Tot i que el projecte de la L9 va començar amb un cost de 2.500 milions d’euros, actualment arriba fins als 16.000 milions, ha recordat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder.
El Govern ha aprovat el reequilibri del finançament d’aquestes obres amb l’objectiu de concentrar la inversió actual en l’execució dels treballs en aquest ramal, de 19,1 quilòmetres i 18 estacions, entre la terminal T1 de l’aeroport i Zona Universitària.
Es tracta del segon tram de Metro més llarg de la xarxa de Barcelona, després de l’L1, que abasta 20,7 km de longitud.
L’acord del Govern modifica les condicions inicials dels contractes de concessió dels trams I i II (aeroport i Zona Franca, respectivament), per prioritzar la finalització de les obres pendents del ramal que connecta Zona Universitària i la terminal T1.
Concretament, s’invertiran 116 milions d’euros en l’execució de la infraestructura, superestructura de via i electrificació del tram, així com en la finalització del tram de túnel pendent del ramal de Zona Franca i de la via de servei, de 6,3 quilòmetres de longitud, que ha de permetre als combois accedir als tallers i les cotxeres per al seu manteniment.
Aeroport – Zona Universitària el 2014
Les noves condicions de finançament d’aquestes obres donen pas a un nou escenari en la història d’aquest projecte.
Així, la prioritat del Govern és l’arribada del Metro a l’aeroport el més aviat possible, per oferir una connexió ràpida, eficaç i competitiva amb el centre de la ciutat, facilitant la intermodalitat amb altres línies i serveis de transport públic.
Amb aquest objectiu s’ha dut a terme el replantejament de l’obra, que permetrà disposar dels recursos necessaris per a l’obertura del ramal fins a Zona Universitària.
Així, en total es posarà en servei un tram de 19,1 km de longitud que comprèn 18 noves estacions, dues de les quals -Ciutat Aeroportuària i Nova estació El Prat- s’obriran en una segona fase.
Connexió amb L1, L3, L5, FGC i Rodalies
L’obertura del ramal de l’aeroport fins a Zona Universitària obrirà un nou ventall de possibilitats en els desplaçaments en transport públic per enllaçar Barcelona i la seva àrea metropolitana amb l’aeroport.
En aquest sentit, el nou tram en servei a partir del 2014 inclou fins a 7 intercanviadors que facilitaran la correspondència amb 3 línies de Metro, FGC i Rodalies, que concentren un volum anual de passatgers de prop de 300 milions. Concretament, els viatgers disposaran d’intercanvi en les estacions de l’L9 del ramal de l’aeroport següents: Aeroport T2: Rodalies R2; Aeroport T1: Rodalies R2; El Prat Estació: Rodalies R2; Europa Fira: FGC L8; Torrassa: Metro L1 i Rodalies; Collblanc: Metro L5, Zona Universitària: Metro L3.
Connexió amb punts estratègics de la ciutat
D’altra banda, l’obertura del nou tram de la línia L9 permetrà comunicar amb transport públic l’aeroport amb diferents pols estratègics de desenvolupament econòmic de la ciutat i la seva àrea metropolitana, com ara Mercabarna i els recintes de Fira de Barcelona.
També servirà per millorar la vertebració urbana al llarg de tres de les principals ciutats del Barcelonès i el Baix Llobregat, com són Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.
El traçat de Zona Franca el 2016
A més, l’operació que ara s’ha impulsat permetrà donar un nou impuls a les obres d’execució de l’últim tram de 800 metres de túnel pendent del traçat de Zona Franca, entre les estacions d’Ildefons Cerdà i Gornal, i a la via de servei de 6,3 quilòmetres de longitud, que anirà des del pou de bifurcació de Gornal fins als tallers i cotxeres.
Més endavant continuaran les obres a la resta d’estacions del ramal de Zona Franca, i es procedirà al condicionament dels interiors del túnel, la col·locació de vies i l’electrificació del tram, amb l’objectiu de posar en marxa aquest tram el 2016.
Redefinició del deute
Aquest refinançament de les obres de l’L9 suposen un primer pas per mantenir el compromís del Govern per al desenvolupament d’infraestructures clau del territori en un moment econòmic especialment delicat, en què s’ha de front a l’endeutament acumulat pendent.
En aquest sentit, cal recordar que aquest projecte va començar tenint un cost inicial de 2.500 milions d’euros i ja arriba fins als 16.000 milions, amb l’adopció de mètodes de pagament diferit que han encarit considerablement el preu final de l’obra.
Per tal de revertir aquesta situació, actualment el Govern també treballa en l’elaboració d’un nou pla econòmic financer que permeti el refinançament de les obres dels perllongaments de les línies d’FGC a Terrassa i Sabadell, per tal d’accelerar la seva posada en funcionament l’abans possible.
Redacció | Foto: Territori i Sostenibilitat
