La nostra comarca supera la mitjana catalana amb 17.800 euros, on Sant Just Desvern segueix sent el municipi amb la renda més alta
La renda per habitant ha augmentat a 24 comarques i a l’Aran l’any 2016, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La Cerdanya és la comarca on més s’ha incrementat la renda per habitant (3,0%), seguida d’Osona (2,4%), el Baix Llobregat (2,3%) i l’Alt Empordà (2,2%). A l’altre extrem, se situen les Garrigues, la Noguera i el Pallars Jussà, amb disminucions a l’entorn del 3%.
El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental continuen sent les comarques amb la renda per habitant més elevada i són les úniques que se situen per sobre de la mitjana catalana (17.000 euros). El Barcelonès, amb 19.200 euros, supera en un 12,9% la mitjana catalana i la segueixen el Baix Llobregat (17.800 euros) i el Vallès Occidental (17.400 euros). En sentit contrari, hi ha un grup de 6 comarques que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana: el Baix Empordà, l’Alt Urgell, el Baix Penedès, l’Alt Empordà i, a la cua, el Montsià (12.000 euros) i el Baix Ebre (12.800 euros).
Els factors
L’increment de la renda de les famílies a Catalunya l’any 2016 (1,5%) s’explica pel creixement dels principals components dels seus ingressos: la remuneració d’assalariats va créixer un 3,3%, l’excedent brut d’explotació un 3,0% i les prestacions socials un 1,8%. L'any anterior l’increment de renda provenia principalment de la remuneració d’assalariats.
La remuneració d’assalariats representa el 61,3% dels principals recursos de les famílies a Catalunya i també és majoritari a totes les comarques, l’any 2016. El Gironès i el Tarragonès són les comarques amb una proporció més alta d’ingressos procedents dels salaris, un 65,3% i un 64,6%, respectivament. A l’altre extrem, únicament en 4 comarques aquesta proporció no arriba al 50%: el Pallars Jussà (el 49,8%), el Priorat (49,7%), les Garrigues (48,1%) i la Terra Alta (42,1%).
Els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació representen el 18,9% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya. La Terra Alta i el Pallars Sobirà són les comarques amb els percentatges més elevats d’ingressos procedents d’aquest component, amb un 32,8% i un 31,7%, respectivament. Les comarques del Bages (15,5%), el Tarragonès (16,2%) i la Garrotxa (16,5%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.
Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen el 19,8% del total d’ingressos. El Berguedà és la comarca on els ingressos procedents de les prestacions socials són més elevats (30,6%), seguida del Ripollès (26,7%) i el Pallars Jussà, amb un 26,2%. En canvi, la Cerdanya (15,1%) i Aran (14,9%) presenten una menor proporció de prestacions socials.
Sant Just Desvern, primer del territori i segon municipi català
Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals de Catalunya, n’hi ha 58 amb una renda per habitant per sobre la mitjana catalana (17.000 euros) l’any 2016. Matadepera, amb 26.400 euros per habitant, i Sant Just Desvern, amb 25.900 euros, continuen sent els municipis amb el nivell de renda més elevat, i superen amb més del 50% la mitjana catalana. Els segueixen Sant Cugat del Vallès i quatre municipis de la comarca del Maresme, Alella, Tiana, Cabrils i Teià, amb rendes per càpita a l’entorn dels 23.000 euros. A l’altre extrem, hi ha un grup de 10 municipis amb una renda per habitant entre els 10.900 i els 11.800 euros, que són rendes inferiors al 70% de la mitjana catalana: Salou, Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar, Santa Margarida de Montbui, Deltebre, Salt, la Sénia, Ulldecona, Castelló d'Empúries i Lloret de Mar.
L’anàlisi de la distribució dels principals recursos en l’àmbit municipal mostra que hi ha cinc municipis amb un percentatge superior al 70% d’ingressos procedents de la remuneració d’assalariats: Guissona (73,8%), Sant Cugat del Vallès (71,9%), Celrà (71,1%), Sant Quirze del Vallès (70,5%) i Sant Just Desvern (70,3%). En sentit contrari, Deltebre és el municipi que té el percentatge més baix, amb un 52%.
Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, l’Escala i Alcanar són els municipis que registren els percentatges més alts (26,4%), seguits de Castelló d’Empúries (26,2%). D’altra banda, Badia del Vallès (13,5%) i Súria (12,8%) presenten els percentatges més baixos.
Finalment, pel que fa a les prestacions socials, hi ha un grup de 5 municipis on el seu pes sobre el total dels principals ingressos està per sobre del 30%, 3 de la comarca del Bages i 2 del Berguedà: Cardona (33,5%), Gironella (32,5%), Sallent (31,9%), Súria (31,1%) i Berga (30,8%). Els municipis on les prestacions socials tenen menys pes són Sant Cugat del Vallès (10,6%), i Sant Vicenç de Montalt (10,7%).
Redacció / Fotos: Arxiu
