Segons l’escultor santjustenc és “un homenatge a la diversitat cultural i una invitació a tothom a entrar”
Jaume Plensa, artista resident del Gran Teatre del Liceu en la temporada 2022-2023, està en ple procés de creació de 'Constel·lacions', les portes que convidaran a entrar a la institució a partir del setembre, i preparant 'Macbeth', una òpera que serà “completament mental.”
Acompanyat pel president del teatre, Salvador Alemany, i el director artístic, Víctor Garcia de Gomar, Plensa ha confessat aquest dilluns que quan aquest li van proposar la idea de construir unes portes li va respondre, inicialment, que no tenia temps, perquè “tot el que tanca em posa nerviós”. No obstant això, “gràcies a la pandèmia, existeixen les portes i l'òpera, perquè en aquest temps -ha explicat- m'he retrobat amb la ciutat i no podia fer-ho de manera més meravellosa.”
Al costat de les maquetes i acompanyat de diferents imatges que ha anat projectant, el també gravador ha avançat que vol que a partir de la tardor aquestes 'Constel·lacions', formades per lletres dels alfabets hebreu, àrab, ciríl·lic, grec, indi, llatí i tamil, siguin el 'rostre' del Liceu i li donin un nou aire a la façana d'Oriol Mestres del 1874.
Seran tres cel·les calades, d'uns 500 quilos de pes cadascuna d'elles, situades a les tres arcades de l'entrada principal, amb unes lletres estampades en planxa d'acer inoxidable, “un homenatge a la diversitat cultural i una invitació a tothom a entrar”. “Volia retre homenatge al Liceu, a la música, a un arquitecte que ha donat molts dies de glòria, com és Antoni Gaudí, i al món de Joan Miró”, ha subratllat.
Alhora, ha asseverat que li agrada sempre en les seves obres barrejar cultures, en aquesta ocasió, a “la gran artèria de la diversitat a Barcelona', amb unes portes, a prova de grafiters, que són un 'conglomerat de lletres que avança i creix i creix, en una celebració de l'ésser humà, tots marcats per un alfabet que ens mou.”
Tindran un moviment d'obertura de baix cap amunt i projectaran les lletres a terra, “unes grans constel·lacions, unes ombres meravelloses per les quals caminar, que envairan la gent que entri, en un moment molt màgic, com és el teatre”.
El cost
El pressupost és d'uns 750.000 euros, dels quals la Fundació ACS finançarà el 50%, els fons FEDER aportaran un altre 30% i el 15% restant anirà a càrrec del teatre, mentre que l'escultor dona al teatre la part de creativitat, la qual cosa ha volgut agrair, especialment, Salvador Alemany.
Opera Macbeth
Pel que fa a l'òpera 'Macbeth', de Verdi, que s'oferirà al febrer del proper any, sota la batuta de Josep Pons, i en la qual el públic veurà en moviment les seves icòniques figures, Jaume Plensa ha recordat que la primera vegada que va expressar les seves ganes d'enfrontar-se a la direcció artística d'aquesta òpera va ser fa un quart de segle, quan ho va parlar amb el llavors director artístic del centre, Gerard Mortier, encara que llavors “va dir que no tocava.”
Vint-i-cinc anys més tard, Jaume Plensa ha explicat avui que el Macbeth que té al cap és el de Shakespeare, “una de les reflexions més profundes i interessants sobre dualitat entre cos i ànima, entre abstracció i matèria”, alhora que ha confessat que la primera vegada que el va llegir va quedar “profundament impressionat' amb tot el que s'explicava, amb uns 'ensomnis extraordinaris, que penso que són la millor definició d'escultura.”
Experimentant a partir de maquetes, ha donat a conèixer que no li agrada cap dels 'Macbeth' que ha vist perquè en ells hi havia molt fang i sang, la qual cosa creu és un “error d'aproximació”, perquè “és una de les peces més mentals de Shakespeare, perquè tots hem estat alguna vegada Macbeth, lady Macbeth i altres personatges de l'obra”, que va dirigida “al sentit més profund de l'ésser humà.”
“He volgut -ha prosseguit- fer una òpera completament mental, veure en cada escena moments que són com nosaltres, tots hem estat alguna vegada personatges de la peça.”
En aquesta presentació, ha descobert, a més, que el vestuari serà “fora de temps”, amb homes vestits amb faldilles de lletres, grans rostres escultòrics a l'escenari, amb Lady Macbeth vestida com “una verge de Guadalupe mexicana, perquè crec que té un punt de virginal, encara que tothom la faci passar per dolenta” i grups de refugiats-emigrants, en el que vol que sigui un homenatge a Ucraïna.
Al coreògraf Antonio Ruz li ha demanat que els ballarins facin “una dansa en la qual siguin com insectes que s'acumulen” i les tres bruixes es veuran com en blanc i negre. Segons la seva opinió, serà “teatre molt de debò, amb intervencions de vídeo molt mínimes, tot físic', amb moments 'inoblidables, increïbles”, i una versió amb el cor al final cantant 'Victòria, victòria'.
D'altra banda, a preguntes dels periodistes, Jaume Plensa ha dit que és incapaç de respondre sobre si algun dia serà possible que Barcelona compti amb un dels seus rostres al front marítim, perquè se li “escapa” el món municipal, però “m'encantaria”. En aquest punt, ha considerat que “estaria bé deixar descansar Gaudí, que té pluriocupació a la ciutat i ja no pot més. Com a generació hauríem de deixar un llegat nostre, crec que la ciutat i nosaltres mateixos ho mereixem, però és molt complicat.”
Redacció / Fotos: Gran Teatre del Liceu
