Institut Marianao Sant Boi de Llobregat

El Baix Llobregat comença el curs amb dèficit de mestres i sota l’ombra de la LOMCE

Tot i l’increment de dotacions de professorat, les ràtios segueixen a l’alça i, un any més, les condicions del professorat estan lluny de millorar

Ensenyament assegura que cada escola serà sobirana sobre com aplica o limita la LOMCE, en un any en què hi haurà més beques menjador, però menys vetlladors educatius a la comarca.

 

/ JORDI MOLINA

El 15 de setembre ha començat el nou curs escolar. Entre els nervis, els plors i les alegries dels nens i joves de la comarca treu el cap una realitat marcada per dues dades. La primera, és bona. Enguany, el Baix Llobregat començarà el curs amb més dotacions de professorat. Un fet que no passava des de feia tres anys. Ara bé, l’augment dels alumnes també va a l’alça. Motiu pel qual, la comunitat educativa, alerta que, un any més, caldrà fer mans i mànigues per donar la millor atenció possible als estudiants.

 

Aquesta realitat ens l’explica un veterà del món de l’ensenyança, en Marc Sangüesa, secretari general CCOO Baix Llobregat, que amb les dades a la mà no pot fer cap altre diagnòstic que no sigui, diu, “preocupant”. Segons els Serveis Territorials del Baix Llobregat, el curs passat hi havia 142.535 alumnes, mentre que ara hi ha 143.495, un increment del 0,67% que es concreta en 960 estudiants més. Per contra, només hi haurà 90 mestres més, la qual cosa seguirà mantenint les ràtios elevades. “No som la comarca amb pitjors ràtios de Catalunya, però anem per un camí perillós i calen més recursos”, assegura el sindicalista.

 

Les ràtios, però, no són l’únic escull que presenta el nou curs. Des de la comunitat educativa lamenten que els centres no hagin tingut les plantilles tancades fins el primer dia de classe. I és que els professors interins, que haurien d’oxigenar el sector, s’han incorporat massa tard, sense poder preparar amb antelació les classes. “Ens preocupa la mala planificació, però sobretot la situació d’alguns centres, on només han pujat les ràtios, sinó que s’han retallat professionals”, explica Sangüesa, que cita el cas de l’institut Marianao de Sant Boi, que enguany inicien el curs amb un professor i mig menys.

 

Sangüesa ubica la situació de la comarca en un context preocupat. Segons ell, abans del començament de la crisi, a Catalunya hi havia 70.000 docents, mentre que en aquest curs es comptabilitzen uns 64.000, tot i que s'han matriculat molts alumnes a l'escola pública, el que causa “un augment de la precarietat”. En el mateix sentit es manifesta el secretari general d'ASPEPC-SPS, Xavier Massó, que afegeix que és el sisè any consecutiu que el professorat afronta una congelació salarial i la pèrdua d'una paga extra, fet que suposa un 7% de retallada global i una pèrdua de poder adquisitiu d'entre un 20 i un 25%.

 

Més beques menjador, menys vetlladors educatius

Un altre dels temes que estan sobre la taula en aquest inici de curs són els ajuts per les beques menjador, que haurien augmentat segons el Consell Comarcal. És tracta d’un suport adreçat a l’alumnat de centres públics de segon cicle d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, que tenen necessitats socioeconòmiques o dificultats geogràfiques per accedir al seu centre escolar. Des del Consell Comarcal, s’insta a aquelles famílies que ho precisin a informar-se en el seu centre. Ara bé, des del la comunitat educativa estan pendents, encara, de valorar fins a quin punt s’ha millorat la dotació en aquest sentit.

 

No han corregut la mateixa sort els vetlladors educatius, figura retallada en determinats centres aquest any. Les zones més desestructurades i els barris on hi ha un percentatge més alt de risc d’exclusió social són les que més recursos necessiten, també en ensenyament. Un recurs imprescindible és el del vetllador educatiu, un professional que dóna suport a l'autonomia dels infants amb un alt grau de dependència, per tal que puguin participar en totes les activitats. Rosa Aguilar, sindicalista de CCOO, ha seguit de prop aquesta activitat i alerta de que cada cop hi ha menys places per aquest tipus de professionals a la comarca.

 

Arriba la LOMCE al Baix Llobregat

 

La LOMCE, com a la resta del territori, arriba al Baix Llobregat entre la implantació progressiva de la llei i els esforços de la Generalitat per esquivar-la. Això farà que alguns centren facin una versió a mida de la més coneguda com Llei Wert. D’entrada, es mantenen els currículums. La Generalitat va deixar clar que “cada centre educatiu ha de mantenir l’ordenació curricular concretada en el seu projecte educatiu”, al·legant que no havia tingut temps per desplegar la part del currículum d’acord amb la LOMCE. Per a Sangüesa, en canvi, la consellera “s'omple la boca parlant en contra de la LOMCE” quan la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) conté aspectes similars.

 

Una de les característiques de la llei és la recuperació de l’assignatura de religió, que passarà a ser avaluable. Ara bé, els centres catalans oferiran als seus alumnes la possibilitat d’escollir entre religió i una assignatura alternativa, i totes dues seran avaluables. Aquestes assignatures tindran una càrrega de 315 hores al llarg del curs. Ensenyament ha volgut aprofitar els canvis per impulsar una alternativa de marca pròpia: Educació en valors socials i cívics. Aquesta assignatura, el currículum de la qual ha arribat als centres pocs dies abans de l’inici de curs, pretén introduir valors familiars, socials, culturals, però no obviarà els religiosos.

 

Si la religió es una de les senyes d’identitat de la Llei Wert, el principal cavall de batalla contra ella ha estat la immersió lingüística. D’entrada, s’han ajuntat les assignatures de català i castellà en un àmbit lingüístic comú de 1050 hores al curs. Ara, una de les dificultats serà garantir que el català segueixi sent llengua vehicular, malgrat la llei Wert considera que no es pot excloure d’aquesta categoria el castellà. La mateixa normativa ja preveu que aquest escenari no es produeixi, i per això sosté que si una família no troba escolarització pública en castellà, té dret a matricular el seu fill en un centre privat i exigir compensació econòmica a la Generalitat. Al Baix Llobregat, de moment i segons CCOO, cap família ha recorregut a aquest extrem.

 

Amb relació a les Llengües estrangeres, 9 centres s'incorporen al grup experimental per al plurilingüisme (GEP) i experimentaran nous materials i nous models d'ensenyament i d'aprenentatge de les llegües estrangeres; d'altra banda, l'EOI de Cornellà de Llobregat introdueix l'ensenyament flexibilitzat de l'Alemany, per la qual cosa tres de les cinc escoles oficials d’idiomes impartiran el curs vinent aquests ensenyaments de matriculació.

 

 

L’alarmant cas de l’Escola Pompeu Fabra, ara el Prat 1

El curs comença com va acabar al Prat de Llobregat. Amb un escàndol educatiu sense precedents a la zona. Abans de les vacances d’estiu, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va presentar els resultats de les proves de competències bàsiques en una roda de premsa en què va aprofitar per a anunciar “un reset” a l’Escola Pompeu Fabra. El cas és que el Departament havia fet una auditoria pedagògica al centre amb uns resultats negatius: El 30% dels alumnes no passaven les competències bàsiques en llengua i matemàtiques, una realitat que Rigau va resumir amb una frase contundent: “l’escola té necessitats de tota mena”.

Davant d’aquesta situació, el Departament va donar de baixa l’antiga escola Pompeu Fabra i l’ha tornat a obrir amb un nom jurídic nou –Escola del Prat 1—, prescindint de part de la plantilla. Una actuació que Sangüesa titlla “del tot irregular” i que ha estigmatitzat els mestres d’aquella escola, que van fer els possibles per donar la millor qualitat. “Compartim que cal millorar l’escola, però estem a les antípodes d’aprovar aquest procediment injustificat i anormal”, explica.

Tant l’Assemblea de docents del Prat com altres mestres de l’escola creuen que a l’Ajuntament “ja li ha anat bé” el tancament. Tenen la sensació de que el consistori té un cert interès en fer “un rentat de cara” del fins ara Pompeu Fabra, per a treure-li l’estigma de centre conflictiu, però sense implementar millores reals. Segons expliquen algunes mestres, l’Ajuntament té part de la responsabilitat que el centre sigui de “màxima dificultat” per una mala distribució de l’alumnat entre les escoles del Prat i una falta de dotació de recursos.

 

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Fotonotícies

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2015 Mediabaix. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix