Es tracta de les restes de set individus pertanyents als primers ramaders i agricultors del neolític
Un estudi publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports posa al descobert més de tres-centes restes humanes d’uns 7.400 anys d’antiguitat que corresponen a almenys set persones, entre les quals hi hauria un individu adult i la resta serien infants i joves d’entre tres i tretze anys d’edat. La troballa s’ha fet al jaciment de la cova Bonica de Vallirana, i es tracta d’un dels pocs conjunts de restes que hi ha a la península Ibèrica pertanyents a les primeres poblacions agrícoles i ramaderes del neolític, que van arribar fins aquí per via marítima provinents del Mediterrani Central.
Els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona treballen amb la hipòtesi que les restes humanes probablement no es van enterrar de la mateixa manera com ho fem avui en dia, sinó que el ritual funerari va consistir a dipositar els esquelets en aquesta cova de Vallirana en una mena d’ossari col·lectiu. A part de les restes humanes, també s’hi han trobat altres materials arqueològics que podrien haver format part del seu aixovar funerari. Entre els objectes descoberts, hi ha diferents ornaments, entre els quals destaca una peça de collar fet amb corall vermell, una troballa molt singular i escassa en els conjunts prehistòrics d’aquesta època, i també cargols marins perforats del gènere Columbella. L’article conclou que les pràctiques funeràries i rituals del neolític són difícils de reconstruir, ja que els ossos humans es troben dispersos i només un estudi multidisciplinari és capaç d’avaluar les diferents activitats.
El treball també ha posat al descobert l’existència d’altres artefactes arqueològics singulars. Destaquen, per exemple, les ceràmiques de tipus cardial, que, juntament amb les impreses, són les primeres que es documenten a la península Ibèrica. Aquesta classe de ceràmica s’associa amb l’arribada per via marítima de les primeres societats agrícoles i ramaderes que conreen cereals —com el blat i la civada— i tenen ramats d’ovelles i cabres. A la cova Bonica també s’hi han trobat altres estris, entre els quals cal esmentar eines fetes d’os polit, com ara espàtules i punxons, i eines lítiques de cristall de roca, sílex i jaspi. La presència d’eines de jaspi, una pedra que es troba en estat natural a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), així com les restes d’ornaments fets amb elements marins, indiquen que els habitants de la cova Bonica pertanyien a societats agrícoles i ramaderes que es desplaçaven per un territori més ampli, que abraça des de la vall baixa del riu Llobregat fins a l’actual ciutat de Barcelona.
D’altra banda, l’estudi complet del jaciment ha permès documentar que, a part de les activitats funeràries, la cova Bonica també va acollir tasques agrícoles i ramaderes. Concretament, va usar-se com a corral per guardar-hi bestiar, moment en el qual s’hi van edificar diferents estructures.
Redacció / Fotos: UB
