Té una orientació cap a la globalització de l’economia comarcal que li permet registrar majors rendes per càpita.
El Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Tarragonès i el Gironès són les cinc comarques més competitives de Catalunya, segons recull l’Índex ADEPG de Competitivitat Territorial elaborat per l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEPG) i que es va publicar ahir dimars. A més, l’ACN explica que entre les cinc comarques menys competitives, l’índex ADEPG cita (de menys a més competitiva) la Terra Alta, el Priorat, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i les Garrigues.
En termes generals, les comarques més competitives són les de l’àrea metropolitana de Barcelona, juntament amb Osona, i les zones que reben la influència econòmica de les capitals de demarcació (Gironès, Tarragonès i el Baix Camp i el Segrià). Per contra, les comarques d’alta muntanya (l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Berguedà i el Ripollès) i d’algunes zones d’interior (el Moianès, les Garrigues, el Priorat, la Ribera d’Ebre, i la Terra Alta) són les zones amb menors índex de competitivitat.
Diferenciació
El director de l’estudi per part de la consultoria Actíva Prospect, David Moreno, ha destacat que les diferències de competitivitat entre zones es deuen a la disposició en major o menor grau de proximitat als mercats de consumidors, l’oferta formativa i mà d’obra qualificada, unes millors infraestructures i més serveis de suport al teixit productiu. Igualment, Moreno ha diferenciat entre les comarques que tenen una vocació residencial (Maresme, Garraf, Baix Penedès), les que tenen una orientació cap a la globalització de l’economia comarcal (Barcelonès, Vallès Occidental o Baix Llobregat), que solen registrar majors rendes per càpita i economies més competitives, i les comarques amb estratègies de desenvolupament endogen (Val d’Aran, Conca de Barberà), amb menys població i models amb un índex menor en la relació competitivitat/sostenibilitat.
L’autor de l’estudi ha afegit també que l’índex ADEPG valora a nivell comarcal diversos factors són la sostenibilitat social, la sostenibilitat mediambiental, la qualificació dels recursos humans, les infraestructures de transports i comunicacions, la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica, la disponibilitat de pols de desenvolupament, l’accés als mercats de clients, proveïdors i informació, la innovació i el desenvolupament tecnològic, el volum de mercat i activitat econòmica i l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial. S’eixampla la distància entre les zones més i menys competitives.
El president de l’ADEPG i membre de la Junta Directiva de Foment, Jordi Solé, ha comentat que les comarques que estan a la part baixa de la classificació perden competitivitat, mentre que les que estan a la part alta de la classificació estan guanyant més competitivitat, un fet que eixampla la distància entre els territoris. “Els governs han de reequilibrar el territori, però els territoris han de vetllar per millorar també la seva competitivitat i veure en quins aspectes fallen”, ha afegit el president de l’ADEPG. Per la seva banda, Moreno ha opinat que unes millors connexions de transport i de comunicacions de les comarques menys competitives facilitaria l’increment de la seva competitivitat i ha posat d’exemple el desenvolupament dels territoris que creua l’Eix Transversal durant els darrers anys. “El problema d’aquests territoris és que els joves marxen a estudiar fora i un cop formats ja no hi tornen perquè no hi tenen oportunitats”, ha assegurat l’autor de l’estudi.
Redacció / Fotos: Arxiu-El Punt Avui
