L’objectiu de l'actuació arqueològica és aturar de forma urgent, o alentir tant com es pugui, el procés de degradació del monument gavanenc
Els treballs de consolidació al jaciment arqueològic de Can Valls del Racó de Gavà, ja estan en marxa. L’objectiu bàsic de l'actuació és aturar de forma urgent, o alentir tant com es pugui, el procés de degradació del monument, que presentava un estat de conservació molt precari, gairebé crític, per tal de garantir-ne l'estabilitat. Actualment s'han programat els treballs d'arqueologia i de consolidació de les restes, que es troben en curs d'execució i que permetran conèixer, protegir i posar en valor la cisterna romana i la seva reutilització per una masia en època moderna. El cost total de la inversió és de 55.660 euros.
Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà, ha explicat que “vam demanar a la Diputació el seu suport per tal de poder recuperar i consolidar el jaciment, i a partir d’aquí que això ens ajudi a la divulgació d’aquesta part del nostre patrimoni” i ha assegurat que “s’està fent una recuperació que, des del punt de vista arquitectònic, és molt interessant”. D’altra banda, Josep Ramon Mut, diputat d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, ha recordat que “la nostra intenció és acabar de fer la recerca arqueològica, fer una consolidació, i intentar restituir amb materials d’aquí de la zona el que era pròpiament la cisterna, part del que era el mur sud-est, i part de la vila romana."
El jaciment de Can Valls del Racó, d'uns 12 metres de llarg per uns tres metres d'ample, conserva la meitat d'una coberta amb volta de punt rodó i d'una alçada interior màxima d'uns dos metres. Tant els murs que resten dempeus, gairebé tots, excepte la meitat del de llevant, com la volta estan executats segons la tècnica romana de l'opus incertum, trossos més aviat menuts de pedra aglomerats amb morter, i impermeabilitzada amb revestiments d'opus signinum, mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa.
La cisterna va ser bastida en una cronologia que abastaria tot el segle I dC fins arribar almenys al primer quart del segle II dC i podria haver format part d'un seguit d'instal·lacions d'una mena d'oficina portuària vinculada al proper ancoratge de les Sorres. Aproximadament a partir del segle XVI i fins ben entrat el XIX, aquesta infraestructura va ser aprofitada com a celler d'una masia que es va construir en el mateix indret i que va donar nom al topònim actual.
Redacció / Fotos: Diputació de Barcelona
