Examen social del Baix Llobregat

/ALBERT HERNÀNDEZ

El passat 9 de novembre es va viure una jornada històrica. Després de tant parlar-ne, d’ocupar titulars, minuts de ràdio i televisió, de la premsa catalana, estatal i estrangera, els catalans van anar a votar. L’arxi anomenat 9N es va celebrar i en línees general amb total normalitat, amb un caire molt festiu i reivindicatiu. El Baix Llobregat va acudir a la crida i, segons dades oficials, un total de 197.752 baixllobregatins van votar. El SÍ-SÍ va obtenir un suport del 72% per un 15% del SÍ-NO, mentre que el NO  va ser del 7,5%. Per tal de posar en valor la jornada, el procés electoral més recent, les eleccions europees, celebrades el passat mes de maig, van comptar amb una participació de 273.250 persones, és a dir, un 46% de la població. Tot i que per al procés participatiu del 9N hi podien votar majors de 16 anys i immigrants residents a Catalunya que complissin uns requisits.
Tot i l’èxit d’una nova mobilització catalana, la pregunta és: I ara què? “Els pressupostos no estan encara”, lamenta Julian Carrasco, president de la Federació d’Associació de Veïns del Baix Llobregat (FavBaix), i continua “estem d’acord en el dret a decidir i que se’ns deixi votar, és clar! Però sembla que està tot abocat en el 9N i s’estan deixant de fer coses. Els temes socials estan a l’ordre del dia”. El president de PIMEC del Baix Llobregat, Ramon Pons, apunta que la Generalitat de Catalunya “porta uns anys que s’ocupa de tot menys de legislar”, en referència a iniciatives que proposen per millorar la situació dels emprenedors i les petites i mitjanes empreses com ara que puguin cobrar com marca la llei i no a “100 o 200 dies com està passant”, però, afegeix “com no hi ha règim sancionador”. Pons també detalla que simplificant la burocràcia o millorant temes de fiscalitat es podria optimitzar la producció i generar activitat econòmica. De fet, PIMEC va acordar amb tots els gremis i associacions de Catalunya que aglutina, elaborar un manifest amb propostes i solucions per aquest col·lectiu i que van en benefici de la societat i l’economia. Es va presentar el mes de març sota el nom #diguemprou.

Carrasco afirma que ara mateix estan immersos en la lluita contra la pobresa energètica, perquè arriba el fred i no volem deixar a ningú sense serveis bàsics, “hem presentat mocions a ajuntaments i ens estan ajudant a que no tallin ni el llum ni l’aigua”. Amb la companyia de l’aigua s’han posat d’acord, “però no amb l’elèctrica”, denuncia ell mateix. Aquest és el segon any que tracten aquest problema des de l’associació i malgrat aconseguir ajornar pagaments, al cap de tres mesos s’ha de pagar l’endarreriment. “No és un problema temporal i tampoc demanem recursos per sempre. Però els directius d’aquestes companyies es reparteixen beneficis cada any d’una empresa deficitària. Si ens hem d’estrènyer el cinturó, fem-ho tots”, suggereix Julian Carrasco. La idea de FAVBaix és presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya i “arribarem a les 50.000 firmes fàcil, perquè afecta a més gent del que ens pensem”.

Població, educació i salut 

Altres sectors afectats, que tampoc veuen resposta a les seves demandes, són l’educació i la sanitat. El secretari general Sindicat Comarcal d’Ensenyament de CC.OO del Baix Llobregat, Marc Sangüesa, denuncia unes altes ràtios a les escoles, “tot i que aquí no són de les més altes de Catalunya”, puntualitza. Segons dades de la Federació d’Educació del sindicat, que han utilitzat com a fonts el Departament d’Ensenyament, l’Enquesta de Població Activa, IDESCAT, INE, el Ministeri d’Educació , Banc de dades de la Funció Pública i pressupostos de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 2010 i 2014 hi hagut uns descens de 21.950 professors a Catalunya (de126.095 a 104.145), mentre que el sector privat ha crescut en més de 13.000 (de 79.079 a 92.452).  I pel que fa a l’alumnat, en els mateixos anys, ha variat en més de 110.000. De 1.182.918 a 1.295.186. Tot plegat, amb un pressupost reduït un 22%, dels més de cinc milions d’euros del 2010 a poc més de quatre de l’actualitat. Per això, Sangüesa obre un interrogant sobre el futur, “a veure què passa. Primer, avia’m els pressupostos”. I és que fa tres anys i mig que no negocien amb Ensenyament, tal com assegura, i afegeix que s’han anul·lat acords anteriors. També molt crítica es mostra la presidenta de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Llobregat, Puri Valverde, “la situació de l’atenció primària és caòtica. S’estan tancant CAP’s a les tardes i derivant als hospitals, amb la qual cosa es perd atenció d’un malalt crònic, per exemple” com ja està passant a Sant Feliu de Llobregat, sosté Valverde. I indica un altre problema, “les llistes d’espera” i és que per a una visita es triga “uns set mesos i per a una intervenció més d’un any”, incomplint així la mateixa llei que marca un temps màxim de sis mesos.

Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat fa uns anys que està establerta a la comarca i aixopluga també les del Garraf, Alt Penedès i Anoia. Segons dades d’aquesta organització, fins al juny de 2014 es van atendre, a la població baixllobregatina, 9.300 persones. És a dir, vingudes directament i no derivades de Serveis Socials o altres diòcesis. I és que quan arriben per aquesta via, la xifra es multiplica. El 2013 van ser més de 46.000. Alimentació i roba és el motiu principal pel qual acudeixen aquest organisme sense ànim de lucre. La cap de l’Àrea Social, Conxa Marqués, que duu més de 20 anys fent aquesta tasca, també denuncia que hi ha nens “que només mengen un cop al dia o estan desnodrits, mal alimentats”. Des de Càritas intenten ajudar amb beques menjador, reforç escolar, crear grups de teràpia escolar o amb ajudes a nutrició a nens de 0-3 anys. “HI ha gent que no és conscient del que està passant”, subratlla i explica que hi ha famílies que viuen gràcies a la pensió dels avis i es pregunta “i quan faltin, què?” o “d’altres que han de treure’ls de les residències per poder tenir ingressos, gràcies a la seva pensió”. Marqués lloa la tasca i implicació dels ajuntaments, a més d’assegurar que totes les organitzacions i organismes socials estan ben coordinats i “podem atendre tothom”.

La tasca de Càritas, però, dóna fruits, ja que més enllà d’abastir de menjar i roba, també fan altres programes com el d’acollida i acompanyament per tal de donar sostre i ajuda a la gent a reinserir-se al món laboral. “Entre un 30% ó 40% dels que atenem se’n surten i això ens dóna esperances”.

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Fotonotícies

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2021 Grup Baix Media S.L. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix