Cinc municipis del Baix Llobregat vulneren el dret al padró

Segons entitats i moviments socials, Martorell, El Prat, Esplugues, Cornellà i Viladecans posen actualment moltes traves

La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Ficat, la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la CONFAVC, Lafede.cat i MUET han denunciat que, tot i existir una normativa estatal que estableix l’obligatorietat d’empadronar totes les persones que viuen en un municipi, a Catalunya aquest dret i deure no es fa efectiu a almenys una trentena de municipis, que dificulten l’empadronament a veïns i veïnes que ho sol·liciten. “No empadronar suposa una flagrant vulneració del marc legal”, ha explicat Laia Costa, responsable d’Incidència de Ficat, en la roda de premsa conjunta realitzada a la Parròquia de Sant Benet de L’Hospitalet de Llobregat.

padronet

Les entitats, plataformes i institucions recorden que el padró actua com un “meta dret”, ja que és la porta d’accés a drets socials tan bàsics com la salut o l’educació. No empadronar significa abocar a l’exclusió a persones i famílies que sovint ja pateixen situacions de vulnerabilitat.“Hi ha persones que no poden aportar un títol acreditatiu del lloc on viuen perquè viuen en habitacions rellogades, al carrer, okupant o en habitatges insegurs”, ha afirmat Laia Costa.

empadronament entitats socials

A través d’un sondeig realitzat a les entitats membres d’ECAS i d’informes com el de FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres i els del Fòrum de Síndics Locals, així com de la informació recopilada per la resta d’organitzacions convocants, s’ha constatat que les dificultats d’accés al padró són una problemàtica estesa a tot el territori i que almenys trenta municipis vulneren el dret al padró posant-hi traves: Bordils, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Terrades, Terrassa, Cornellà, El Prat, Esplugues, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, Arbúcies, Platja d’Aro, La Bisbal d'Empordà, Palamós, Blanes, Òdena, Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Igualada.

La manca de transparència amb relació a l’empadronament impedeix comptar amb un diagnòstic exhaustiu que permeti conèixer no només les denegacions, sinó també els arxivaments per desistiment.

L’habitatge, el gran escull

Les circumstàncies que dificulten l’accés al padró són molt variades segons les entitats i moviment socials. Tanmateix, la majoria tenen un comú denominador: la dificultat d’accedir a un habitatge.

IMG 4447 1024x681

A Catalunya hi ha més d’un milió de persones que pateixen exclusió residencial, ja que no poden llogar un habitatge per l’alt cost que té o per les garanties que es demanen, una d’elles tenir permís de residència o un contracte laboral. Això fa que hagin de viure en habitacions rellogades, en habitatges insalubres o en condicions d’amuntegament, en espais ocupats o al carrer. L’exclusió residencial, sumada al racisme institucional, la bretxa digital i la implantació de cites prèvies amb llargs temps d'espera per als tràmits, fa que moltes persones quedin excloses del padró.

Redacció / Fotos: Arxiu

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Reportatges

Fotonotícies

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2021 Grup Baix Media S.L. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix