Castelldefels o Sant Just lideren les poblacions metropolitanes a nivell comercial
La recollida selectiva de residus a la metròpolis de Barcelona durant el 2020 han continuat la tendència al creixement i s'ha situat en 38,4%, fruit dels esforços per implantar nous models com el 'porta a porta', però encara estan lluny de l'objectiu del 65% fixat per la Unió Europea per al 2035.
Aquesta és una de les xifres que s'han posat sobre la taula en una jornada tècnica per donar impuls a la recollida selectiva de residus porta a porta, organitzada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l'Agència de Residus de Catalunya i l'Associació de Municipis Catalans per la Recollida Porta a Porta.
Segons els organitzadors de la trobada, “el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de la seva efectivitat” i “les xifres demostren que les poblacions que adopten aquest sistema aconsegueixen els majors índexs de recollida selectiva, de l'ordre del 80%-90%, complint sobradament amb les exigències de la Unió Europea”. Actualment, 240 municipis catalans han implantat la recollida porta a porta, i més de 130 municipis tenen previst fer-ho en els propers anys.
A escala metropolitana, els municipis que han optat per sistemes de recollida individualitzada, tant domiciliària com a comercial, experimenten increments substancials dels nivells de recollida.
Així, per exemple, Tiana i Torrelles de Llobregat són, des de fa anys, els municipis que puntuen més alt en la classificació, actualment amb un 85% i un 70% de recollida selectiva respectivament, segons s'ha exposat en la jornada. A nivell comercial, lideren Castelldefels o Sant Just Desvern, que experimenten increments substancials dels nivells de recollida.
Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB, considera “important” que les institucions impulsin un “model basat en una major individualització de la recollida, que trenqui l'anonimat i incentivi la correcta participació de la població en la recollida selectiva” i “un sistema de taxes més just, que penalitza la mala separació i redueixi les tarifes als qui participin correctament”. Per al vicepresident d'ecologia de l'AMB, “l'única forma d'arribar-hi -als objectius de la UE- serà amb estratègies com el porta a porta.”
L'AMB calcula que si els municipis no despleguen sistemes més eficients que l'actual, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d'euros, des d'ara i fins a 2025 a causa, sobretot, de l'increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració. Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants, ja que l'índex de reciclatge modula l'import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR).
Segons l'AMB, els municipis que recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que pitjor separen. Actualment, la taxa oscil·la entre 20 i 56 euros per llar i any, en funció de la generació de residus i l'índex de reciclatge.
Redacció / Fotos Aj. Sant Just Desvern i Torrelles-Arxiu
