Els fets van passar a Viladecans i la decisió del Tribunal Suprem valida els fets declarats provats per un jurat popular i la pena imposada per l'Audiència de Barcelona i ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
El Tribunal Suprem va confirmar la pena de presó permanent revisable per a l'home de Viladecans que va deixar morir agonitzant d'hiperglucèmia la seva dona diabètica mentre la gravava amb el mòbil el juny del 2019. La parella feia uns mesos que sortia i l'home vexava i maltractava la dona des de feia setmanes. La nit dels fets, ella el va trucar per demanar-li ajuda perquè no es trobava bé. L'home va anar al domicili, però en comptes d'ajudar-la la va gravar mentre anava defallint i simulava que l'ajudava. L'home va comunicar la mort als Mossos d’Esquadra i va aportar les imatges per exculpar-se.
La sentència confirma els fets declarats provats per un jurat popular i la pena imposada per l'Audiència de Barcelona i ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A banda de la presó permanent revisable per un delicte d'assassinat, l'home va ser condemnat a un any i mig de presó per tres delictes de maltractament en l'àmbit de la violència de gènere, sis mesos per cada un, sis mesos de presó més per un delicte de maltractament habitual i un any de presó per un delicte contra la intimitat pels vídeos que va gravar de la parella sense el permís d'aquesta.
El Suprem rebutja la condemna per un delicte d'homicidi amb imprudència, reclamada pel condemnat en un dels motius del seu recurs, i explica que els fets encaixen en el delicte d'assassinat, per la concurrència del dol, cosa que exclou la imprudència. En la sentència es considera correcta l'apreciació d'acarnissament i aclareix que si aquesta circumstància agreujant es defineix com l'augment deliberat i inhumà del patiment de la víctima, causant patiments innecessaris per a l'execució del delicte, "el comportament vexatori, humiliant i brutal, causant aquests danys psíquics acreditats, no era necessari per assegurar la mort, sinó que només va servir per augmentar deliberadament el patiment que durant la seva llarga agonia va patir la víctima."
De la mateixa manera, el tribunal aprecia l'agreujant de persona especialment vulnerable per raó de la malaltia al delicte d'assassinat pel qual ha estat condemnat. En relació amb l'al·legació relativa a la il·lícita intervenció del telèfon mòbil amb què el condemnat va gravar 15 vídeos a la víctima, el tribunal respon que la sentència d'instància explicava que el condemnat va comparèixer a comissaria voluntàriament denunciant la mort de la seva parella però sense declarar-se culpable del mateix, i que en aquest context, voluntàriament, va lliurar el telèfon amb la finalitat que fos visionat. Tant és així, que li van prendre declaració com a testimoni, que no el va assistir cap advocat en la declaració i que el van deixar marxar sense adoptar cap mesura cautelar, ni posar-ho en coneixement del jutjat.
Per a la sala, aquesta argumentació sembla raonable, en la mesura que, si va comparèixer voluntàriament a comissària, en aquesta dinàmica de voluntarietat és lògic que fos el mateix condemnat qui posés a disposició de la força policial tot el que estigués a la seva mà, entre d'altres, el telèfon, cosa que, d'altra banda, és coherent amb allò considerat demostrat pel jurat, que va donar per acreditat que el condemnat va fer els enregistraments, "i així construir-se una coartada per al cas que, segons com anessin les coses, es posés en marxa una investigació sobre els fets."
Redacció / Fotos: Arxiu
