L'autor reflexiona sobre vida, religió i ciència a través del llenguatge poètic a ‘Venir a morir aquí’
El periodista i filòleg, Alberto Cabello, s’estrena en el gènere poètic amb “Venir a morir aquí”, publicada per Parnass Edicions. L’obra reflexiona sobre vida, religió i ciència a través de la complexitat del llenguatge, amb les formes no personals del verb com a fil conductor. El poemari es presenta avui 11 de desembre, a les 19.30 h, al Castell de Cornellà.
“Venir a morir aquí” és un viatge d'anada i volta, del silenci al silenci. En aquest trajecte circular, no obstant això, no es torna mai a un mateix lloc. Tornar és convertir-se en algú diferent: conservar les arrels, sí, alimentar-se de la mateixa saba, sí, però oferir per fi un fruit que concentra tota l'existència i que per ventura aspira a entendre-la.
El poemari s'inicia amb dues cites que ens alerten dels rumbs del nostre viatge. “En el principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu. Aquest era en el principi amb Déu” (Evangeli de Sant Joan 1: 1). A la qual segueix: “Quanta complexitat afegim amb el llenguatge. Que simple imagino que seria la vida abans de les designacions” (Chantal Maillard).
El llenguatge, amb totes les seves limitacions, és intrínsec a l'ésser humà. Per això, resulta un agafador espiritual legítim amb el qual donar explicació –una de les moltes possibles– a l'existència: el subjecte poètic neix substantiu, viu adverbi i mor participi. Ciència, religió i poesia es converteixen en el fil d'Ariadna que ens condueix per l'inabastable univers que pretenem habitar.
El poema com a Terra Promesa
El subjecte poètic de “Venir a morir aquí” sofreix la síndrome de Moisés, el profeta que mor després de la seva travessia pel desert, quan està a punt d'entrar a la Terra promesa. El poema final, del mateix títol que l'obra, es compon de versos incipients, de títols a mitjà fer, d'expressions imaginàries, avortades, que no apareixen en el poemari però que romanen vives en algun univers paral·lel de la ment humana. Hi ha aquí una concepció molt particular del poeta com a ens que guia al lector per un camí tortuós de versos que requereixen d'esforç, tenacitat, fe, paciència… Però el gran descobriment, la gran veritat del poema i, per extensió, de tota l'obra correspon trepitjar-la als lectors. El poeta a penes lliura un full de ruta i només albira el sentit final. Correspon a la resta de la humanitat entrar a la Terra Promesa I interpretar-la, interpretar-nos, totalment.
Bibliografia
Alberto Cabello Hernández (Cornellà de Llobregat, 1980) és Doctor en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (Excel·lent Cum Laude), Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (Premi Extraordinari Final de Carrera).
És autor de l'assaig Tele/exprés. Cultura i crítica literària (2015, grup editor RCA) i de la biografia Alquímia. Paulí Collado Martínez, el poeta del ferro de Cornellà (2017, Ajuntament de Cornellà). En 2010 es va fer amb el Premi Internacional de Microrelatos El Bulle. També ha publicat relats i articles en diferents revistes. Ha treballat com a periodista en El País, Público i Cadena Ser, entre altres mitjans, i des de 2011 és Director d'Imatge i Comunicació de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona). A més ha impartit classes de Postgrau de Comunicació Local, Comarcal i de Proximitat en la UAB i ha exercit com a investigador en el Laboratori de Comunicació Estratègica d'aquesta universitat.
Redacció / Fotos: Arxiu
