La resolució judicial afecta també a altres municipis de l’àrea metropolitana en entendre que té deficiències en la seva elaboració, per la falta d’informes determinants, per ser excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de cotxes exclosos
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar ahir l'ordenança de l'Ajuntament de Barcelona de desembre del 2019 que va aprovar la Zona de Baixes Emissions (ZBE), relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles a la capital catalana, arran dels recursos presentats per diverses associacions.
Resolucions
En sis resolucions, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC resol d'aquesta manera els recursos presentats per l'Associació Plataforma d'Afectats per les Restriccions Circulatòries, el Gremi Provincial de Tallers de Reparació i Manteniment de Vehicles de Barcelona, la Federació Empresarial Catalana d'Autotransport de Viatgers (FECAV) o l'Associació d'Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (AUDICA), entre altres entitats.
La sala contenciosa administrativa del TSJC, en les seves resolucions, anul·la l'Ordenança Municipal aprovada al Plenari del Consell Municipal en sessió de 20 de desembre del 2019 que restringia la circulació de determinats vehicles a la ciutat, i que és d'aplicació immediata, en entendre que té deficiències en la seva elaboració, per la falta d'informes determinants i per ser excessiu en l'àmbit geogràfic d'aplicació i en el tipus de cotxes exclosos.
Les sentències, que no són fermes i contra les quals cal interposar un recurs de cassació davant la mateixa sala, han comptat amb dos vots particulars concurrents, és a dir, que si bé aquests dos magistrats han seguit la tesi majoritària favorable a anul·lar aquesta ordenança, ho han fet amb altres arguments.
L'opinió majoritària dels magistrats de la sala contenciosa administrativa del TSJC és que aquesta ordenança del consistori barceloní incideix “especialment en els ciutadans amb menor capacitat econòmica” per renovar el seu vehicle, en les famílies nombroses, en els residents, així com en els col·lectius empresarials amb menys recursos per substituir els seus cotxes professionals, com poden ser els autònoms, pimes o les microempreses.
“En el procediment d'elaboració de l'ordenança, no es ponderen suficientment les conseqüències econòmiques i socials que poden derivar-se d'aquestes mesures restrictives” ni “es valoren alternatives o mesures menys restrictives”, sostenen els magistrats de la sala.
A més, el tribunal considera que tampoc s'han ponderat “prou” l'abast i les conseqüències de l'ordenança en la mobilitat dels ciutadans, que afecta a més als col·lectius més vulnerables.
Igualment, addueix la sala, no s'han valorat els efectes de l'ordenança municipal sobre la competència i el mercat, especialment, en els professionals, empresaris i comerciants el negoci dels quals depèn del seu vehicle.
“La intensitat i abast general de les restriccions” exigien una valoració de l”impacte de les mesures al mercat i la competència”, tant en l'àmbit del transport com en el dels negocis, esgrimeix el TSJC.
Les sentències apunten també a deficiències en els procediments d'elaboració de l'ordenança de l'ajuntament de Barcelona, en apreciar “vicis substancials” en les diferents memòries i informes emesos durant la seva tramitació, els quals tenen a més com a punt de partida “dades no actualitzades” sobre la contaminació en la qual s'assenta l'ordenança o del parc mòbil afectat per les restriccions.
De fet, la documentació preparatòria de l'ordenança es basa en les dades recollides en l'informe d'emissions del 2015, que cita a més el pla de millora de la qualitat de l'aire d'aquest mateix any.
Contaminació
El tribunal subratlla així que el que no es qüestiona en les sentències és la “greu situació de la contaminació de l'aire” de Barcelona, sinó la “falta d'actualització” de les dades de contaminació que poden produir “distorsions” en la “coherència i proporcionalitat” de les mesures limitatives.
En aquest sentit, la sala recorda que la jurisprudència indica que ha de realitzar-se un “control efectiu” sobre la suficiència de la documentació de l'expedient, de manera que l'omissió de tràmits substancials o el compliment defectuós dels mateixos implica la seva nul·litat -de l'ordenança-.
També qüestiona el tribunal l'àmbit geogràfic d'aplicació de la Zona de Baixes Emissions, que coincideix amb l'interior de les Rondes, ja que aquest requeria un “major rigor de motivació” d'acord amb la proporcionalitat de les mesures restrictives i posat que se sustenta, de nou, en unes dades no actualitzades i imprecises.
Reaccions
El regidor d'Emergència Climàtica de Barcelona, Eloi Badia, va defensar la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i ha recalcat que, malgrat la sentència del TSJC que anul·la l'ordenança, la restricció de circulació als vehicles sense l'etiqueta mediambiental segueix en vigor.
Badia va expressar la “sorpresa i 'perplexitat” del consistori davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha emfatitzat que la ZBE és una eina “perfectament consolidada” per combatre els problemes de la contaminació de l'aire i protegir la salut de les persones. “Mentre, d'una banda, els tribunals europeus ens alerten contínuament que estem incomplint els llindars de qualitat de l'aire, d'altra banda, aquesta sentència del TSJC apunta en una direcció contrària i deixa en indefensió milers de persones que avui dia pateixen aquesta qualitat de l'aire de la ciutat”, va asseverar Badia.
El regidor ha reiterat que la ZBE és una mesura adoptada a “més de 300 ciutats d'Europa” i que la de Barcelona és una “referència” a Espanya, doncs la Llei de Canvi Climàtic -que estableix que totes les ciutats de més de 50.000 habitants hauran de tenir una zona restringida d'aquest tipus el 2023- l'ha pres de model.
Poques hores després de conèixer la decisió del TSJC, el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica no ha concretat els passos que seguirà l'Ajuntament de Barcelona i les altres administracions implicades en la ZBE, com són els ajuntaments de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Cornellà de Llobregat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat.
En aquest sentit, totes aquestes institucions es reuneixen avui a la tarda per valorar la sentència i prendre les decisions pertinents: “Demà podrem anunciar les primeres actuacions per protegir la salut de les persones, que amb aquesta sentència podria quedar desprotegida”, ha indicat Badia.
“Aquí se'ns jutja dues vegades, per part dels tribunals europeus i del TSJC. Si demà fem passos enrere en la protecció de la qualitat de l'aire, haurem de respondre davant els tribunals europeus, per tant hem d'anar amb molta cura amb quines mesures adoptem a partir d’avui, perquè avui dia se'ns està jutjant als tribunals europeus per una vulneració de la qualitat de l'aire”, ha insistit el regidor.
Sobre aquest tema el professor de la UPF Barcelona School of Management, Andrei Boar, opina que "la ZBE era un pas en la sostenibilitat de les ciutats i s'havia d'aplicar a partir del 2023 en totes aquelles de més de 50.000 habitants. Veurem ara, què passa” i afegeix que el principal problema “és que s'han invertit milions d'euros per part d'empreses i particulars per tal d'adaptar-se a la normativa i ara potser, ni feia falta fer-ho. Les causes de tot plegat han sigut informes que no s'han fet i una gestió deficient en l'elaboració, per tant, s'anul·la per un motiu de forma i no de fons."
D’altra banda, el Gremi del Motor ha exigit el seu “compliment immediat”. En un comunicat, ha demanat al consistori que “acati” la sentència i deixi sense efecte l'ordenança, a pesar que és susceptible de recurs de cassació.
El grup municipal de Junts per Catalunya (JxCat) a l'Ajuntament de Barcelona ha culpat el govern local de l'anul·lació de l'ordenança de la Zona de Baixes Emissions.“Ada Colau i Jaume Collboni, el govern de comuns i socialistes a Barcelona, són els únics responsables del nyap de la Zona de Baixes Emissions i que el TSJC hagi tombat a la capital catalana aquesta eina de lluita contra les emissions contaminants. No es poden fer pitjor les coses”, ha assenyalat Junts en un comunicat. La formació ha assegurat que estava d'acord “amb l'esperit” de l'ordenança i l'objectiu de reduir les emissions contaminants i millorar la qualitat de l'aire, però ha considerat que feia falta una aplicació “més racional i progressiva”.”'Es confirma que la forma de fer del govern de Colau i Collboni, de comuns i de socialistes, perjudica la ciutat i el conjunt de la ciutadania, mentre que imposen sense diàleg ni consens unes mesures i actuacions que aboquen bona part de les entitats, associacions i representants de la societat civil a la judicialització dels procediments com a únic camí per defensar els seus interessos”, ha afegit Junts.
El regidor del grup d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Max Zañartu, explica que les “mancances tant de forma com de fons” de la mesura. En un fil de Twitter, el regidor ha lamentat la “falta de rigorositat del govern municipal en no justificar de forma satisfactòria l'adopció d'una ZBE”. “Creiem que l'actual sentència pot ser una oportunitat per replantejar aspectes de la ZBE, a fi de fer la mesura més eficient per reduir la contaminació, i més equitativa per no deixar ningú enrere en funció de la renda”, ha afegit.
La presidenta del grup de Cs a l'Ajuntament de Barcelona, Luz Guilarte, ha reclamat la paralització i anul·lació de les sancions en tràmit interposades a la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Guilarte ha qualificat de “garrotada judicial' la sentència contra la ZBE, i ha considerat que “la justícia de nou esmena el govern municipal”. Segons la líder de Cs al consistori barceloní, l'engegada de la ZBE el 2019 es va fer “amb presses i sense consens” i que el seu únic objectiu era “continuar alimentant la guerra ideològica contra el vehicle privat”. Guilarte ha anunciat que Cs demanarà que, de forma immediata, “es paralitzin i anul·lin les sancions en curs per no seguir perjudicant els conductors” i reclamarà que “es creï un fons de reserva per poder fer front a les reclamacions dels ciutadans”. “La mala gestió de (Ada) Colau i els socialistes sempre acaba tenint conseqüències negatives per a les arques municipals”, ha asseverat.
El grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona ha demanat al consistori que deixi sense efecte la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i anul·li totes les multes posades fins al moment. “Un cop més, els tribunals anul·len polítiques equivocades imposades per motius ideològics i sense informes que avalin aquestes restriccions”, ha considerat el portaveu dels populars barcelonins, Óscar Ramírez. El PP ha criticat que el govern municipal “no ha tingut cap tipus de flexibilitat i no ha volgut arribar a acords ni amb l'oposició ni amb les entitats demandants”. Ramírez ha assegurat que el PP està a favor d'impulsar “totes les mesures que facin falta amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aire a Barcelona', però ha considerat que 'aquesta ZBE no és la solució.”
Redacció / Fotos: AMB-Arxiu-Aj. Barcelona
