La comarca continua amb una renda familiar inferior a la de l'Àmbit metropolità però és superior a la del conjunt de Catalunya.
Les darreres dades publicades per l’IDESCAT mostren com la renda bruta familiar de 2013 i 2012 és inferior a la de l’any 2011. El Baix Llobregat disminueix en el 2012 i augmenta en el 2013. La renda mitjana per habitant a la comarca va ser de 17.000 € que se situa per sota de la mitjana de l’Àmbit Metropolità (17.200 €) i per sobre del conjunt de la renda familiar disponible de Catalunya (16.200€).
Així, el Baix Llobregat es situa com la tercera comarca amb major renda familiar disponible. Les comarques amb una renda familiar més elevada van ser (el 2013) Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat i Maresme. D’altra banda, les comarques amb menys renda van ser l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Priorat i Aran.
Puja un 1,4%
El Baix Llobregat augmenta en un 1,4% la seva renda familiar disponible. Els àmbits territorials de referència, en canvi, disminueixen la seva renda familiar respecte el 2012, Catalunya (-1,2%) i Àmbit Territorial Metropolità (-0,6%). Baix Llobregat (+1,4%) i Tarragonès (+0,5%) són les úniques comarques de Catalunya que augmenten la seva renda familiar disponible en el 2013. El Moianès (-6,9%) i la Cerdanya (-6,7%) són les comarques amb major disminució de la renda familiar disponible.
Segons comarques, el Baix Llobregat (-1,1%) i el Ripollès (-2,3%) són les comarques amb menor descens de la renda familiar. Les comarques amb major disminució de la renda familiar respecte el 2011 són la Ribera d’Ebre (-11,5%) i l’Alta Ribagorça (-10,4%).
Dades municipals
Només quatre municipis de la comarca tenen una renda per habitant inferior a la mitjana catalana. Sant Just Desvern continua sent el municipi amb el nivell més alt de renda per habitant, amb 19.900€ de mitjana. Begues (19.000€), Sant Joan Despí (18.800€), Esplugues de Llobregat (18.300€), Sant Esteve Sesrovires (17.900€) i Molins de Rei (18.100€) són els altres municipis del Baix Llobregat amb major renda familiar per habitant. Martorell és el municipi del Baix Llobregat amb una renda mitjana per habitant més baixa (15.300€ ), seguit de Sant Vicenç dels Horts (15.500 € ), Olesa de Montserrat (16.000€) , Vallirana i Esparreguera (amb 16.200€).
Renda Bruta Familiar Disponible per recursos
El càlcul de la renda familiar disponible es realitza calculant la diferència entre els recursos (les fonts de renda) i els principals usos (que són les cotitzacions a sistemes de previsió social i els impostos sobre la renda i el patrimoni). L’anàlisi dels recursos de la renda és útil per veure l’origen de la mateixa. Aquests recursos poden ser: remuneració d’assalariats (pagaments en diners i en espècie en concepte de prestació pel treball realitzat), excedent brut d’explotació (l'excedent d'activitats empresarials i professionals d'empreses individuals i societats) o també prestacions socials (transferències atorgades a les llars per part de tercers -Administració pública, societats, institucions de crèdit, etc.- que tenen per objectiu cobrir l'existència de certs riscos o necessitats).
La remuneració d’assalariats és el principal recurs de les famílies a totes les comarques de Catalunya. El Baix Llobregat és la quarta comarca (després del Gironès, Tarragonès i Aran) que presenta una major proporció de remuneració d’assalariats respecte al total de la seva renda familiar. Un 61,6% de la renda bruta familiar del Baix Llobregat respon a les remuneracions de treballadors, percentatge que es situa per sobre del 60,0% de l’Àmbit metropolità i del 59,2% de la mitjana de Catalunya. Al mateix temps, el Baix Llobregat és una de les comarques on menys pes té la renda provinent d’excedents d’explotació empresarials o professionals (un 19,1% del total de la renda), situant-se per sota del 19,4% de l’Àmbit metropolità i del 19,8% de la mitjana catalana.
Evolució
El Baix Llobregat disminueix en 0,5 punts el pes de la remuneració d’assalariats en la seva renda familiar disponible. Els àmbits territorials de referència mostren un comportament similar ( -0,5 àmbit metropolità i -0,6 Catalunya). La disminució del recurs remuneració d’assalariats és major si es compara respecte el 2011 on s’arriba a una disminució de 2 punts percentuals.
La Conca de Barberà és l’única comarca on augmenta el pes de la remuneració d’assalariats (0,6 punts percentuals més respecte 2012). El Baix Llobregat es situa com la desena comarca del conjunt de Catalunya amb menor disminució del pes de la remuneració d’assalariats. L’Alta Ribagorça (-3,9), el Berguedà (-2,9) i el Montsià (-2,6), en canvi, són les comarques amb major descens del pes de la remuneració d’assalariats en la renda familiar disponible.
El posicionament del Baix Llobregat millora si s’observa la variació del pes de la remuneració d’assalariats respecte el 2011. L’Aran (-0,6) i el Barcelonès (-1,6) són les comarques amb menor descens del pes de la remuneració d’assalariats. El Baix Llobregat es situa com la cinquena comarca de Catalunya amb menor descens. L’Alta Ribagorça (-7,8) i el Berguedà (-5,5) són les comarques on més disminueix el pes de la remuneració d’assalariats.
Mentre que s’observa una disminució generalitzada del pes de la remuneració d’assalariats en la RFBD, el pes de les prestacions socials augmenta. Respecte el 2012, el creixement del pes de les prestacions socials del Baix Llobregat (+0,4) és similar al del conjunt de Catalunya i Àmbit Metropolità.
El Berguedà (+3,3) i el Solsonès (+2,2) són les comarques amb major creixement del pes de les prestacions socials. El Barcelonès (amb el mateix pes) i el Gironès (+0,1), en canvi, són les comarques amb menor augment del pes de les prestacions socials en el conjunt de la renda familiar. El Baix Llobregat se situa com la 32ena comarca en augment del pes de les prestacions socials.
Si s’observa la variació del pes de les prestacions socials respecte el 2011, el creixement que es registra a la comarca és superior a la dels àmbits territorials de referència.
El Berguedà (+5) i el Montsià (+3,1) són les comarques amb major creixement del pes de les prestacions socials. El Barcelonès, el Gironès i l’Alt Empordà (amb un creixement de +0,9 punts), en canvi, són les comarques amb menor augment del pes de les prestacions socials en el conjunt de la renda familiar. El Baix Llobregat es situa com la 34ena comarca en augment del pes de les prestacions socials.
Dades municipals
Per municipis, dins del Baix Llobregat també hi ha diferències pel que fa als principals recursos de la renda de les famílies. Així, Sant Esteve Sesrovires, Begues, Castelldefels i Torrelles de Llobregat són els cinc municipis que presenten una proporció més elevada de remuneració d’assalariats en la renda de les seves famílies. Per la seva part, Cervelló, Vallirana, Begues, Gavà i Santa Coloma de Cervelló són els que tenen un pes més important d’excedents d’explotació. Els municipis que tenen un major pes de les prestacions socials en la seva renda són Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, el Prat de Llobregat i Martorell.
Val a dir però, que l’anàlisi dels recursos de la renda no explica al 100% el fet que un municipi o àmbit territorial tingui una renda per càpita més gran o més petita, ja que les situacions que podem trobar dins de cada categoria són diverses. Per exemple, pel que fa a l’excedent d’explotació estan incloses tant les remuneracions de professionals com de petits autònoms com de grans grups empresarials.
Al mateix temps, l’heterogeneïtat dins de la categoria de prestacions socials també és força gran (aquí es troben tant prestacions per desocupació com jubilacions o altres tipus de subsidis).
Redacció Fotos: Arxiu-Idescat
