La publicació destaca que el descobriment dels quatre esquelets de 6.400 anys a Begues és un dels fets arqueològics més importants de l’any 2013.
L'edició digital de la revista National Geographic situa el descobriment d'un nou model funerari a la Cova de Can Sadurní com una de les deu troballes arqueològiques més importants de l'any passat.
El descobriment dels quatre esquelets inhumats de 6.400 anys d’antiguitat seguint un model funerari fins ara inèdit a la Península Ibèrica a la Cova de Can Sadurní de Begues ha estat un dels deu descobriments arqueològics més importants del 2013. Així ho destaca l’edició digital de la revista National Geographic. El fet va despertar l’interès de molts mitjans de comunicació el passat novembre, ja que se’n van fer ressò entre aquests La Premsa del Baix.
National Geographic (text extret de l’article):
Esquelets de 6.400 anys d'antiguitat a Begues (Barcelona)
“La Cova de Can Sadurní, situada en el municipi de Begues (Barcelona), en ple massís del Garraf, va ser utilitzada durant la postguerra espanyola per conrear xampinyons. Quan es va comprovar que la cavitat no era idònia per al cultiu d'aquests fongs es va aprofitar durant un cert temps per extreure salnitre de les seves parets. En el seu interior solament s'havien trobat algunes ceràmiques llises i una punta de llança de bronze. Tot va canviar en 1978, quan el CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal) va emprendre unes excavacions arqueològiques legals i sistemàtiques per demostrar que no es tractava d'una cova buida i estèril. L'equip arqueològic de la Universitat de Barcelona (UB), que dirigeix les excavacions des de llavors, va anunciar en 2004 el descobriment de les restes de cervesa més antics trobats a Europa, d'uns 6.300 anys d'antiguitat, i l'any passat va revelar la troballa de l’estatueta de ceràmica més antiga de la península Ibèrica, d'uns 6.500 anys d'antiguitat, coneguda com l’Encantat de Begues.
En aquesta ocasió, els arqueòlegs han tret a la llum quatre esquelets humans, d'uns 6.400 anys d'antiguitat, inhumats segons un model funerari desconegut fins ara en la península Ibèrica. Les restes mortals, que s'han conservat pràcticament íntegres, corresponen a un home d'uns 50 anys d'edat, a un menor de sexe indefinit, bastant deteriorat, i a dos infants, d'entre tres i quatre anys i d'entre cinc i sis anys, respectivament. Els cossos no van ser enterrats, sinó que van ser col·locats en posició fetal i alineats seguint el contorn de la paret nord de la cova, que descriu un arc. La posició replegada dels cossos indica que els cadàvers van haver de ser lligats amb cordes i embolicats amb una mortasa que els constrenyia. Els arqueòlegs calculen que aquesta pràctica funerària va durar uns 200 anys.”
