El cantant de Sant Feliu de Llobregat presenta la seva primera cançó en català
Nil Moliner ha publicat el seu segon disc, ‘Un secreto al que gritar’ (Warner Music), un cant a l’eufòria i a la llibertat. L’àlbum parteix de la idea de la cançó de ‘Libertad’, que proclama que tothom té secrets que el fan sentir eufòric, i cridar. De fet, ha remarcat que en la imatge promocional del disc surt “cridant” en relació amb “tot” el que li està passant en l’àmbit musical: “Ho estem vibrant molt fort i està sent una bogeria”, ha resumit. Tanmateix, aquest segon disc, amb onze temes, és “més meditat” que el primer i també té com a novetat la seva primera cançó en català, ‘Som ocells’.
“Sabia que algun dia trauria una cançó en català i volia que la primera m’emocionés realment”, ha explicat el cantant santfeliuenc. Segons ha detallat, després d’escriure-la va sentir que era el tema en català que “havia de treure”. Moliner, que té molts temes escrits en aquesta llengua, volia que la seva primera composició “fos una cançó de veritat”. Amb un rerefons de desamor, el tema en qüestió reivindica que les persones són com ocells, i que cadascuna “ha de trobar el seu vol” i anar per camins diferents.
De fet, ha considerat que si li surten més cançons en català amb aquestes condicions en publicarà més. “No em poso barreres amb això. Sí que el meu projecte és en castellà”, ha remarcat, ja que les seves influències més fortes han estat en castellà. Ara per ara, el cantant no té “cap expectativa” sobre la rebuda del seu nou disc després de l’èxit de ‘Bailando la batalla’, i segons afirma el que espera és gaudir del directe i de la gira. “Vull pensar en la il·lusió que em fa treure un segon disc”, ha defensat.
De moment, aquest segon disc li fa molta il·lusió i ha hagut de treure cançons de la selecció final perquè no les pot fer totes. “Crec que és un disc molt cuidat tant líricament com musicalment i em fa molta il·lusió”, ha afegit. I si el primer era més improvisat, aquest ha estat “més meditat”.
Àlbum autobiogràfic
En aquest segon disc, Moliner posa al descobert els seus secrets a través de les cançons que l’han acompanyat en els darrers anys i que ha anat polint perquè reflectissin bé la part oculta que ara vol mostrar. Si a ‘Bailando la batalla’ es va despullar sense “ser conscient” que ho escoltaria molta gent, en aquest segon àlbum sí que era conscient i això no l’ha fet enrere, sinó “al contrari”, ha volgut ajudar tots aquells que se sentin de la mateixa manera.
En els seus temes canta sobre “coses” que li passen, de manera que és un disc “autobiogràfic”, ja que aquesta és, per a ell, l’única manera de la que sap escriure: amb coses que li passen o l’emocionen, i que pot plasmar amb “total certesa”. Així, en l’àmbit líric segueix la mateixa línia, tot i que potser es despulla “una mica més” que en el primer. L’amor hi és molt present, però també hi ha cançons sobre les amistats properes. També, hi ha relacions humanes i sensacions pròpies.
En l’àmbit musical, ha considerat que és un disc “de ruptura”, això sí, sempre amb el pop com a fil conductor. “Hi ha moltes cançons que pel que fa a l’estil s’assemblen al primer disc, però m’agrada trencar amb cançons gamberres”, ha apuntat. Per això, l’artista ha experimentat amb nous sons, i fuig de posar-se etiquetes. “Per mi, la música és totalment llibertat i si em ve de gust escriure alguna cosa més flamenca, ho faré”, ha avisat.
En realitat, la seva producció musical és abundant. Segons ha assegurat, escriu al voltant d’una cançó a la setmana i ara mateix té molts temes per anar publicant. “Espero aviat treure més cançons”, ha assegurat. Moliner defensa que el consum de la música ha canviat i que ara el consum és més ràpid i single a single. D’aquesta manera, es dona l’oportunitat al públic d’escoltar-la amb el mateix “amor” amb la que el músic l’ha fet. “M’agrada estar sempre en contacte amb la gent que em segueix”, ha afegit.
Redacció / Fotos: Arxiu