Presentada la nova Xarxa de Municipis pel Dret als Serveis Bancaris Bàsics

Els municipis baixllobregatins que la formen són El Prat, La Palma de Cervelló, Pallejà i Sant Feliu

Una dotzena de municipis -entre els quals es troba El Prat, La Palma de Cervelló, Pallejà i Sant Feliu- s'han unit per buscar fórmules que garanteixin l'accés als serveis bancaris bàsics als seus veïns, especialment a la gent gran, davant el degoteig de tancament d'oficines i el fet que molts pobles ja no compten ni amb un caixer on treure diners.

 31 e29127cc

Davant aquest risc d'exclusió financera, els membres de la nova Xarxa de Municipis pel Dret als Serveis Bancaris Bàsics, es plantegen, per exemple, alternatives com ara la creació d'entitats de diner electrònic (EDE), on els veïns puguin fer l'operativa corrent sense tenir un número de compte en un banc tradicional. "Com hem fet amb l'energia o l'habitatge, ara treballarem per garantir un altre dret bàsic de la ciutadania", ha apuntat l'alcalde del Prat, Lluís Mijoler.

La xarxa la formen inicialment els municipis de Castellbisbal, Corbera d'Ebre, El Pinell de Brai, El Prat de Llobregat, La Palma de Cervelló, La Sénia, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Pallejà, Sant Feliu de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Iscle de Vallalta. La voluntat però, és que molts altres municipis s'hi uneixen.

foto 3271565

Durant la presentació de la xarxa que s'ha fet al Prat de Llobregat, el seu alcalde, Lluís Mijoler, ha recordat que en l’última dècada han tancat gairebé la meitat de les 40.000 oficines bancàries que hi havia a Espanya, el que ha posat en risc un dret bàsic com és el de l'accés als serveis bàsics bancaris de molta gent. A tall d'exemple, el batlle ha recordat que el barri de Sant Cosme del Prat no compta amb cap oficina bancària a dia d'avui i que a la resta del municipi els tancaments se succeeixen.

Sobre el risc d'exclusió financera, l'alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz, ha apuntat que la transició digital ha de ser una "oportunitat" per millorar la societat i no l'"excusa" per fer més gran la bretxa digital que afecta molta gent, especialment gent gran.

Tot i recordar que aquesta no és una competència dels ajuntaments, Mijoler ha deixat clar que actuaran com ho han fet per garantir altres serveis bàsics. "Com veiem que no es plantegen solucions reals a un problema que és molt real, un cop més els ajuntaments prenem la iniciativa i tractem de donar solucions serioses", ha afegit tot puntualitzant que la xarxa és compatible amb qualsevol altra iniciativa que s'endegui amb el mateix objectiu.

‘Fintech'

Els municipis adherits estan estudiant com aprofitar la figura de les 'Fintech' (qualsevol activitat que empri la innovació o les aplicacions tecnològiques per a oferir productes i serveis financers) com a feina per facilitar la creació d'entitats financeres locals.

 Fintech

Tot i que les seves aplicacions i les formes que poden adoptar són múltiples, en l'àmbit local poden contribuir al desenvolupament de serveis bancaris d'àmbit municipal adreçats a cobrir les necessitats bàsiques dels veïns i veïnes i del teixit econòmic de cada territori amb un cost molt inferior, uns 350.000 euros, respecte els 18 milions d'euros que suposaria la creació d'una caixa d'estalvis.

Una de les eines que s'estudien són les EDE, que permetrien als veïns i veïnes fer l'operativa corrent i cobrir les seves necessitats bancàries bàsiques sense tenir un número de compte en un banc convencional. Malgrat que no substitueix una banca a l'ús, sí que garanteix serveis bàsics com tenir un IBAN per abonar una nòmina o pensió, domiciliar els rebuts o associar una targeta de dèbit. Aquesta figura no necessita necessàriament una oficina física, però es recomana als ajuntaments que en tinguin una per tal d'informar els veïns i veïnes sobre aquesta eina i com s'hi poden adherir si hi tenen interès. És aquí on la feina en xarxa de tots els municipis permetrà que els més petits, els que no poden afrontar la despesa per crear una ADE, puguin beneficiar-se també.

Una altra figura, més adreçada al teixit econòmic local, són les PFP (Plataformes de Finançament Participatiu). Aquestes plataformes fan d'intermediàries entre empreses del municipi i inversors, que poden ser o no de la mateixa localitat, per tal que els segons ajudin a aportar capital i préstecs als primers. En aquest cas, el cost d'implementació seria menor que el de l'EDE i està xifrat en uns 50.000 euros.

Redacció / Fotos: Aj. Prat-Arxiu

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Reportatges

S’ha configurat un programa d’actes molt complet, divers i ampli, perquè totes les persones trobin propostes del seu grat i que gaudeixin de la vida vicentina amb família i amistats

Torna la Festa Major d’Estiu de Sant Vicenç dels Horts

Del 22 al 26 de juliol el veïnat podrà gaudir d’una àmplia programació, treballada colze a colze entre entitats i Ajuntament, amb propostes per a…
330

Fotonotícies

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2015 Mediabaix. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix