Els trenta consistoris municipals de la nostra comarca han aconseguit rebaixar més de 113.000.000 M€ en els darrers quatre anys després d’aplicar mesures estabilitat pressupostària i retallades.
La greu crisi que està patint el país en els darrers anys ha passat una dura factura als ajuntaments catalans i, concretament, els baixllobregatins no es van poder mantenir al marge. Una mala gestió dels seus responsables polítics –amb independència del seu color- i l’esclat de la bombolla immobiliària va deixar les arques municipals sota mínims i en alguns casos sense cap euro. A més cal afegir el deute que tenen encara el Govern estatal i la Generalitat de Catalunya amb aquests. Tres factors que ha fet que els consistoris visquessin veritables angoixes per quadrar els seus números al final de cada exercici. Així, la disminució dels ingressos va obligar a molts consistoris a recórrer al deute per fer front a totes les despeses que tenien agreujant encara més la seva situació.
Els números vermells als comptes municipals va obligar al Ministeri d’Hisenda a intervenir. Amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària, engegada dels del Govern central, l’administració local ha estat capaç, amb èxit, de sortir-ne del pou i fer front el greu problema que tenia i amb una situació encara de crisi econòmica En bona mesura perquè s’han hagut d’estrènyer el cinturó amb retallades que no han agradat ningú.
Sanejament
A diferència de les comunitats autònomes, on hi ha una lluita amb el Govern central per aconseguir un bon repartiment del dèficit, l’administració pública local ja han assolit, amb molt d’esforç i sacrifici en els darrers anys, tancar els seus comptes anuals fins i tot amb superàvit.
Actualment, el primer objectiu dels consistoris municipals és la reducció del seu endeutament sense oblidar la seva tasca diària de suport al ciutadà/ciutadana. En el període 2010-2014 van aconseguir rebaixar-lo en un total de 113.136.037 milions d’euros per situar el deute viu financer actual en 411.692.018,91 M€ -segons dades oficials del 2014 del Ministeri d’Hisenda-. És a dir, en gairebé mitja dècada s’ha reduït més d’un 21%.
Tot i així molts dels municipis baixllobregatins continuen treballant de valent per millorar el seu balanç econòmic i reduir el deute. Tot sembla indicar que aquest 2015 hi haurà una nova reducció en molts ajuntaments de la comarca, ja que han estat capaços d’ingressar més del que gasten, per la qual cosa els dóna la capacitat per abaixar el seu nivell de deute públic.
Abrera, i Sant Esteve, cara i creu
Abrera és dels pocs municipis de la comarca que pot presumir de tenir una economia solvent. L’Ajuntament del Baix Llobregat Nord va presentar el 2014 un deute viu de 21.501 €, és a dir, un deute per habitant de 2 €. Per darrere, es van situar localitats com Santa Coloma de Cervelló (124€xh), Torrelles de Llobregat (166€xh), El Papiol (187€xh) o Sant Andreu de la Barca (196€xh) o Sant Vicenç dels Horts (210€xh).
L’altra cara de la moneda és Sant Esteve Sesrovires. La localitat, també del Baix Llobregat Nord, està amb l’aigua al coll tot i que està tractant de sortir-se’n. El seu deute viu és de 16.111.655,72 € el que significa una càrrega per habitant de 2.136 €. A continuació apareixen municipis com Gavà (958€ xh), Cornellà de Llobregat (928€ xh) , Corbera de Llobregat (820 € xh) i Sant Climent de Llobregat (721€ xh).
Poden consultar el deute per poblacions en un work adjunt
Redacció / Foto: Ajuntament d'Abrera
