CineBaix, sala de culte pels cinèfils no només de la comarca del Baix Llobregat , commemora aquest novembre els seus 10 anys en actiu.

La cançó “I Will Survive” de Gloria Gaynor podria ser una bona BSO per a la pel·lícula biogràfica del CINEBAIX, o l’art dels somnis, com se'l podria anomenar.

30 anys de Cinemes Guinart que l’Ajuntament de Sant Feliu i la mobilització ciutadana van poder salvar d’un tancament segur. Al 2004 les grans sales esborren l’espai de les més petites; sobreviure és complicat i els Guinart no guanyen la batalla. El 15 de febrer de 2004 projecten la seva darrera pel·lícula tancant les 6 sales que va arribar a tenir.

Comença en aquell moment un any i mig de lluita. La mobilització ciutadana dels amants del cinema i la cultura va fer posar-se en marxa a l’Ajuntament que va comprar l’edifici al mateix cinema reconvertint-lo en l’“Associació CineBaix”, amb el projecte de gestió elaborat per la plataforma ProCinema.

L’alcalde al 2004, el socialista Juan Antonio Vàzquez parla així del procés: “Quan l’antic propietari, Salvador Negre, ens va comunicar que no podia fer front al deutes, vam parlar primer amb l’empresa creditora. Només volien vendre el local sense tenir en compte el destí de l’espai. Al mateix temps, va sorgir el moviment ciutadà contra el tancament, i el més important: un grup que s’oferia a gestionar el cinema de manera altruista i garantir l’activitat. Això ens va fer decidir-nos com a Ajuntament a comprar l’immoble i cedir-ho a l’associació, assumint inicialment els suministraments i consums”. Un decisió que va suposar una inversió de 1,2 milions d’euros, que es va aprovar, segons Vàzquez gràcies a “el compromís altruista dels ciutadans vinculats al Ateneu que va ser decisiu". "Vam actuar amb tota la rapidesa possible, va ser una satisfacció gran que ciutadans i ajuntament ens poséssim a treballar conjuntament i més veient l’èxit del projecte del CineBaix avui en dia, de fet, va ser la primera experiència real en que una entitat gestionava un espai municipal”, explica.

Finalment, a l’octubre del 2005 projecten la primera pel·lícula ja com a entitat cultural: “Princesas”, de Fernando León de Aranoa, amb la nostra veïna de Viladecans, Candela Peña, al capdavant.

10 anys després, aquest mes de novembre el CineBaix ha celebrat una dècada fomentant la cultura i el cinema al Baix Llobregat, i ho ha fet amb una exposició sobre els orígens i els fets més importants de la seva trajectòria com a entitat; i amb la projecció d’una mostra de cinema àrab i llatinoamericà entre el 5 i el 15 de desembre.

Amb la digitalització del sistema de projecció, sis sales obertes i una programació que barreja cinema comercial amb cinema d’autor o independent, cosa poc comú en les sales d’avui en dia, i una voluntat cultural innegable d’apropar el cine al ciutadà, el CineBaix s’ha convertit en un referent no només a la comarca i un exemple de com subsistir a la crisi fent un producte de qualitat.

Tal i com explica el seu director Xavier Bach, “nosaltres estem molt contents pel fet que d’una plataforma per construir un cine es construís una entitat sens ànim de lucre, que és ara un projecte consolidat, sòlid, amb sales modernitzades i digitalitzades. Això ens ha permès sobreviure tot i el tsunami al món de l’exhibició que ha deixat 700 sales tancades en aquest país, bàsicament per no poder renovar les seves instal·lacions. Nosaltres ho hem pogut fer poc a poc i costosament però això ens fa tenir una programació homologada als cinemes comercials.” La comercialització ha permès mantenir el projecte cultural, tal i com comenta Bach, “Som de la xarxa d’Europa Cinemas, que ja queden pocs a Catalunya (el Verdi, Renoire Floridablanca, Terrassa i Girona, els altres han anat tancant). El nostre compromís és fer el màxim per promoure i protegir el cine europeu i la diversitat cultural. El dijous vinent farem una transmissió en directe d’un documental d’un director de Sant Just, fem primeres produccions d’alumnes de l’ESCAC, també de pel·lícules que volem participar a premis com els Gaudís i no tenen on projectar-se. Sense estrenar-se no poden concórrer. I els cinemes no estan per la labor. Som una mica el refugi per a la gent que no troba sortida, per acollir-los i visibilitzar les seves pel·lícules”.

Per tant, tot i els reptes per endavant i la continua lluita per mantenir-se en un mercat i una societat com l’actual, mentre sigui possible combinar en una sala “Marte” i al costat “un dia perfecte per volar”, llarga vida al CineBaix!

I com deia la Gaynor: “I've got all my life to live and I've got all my love to give And I'll survive, I will survive."