L’arxiu comarcal dona accés a 10.000 cartes enviades de 1951 a 1972 al programa radiofònic “Consultorio para la mujer Elena Francis"
A partir d’ara seran consultables a l’Arxiu comarcal del Baix Llobregat 9.456 cartes dels anys de 1951 a 1972 gràcies a quest projecte de digitalització de l'Arxiu Comarcal. Es tracta d'un recull de les consultes enviades al mític programa de ràdio, que va començar com un espai on oferir els productes de l’institut de Bellesa Elena Francis i que va acabar sent una mena de gabinet psicològic per a milers de dones. Els documents es van trobar a l’any a la masia de Can Tirell de Cornellà, propietat de la família Fradera, vinculada a l’empresa Elena Francis. Després de diversos tractaments de desinsectació i desinfecció de fons, i una important tasca d’organització, descripció i digitalització, se’n han pogut conservar aproximadament unes 100.000 cartes. Gràcies a aquest procés, ja es poden consultar els sobres, cartes i la còpia de les respostes enviades a el/la consultant. Per tal de preservar les dades personals de les autores de les cartes, s’han ocultat els noms, cognoms i domicilis de les remitents, deixant només constància del municipi de procedència.
El “Consultorio para la mujer Elena Francis” va ser un programa mític de ràdio emès a Barcelona entre els anys 1947 i 1984, adreçat al públic femení. S’estructurava entorn a la correspondència que enviaven les i els radiooients a Elena Francis, un personatge que contestava lesconsultes, dubtes i confidències. Rera Francis s’amagaven al principi un mossèn i un psicòleg que responien les consultes. A partir del 1966 l’encarregat va ser el periodista Juan Soto Viñolo, que desprès del tancament del programa, en 1984, va signar crítiques taurines a El Periódico. A través d’aquests escrits podem aproximar-nos a la crònica sentimental de tota una època, llegint sobre els costums, la cura del cos, els sentiments, l’estructura familiar, el treball de les dones, del seus estatus jurídic i social i dels diversos rols femenins.
Tot plegat en un context on les dones necessitaven de la tutela del pare o el permís del marit per poder treballar, viatjar a l’estranger o obrir un compte corrent. Aquest fons permet un apropament a la vida quotidiana de les dones durant el franquisme perquè és un testimoni directe i excepcional
