espais, com ara la consulta celebrada a Cervelló per decidir si s’ampliava una pedrera.
Hem de treballar, cada vegada més, de forma conjunta per implementar estratègies reals de cooperació interterritorial i per cercar objectius comuns. Per això vull impulsar una comissió de treball entre diferents municipis per tal d’estudiar i analitzar els diferents usos i possibilitats dels terrenys forestals de les muntanyes de l’Ordal per tal de poder avaluar cada espai en funció de les figures de protecció existents a Catalunya i poder formular els plans especials de protecció del medi natural i el paisatge o les declaracions d’espais de protecció especial necessaris.
S’han de fer millores puntuals, però necessitem canvis globals. Hem de plantejar canviar els models econòmics actuals, basats en el benefici, el lucre i la competitivitat, i cercar valors com la responsabilitat, la solidaritat o la confiança per aconseguir un model de societat més just, més social i més ecològic. Models econòmics com el de Christian Felber del Bé Comú, ens permetria viure en un món més estable, més sostenible i més feliç.
La nostra consciència ecològica ens ha de fer qüestionar el sistema de creixement econòmic. Més no és sempre millor. No podrem suportar un funcionament que cerca el creixement infinit en una terra amb recursos finits. El creixement continu ens porta a viure en un món impossible, on la petjada ecològica de la humanitat està molt per sobre de la biocapacitat mundial, a més d’estar repartida amb una desigualtat cruel i infame.
El nostre actual sistema és excloent, desigual i genera pobresa, dependència i concentració de poder. No podem renunciar a l’utopia d’una terra amb altres valors. Hi ha altres formes de gaudir del nostre poble, de la nostra comarca… del nostre planeta.
“Mi alma no se contenta con haberla perdido”. Per això tots i totes som responsables del present i del futur. Per això tots i totes ens hem d’implicar en aconseguir una veritable alternativa basada en les persones, en el respecte al territori i, sobretot, fonamentada en el sentit comú.
