El nou disc del cantant pratenc es publica demà de la mà d’Universal Music
En l'intens recorregut d'Alfred García després de la seva sortida d''OT 2017', l'artista pratenc va créixer, però la seva faceta més íntima va començar a perdre's i va decidir parar. “El meu jo persona es va quedar tirada en alguna sala de concerts”, justifica a la seva tornada amb nou àlbum en el qual ha reconnectat amb qui és quan s'apaguen les llums.
“És com un àlbum de fotografies, un homenatge a la meva família, al flamenc que sempre sonava a casa meva i també a la part més creient que tinc per la meva educació catòlica i perquè, a part de per ser artista, que sempre caminem elevats, jo sempre estic molt en contacte amb Déu”, explica.
Aquesta faceta espiritual queda patent des de l'arrencada amb 'Jesus Gave Me Water' i de nou especialment en el final, '1997', el títol del qual al·ludeix a l'any en què va néixer i ha donat nom a aquest disc que es publica demà de la mà d'Universal Music i és el segon d'estudi des de la seva sortida d''Operación Triunfo'.
Explica Garcia que fins a l'Acadèmia d'OT va arrossegar una depressió per la mort d'un familiar que es va sumar al cansament físic i mental per la seva participació a Eurovisió, l'enregistrament aquell mateix any del seu primer àlbum, '1016' (2018), i una llarga gira per presentar-lo a la qual va posar punt final per recuperar-se.
“Per a aquest disc necessitava estar serè. La música requereix temps, perquè és una amant molt gelosa i, si fas concerts i compons alhora, no atens ni els teus amics ni la teva família, als quals vaig deixar de costat, d'aquí el nom d'aquest treball, que va de reconnectar amb el meu jo persona, que es va quedar tirat en alguna sala de concerts”, diu.
En contacte amb la naturalesa, “amb el més primari”, i després d'un temps en el qual no sabia quin camí prendre, va decidir deixar-se portar per aquesta incertesa i convertir-la en cabal d'inspiració per fer un àlbum a la mesura d'aquests “temps líquids en els quals tot canvia molt ràpid i res acaba solidificant-se.”
“Aquest disc és això, com el pas del temps, de manera que la cançó 4 crema l'amplificador i la següent és una balada a la meva fillola”, diu sobre un compendi de talls en espanyol i anglès en els quals explota d'una banda la seva vena pop-rock, en continuïtat amb el seu anterior LP, i una altra decididament més experimental, amb flirteigs amb la postproducció digital.
Canvi estètic
García, que ha remarcat la seva aposta musical amb un canvi estètic amb el dissenyador Alejandro Palomo com a referent i l'assistència del seu estilista David Rivas, confessa que nota que “la gent vol sobretot cançons més radiables”, per això es planteja concebre un projecte diferent amb una altra marca diferent per presentar en el futur les seves composicions més alternatives.
A mig camí entre les unes i les altres es troba 'Toro de cristal', que va sorprendre com a senzill d'avançament, amb el destrossador vídeo d'Eduardo Casanova i una lletra en la qual es reconeix com “algú amb banyes i extrema fragilitat”. “Un intenta ser fort i portar-ho tot endavant però, de vegades, així i tot et trobes amb coses que et fan trencar-te”, reconeix davant aquest tall irònic en el qual convida a torejar-li.
'1997' és a més un disc molt col·laboratiu, en el qual han participat artistes com a Mercedes Cortés, Denise Rosenthal, el mexicà Kurt, el grup La La Love You o els seus amics Albert Pla i Judit Farrés, als quals reuneix en una nana amb vestidures de ranxera.
“A l'Albert el conec des que vaig sortir d'OT. Ens vam caure molt bé i m'ha ajudat molt a nivell personal. La cançó la vaig escriure casa seva, un dia que també hi era Raúl 'Refree' i que havíem passat el matí buscant bolets. A la tarda, vaig agafar la guitarra i em va sortir això, la hi vaig mostrar, es va asseure al piano i Judit va cantar uns cors, tot d'una manera molt natural”, rememora.
Un altre dels convidats importants és El Niño de Elche, que participa en el tancament. “No hi havia ningú que pogués interpretar-la millor. Necessitava que fos com un cant sionista, que parlés de déu d'una manera molt misteriosa, com aquest pare que no saps si és el dels cels o el que t'ha cuidat a la terra”, justifica el pratenc, que comença ja a donar-li voltes a la seva propera gira.
Redacció / Fotos: Arxiu
