A més de treballar en l'obtenció de nous vols directes amb ciutats referencials dels nous mercats estratègics-Tòquio, Seül, Xangai, Beijing, Hong Kong i Nova Delhi-, el CDRA es fixa com a objectius obrir més enllaços amb grans urbs nord-americans -Boston,Washington, Los Angeles i San Francisco-, amb països del Golf Pèrsic -Dubai i Abu Dhabi- i amb tres capitals sud-americanes: Lima (Perú), Caracas (Veneçuela) i Guayaquil (Equador).
Els vols de llarg radi són l'assignatura pendent de l'aeroport del Prat, que va assumir un rècord històric de trànsit aeri el 2011 en superar els 34,4 milions d'passatgers, la gran majoria de curt i mitjà radi.
"Hi ha una gran demanda de vols intercontinentals per cobrir a Barcelona", va admetre el president del CDRA i secretari de Mobilitat de la Generalitat, Damià Calvet, durant una roda de premsa en què el terme ‘hub’, a diferència del que passava anys enrere en escenaris similars, amb prou feines es va sentir una sola vegada.
Esvaït el vell somni -la crisi obliga- de convertir El Prat en un centre distribuïdor de rutes de llarg radi, els integrants del CDRA (Aena, Govern, Ajuntament de Barcelona i Cambra de Comerç) prefereixen centrar-se ara a donar un gir asiàtic a les seves intencions, que passen també per mantenir les rutes ja existents, millorar la connectivitat dels vols transoceànics, augmentar el volum de càrrega aèria i establir sinergies amb altres infraestructures com el Port de Barcelona.
Les dades del passat exercici reflecteixen un augment de 347.000 viatgers -un 17% més- en el còmput global de rutes intercontinentals directes, que aquesta temporada d'estiu arribaran a la xifra de 32 destinacions, amb 200 freqüències setmanals.
Com a novetats, un vol diari d'Emirates a Dubai, dos vols setmanals d'Air Europa a Santo Domingo i l'augment de freqüències amb els Estats Units, Rússia, Romania i Polònia. En total, 32 milions de seients oferts, lluny dels registres dels millors aeroports mundials.
Gestió individualitzada
Desapareixen les rutes amb Banjul i Bamako, que eren operades per Spanair, aerolínia que deixa un espai que vol ocupar Vueling.
Aquest buit s'omplirà "de la manera que més beneficiï l'arribada de vols intercontinentals, però el que no volem és anar cap al low cost", va assegurar Calvet, per a qui el model del CDRA és insuficient.
"No reclamem una Aena catalana, però sí una participació determinant de Catalunya en la gestió, una gestió individualitzada", va assenyalar.
Héctor Marín | Foto: H.M.
