Reivindiquen la preservació del Pont Anglès a Sant Feliu de Llobregat

Un grup d'experts en història i patrimoni local alerta de la futura demolició de la històrica infraestructura i denuncia la recent destrucció de l'antiga estació de tren

Ahir al vespre va tenir lloc l'acte ciutadà de reconeixement al llegat ferroviari de l'estació històrica de Sant Feliu de Llobregat, enderrocada l'11 de gener passat: Adeu, Estació. Crònica d'una destrucció”. Així mateix, la trobada va voler ser una mostra pública de rebuig per la demolició exprés d'aquest edifici, el més antic del centre i el testimoni més important del desenvolupament de la ciutat en els últims 170 anys, projectat el 1854 per l'arquitecte anglès Michael de Bergue. L'acte, que es va celebrar a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc, va ser organitzat per la Comissió en Defensa de l'Estació de 1854.

Amb l'objectiu de poder mostrar com es va produir el procés de la destrucció de l'equipament ferroviari més important de la capital del Baix Llobregat, l'acte va acollir un passi d'imatges del fotògraf local José Miguel Ardanuy, que va immortalitzar moment a moment la demolició de l'estació. "Més que una desconstrucció, com l'Ajuntament havia promès inicialment, es va tractar d'un enderroc fulminant, a preu fet i sense previ avís. En menys de 48 hores es van convertir en runes prop de dos segles de la nostra història, i molt pocs vam poder recollir el testimoni d'aquestes darreres hores", va dir.

1854 SantFeliu EstacióSantFeliu JordiOlivé b

1854 SantFeliu EstacióStFeliu Enderroc SergiCosta b

Així mateix, la trobada va comprometre un col·loqui que va analitzar el llarg i intens procés ciutadà en defensa de l'estació fins als darrers dies de lluita, així com la pèrdua sistemàtica de patrimoni local que la ciutat pateix des de fa dècades, a través de les intervencions de l'historiador del ferrocarril i col·leccionista Lluís Miquel Tuells, l'enginyera Andrea Meseguer i l'arquitecta Núria Feijóo. Tots van coincidir en la necessitat de continuar la lluita ciutadana per evitar la desaparició de més patrimoni. "El malaurat enderroc de l'estació de ferrocarril ens hauria de fer reaccionar perquè obrim els ulls i actuem per protegir el que encara som a temps de salvar", van remarcar. I és que, malgrat ser una de les estacions més antigues de l'Estat i estar inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, de la Generalitat, i al registre del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, els diversos equips de govern de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat mai van defensar la incorporació de l'estació de 1854 al catàleg local de béns protegits, deixant així via lliure a l'enderroc. 

L'últim llegat ferroviari

Davant d'aquest panorama, els experts van alertar del perill de demolició que també corre el pont del ferrocarril, que encara es manté dempeus a la Riera de la Salut, conegut popularment com el Pont Anglès i construït a igual que l'estació desapareguda per l'enginyer britànic De Bergue, el 1854. "És el darrer element que ens queda per explicar el gran paper transformador que l'arribada del ferrocarril va suposar per a la nostra ciutat. El traçat urbanístic, el desenvolupament de la indústria i el comerç, el creixement de la població... pràcticament tot s'explica al voltant de la via i del tren. I tot i que el soterrament sigui una reivindicació històrica i necessària, és també fonamental preservar els nostres orígens", va exposar l'expert en història del ferrocarril Lluís Miquel Tuells, la família del qual va regentar el bar de l'estació santfeliuenca durant prop de 90 anys. A més, tal com va indicar l'enginyera Andrea Meseguer, "la conservació del patrimoni ferroviari és avui tècnicament compatible amb les obres de soterrament. Ho era l'estació i ho és també el pont anglès, però l'equip de govern municipal el vol enderrocar perquè 'no encaixa' en el seu projecte d'urbanització posterior de la zona."

1854 SantFeliu PontAnglès FotoAndreaMeseguer b

En efecte, durant els quinze anys d'activitat de la plataforma ciutadana Salvem l'Estació i els més de sis mesos en què l'edifici va ser ocupat per reivindicar-ne in extremis la salvació, es van presentar a l'Ajuntament diverses propostes de conservació de l'estació, amb l'objectiu de trobar la solució més adient, que sempre es van ignorar. "Fa més de 40 anys, quan es van iniciar les demandes de soterrament, no es plantejaven les opcions tecnològiques com el desplaçament íntegre d'edificis, una alternativa que avui hauria estat perfectament viable en el cas de l'estació, ja que no hauria implicat modificar el projecte d'Adif", lamenta Andrea Meseguer. També es va tombar la moció presentada al ple de juliol de 2023 perquè el consistori reconsiderés aquestes alternatives tècniques per salvar l'estació, tot i les prop de 800 signatures de suport recollides en menys de quinze dies. De fet, la consulta ciutadana sobre el soterrament, duta a terme el 2021 pel govern municipal, ja no contemplava la preservació de l'estació. "El poc més del 16% que hi va participar, va poder votar únicament entre dues opcions molt acotades: fer un memorial o una rèplica. Per tant, ningú en va votar mai la demolició, com enganyosament ens han fet creure. L'enderroc ha estat una decisió unilateral de l'Ajuntament, que ja estava presa amb anterioritat a l'enquesta.”

Fs4sho7WYA4QRYK

Model urbanístic obsolet i insostenible

La demolició de l'estació ha estat la gota que ha fet vessar el got. Però ja fa dècades que l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat manté una política de creixement de ciutat poc planificada i insostenible urbanísticament, que menysté el patrimoni, segons sosté la Comissió en Defensa de l'Estació de 1854.

maynes2

És el cas dels múltiples masos antics, cases pairals o habitatges ja desapareguts com Can Romagosa, Cal Forneret, el conjunt de les casetes d'en Climent Maynés davant del Parc Torreblanca, o els xalets de Can Fargas, tres dels quals salvats pel moviment veïnal; a més de diverses fàbriques de la primera etapa de la industrialització de Sant Feliu, de les quals avui no en queda cap rastre. Un passat que ha estat engolit, en gran manera, per blocs de pisos i més densitat de població. Tal com ha exposat l'arquitecta santfeliuenca Núria Feijóo en l'acte, "l'antic model de créixer per créixer està esgotat. El context d'emergència climàtica en què ens trobem ens està avisant cada cop més que és necessari i urgent un canvi de paradigma en el planejament de les ciutats. Sant Feliu és un dels municipis metropolitans que més patrimoni ha perdut i no ens podem permetre que en desaparegui més si no volem convertir-nos en un lloc gris i desencisat.  Cal apostar pel desenvolupament sostenible i eficient amb l'ús del sòl, respectuós amb les persones, el medi ambient i el patrimoni, ja sigui arquitectònic, històric, agrícola, industrial, social, cultural, artístic, emocional...". L'enderroc d'un edifici emblemàtic com l'estació de 1854 és la pitjor de les solucions, ja que no significa només la destrucció irreparable d'un llegat, que les generacions futures no podran conèixer, sinó que "demostra una visió curtterminista, obsoleta i antiecològica de l'arquitectura. A més, genera tones de residus, emissions de carboni i un malbaratament innecessari de diners i energia, quan el que cerquem avui és reduir la contaminació al mínim."

 Amb l'objectiu de lluitar per la preservació del patrimoni local i contribuir a la transformació del model de ciutat més sostenible, la Comissió en Defensa de l'Estació de 1854 va anunciar ahir que es troba en procés de constituir-se en entitat.

Redacció / Foto: Arxiu-Comissió en Defensa de l'Estació de 1854

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Reportatges

La Fira de Cornellà tornarà a aplegar el món del busseig

Durant tres dies, del 23 al 25 de febrer, s’oferirà al visitant una àmplia superfície expositiva en què podrà trobar les darreres novetats del…
361

Fotonotícies

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2021 Grup Baix Media S.L. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix