Miguel Ángel Mayo: “Les entitats sense ànim de lucre no sempre són el que semblen”
L’actual coordinador del Sindicat de Tècnics d’Hisenda de Catalunya (GESTHA) explica que “hi ha cada vegada més entitats d'aquests tipus que controla una persona que se n’aprofita per penjar empreses satèl·lit i facturar per lucrar-se”.
En els darrers mesos, l’Agència Tributària s’està mostrant molt activa en els casos de corrupció i evasió fiscal. A més, a partir d’aquest any s’imposa una nova normativa fiscal per a entitats sense ànim de lucre. La Premsa del Baix ha tingut l’oportunitat d’entrevistar a Miguel Ángel Mayo. Aquest gavanenc, amb més de quinze anys com a tècnic d’Hisenda, és l’actual coordinador del Sindicat de Tècnics d’Hisenda de Catalunya (GESTHA).
Per iniciar l’entrevista m’agradaria saber quins nivells frau hi ha a Espanya i especialment a Catalunya?
Els nivells de frau a Espanya són alts, estem parlant entorn d’un 24,8% del PIB, mentre que a Catalunya és del 24,6% del PIB. Perquè es faci una idea prop de 16.000 milions d’euros s’escapen cada any del control de l’Agència Tributària a Catalunya. Per a dir-ho d’una altra forma, perquè s’entengui, un de cada quatre euros s’escapen del control fiscal. La veritat és que és un gran problema de drenatge de liquiditat de qualsevol entitat, país o autonomia. A més dels grans nivells de frau que tenim hi ha uns grans nivells de corrupció, dos aspectes que sempre han anat units i té un cost d’imatge exterior.
“Actualment a Catalunya hi ha un 24,6% de frau, és a dir, uns 16.000 milions d’euros s'escapen cada any del control de l’Agència Tributària”
Quin perfil té el defraudador?
Els estudis diuen que més d’un 72% del frau fiscal els cometen les grans corporacions i els grans patrimonis. Per què? En principi seria per quantitat, però no. Realment són els que tenen les condicions, els instruments i, sobretot, la liquiditat per fer grans muntatges d’enginyeria fiscal.
Podem parlar de volum de frau al Baix Llobregat?
Seria molt demanar les xifres de frau de la comarca, encara que suposo que seran semblants al de Barcelona i Catalunya. El teixit industrial a la província de Barcelona és molt homogeni i, per tant, el Baix Llobregat tindrà un volum semblant sobre el 23-24%.
Quins mecanismes té l’Agència Tributària per perseguir els defraudadors?
La principal eina de l’Agència Tributària és la seva base de dades. El que intentem és comprovar tot perquè no hi hagi forats negres al control fiscal. Estan perfectament controlades les persones físiques, segons les seves rendes de treball, estan també controlades les persones físiques vies com les rentes que generen en les entitats financeres, es controlen les empreses segons les seves declaracions i cada vegada van quedant menys espais obscurs al control de l’Agència Tributària. De fet, la normativa per al 2015 obliga a les entitats sense ànim de lucre, com entitats esportives, culturals, associacions de veïns, etc, a dur una comptabilitat i presentar l’impost sobre societats. En el moment, que ho presentin les seves obligacions fiscals també coneixerem els moviments que tenen aquests tipus d’entitats.
Per què també volen controlar les entitats sense ànim de lucre?
Sabem que aquests tipus d’entitats, sobretot, les esportives o culturals representen un fi social i que, per tant, les seves rendes estan exemptes. Tanmateix ens trobem nombroses vegades que el seu alt volum de moviment de diners s’escapen al seu no ànim de lucre i entren a la real activitat econòmica i que, per tant, ha de controlar l’Agència Tributària. Les entitats sense ànim de lucre no sempre són el que semblen.
“Ens trobem nombroses vegades que entitats com esportives o culturals, que mouen un alt volum de diners s’escapen al control de l’Agència Tributària”
S’ha detectat casos al Baix Llobregat d’entitats que van més enllà de la seva finalitat no lucrativa?
Per la meva responsabilitat no puc donar dades i els expedients que estem treballant. Només eli puc dir que si hi ha hagut un canvi normatiu per obligar a aquestes entitats sense ànim de lucre a presentar les seves obligacions fiscals és perquè l’Agència Tributària ha tingut coneixement que hi ha una borsa de frau en aquest tipus d’organitzacions.
Sembla que l’Agència Tributària té el punt de vista en el món de l’esport. Es pot dir que hi ha una borsa d’irregularitats fiscals i tributàries en aquest sector?
Cada any es realitza el Pla Nacional d’Inspecció i s’escull aquells contribuents amb especial risc. Abans eren les empreses immobiliàries i empreses d’exportacions, i últimament s’està centrant en professionals tant en el món artístic, de l’espectacle o esportiu. Jo dic que la comprovació no és dolenta. El millor que li pot passar a una empresa o entitat és que la comprovin i que ho tinguin tot recollit i, a més, que facilitin la feina. La comprovació d’Hisenda és només una auditoria de què les coses s’estan fent bé.
“La comprovació que realitza Hisenda és només una auditoria de què les coses s’estan fent bé”
El control de l’Agència Tributària a tot tipus d’entitats, com les de sense ànim de lucre, ha aixecat una gran polseguera…
Jo ho comprenia en un principi, ja que no es podia controlar tot l’entramat societari quan tens una sèrie d’entitats que no presenten les obligacions fiscals com la resta. Però com he dit abans algunes operacions són importants i escapen al control d’Hisenda. Això passa quan es posa per mig una fundació, una entitat sense ànim de lucre, una societat civil privada -que desapareixeran en un futur pròxim-. Així doncs, l’Agència Tributària va decidir que aquestes realitzin les seves obligacions fiscals per estar perfectament controlades amb el qual podem garantir que es fan les coses bé. El problema és que una associació de veïns o una comunitat de propietaris no tenen els mitjans per presentar les seves obligacions fiscals amb una comptabilitat segons el codi del comerç, amb el qual s’encarirà les seves despeses i fins i tot perillarà la seva continuïtat per no poder pagar un gestor. Nosaltres estem a favor que igual que es creen plataformes de renda perquè es puguin realitzar la renda els contribuents, es realitzin plataformes anuals perquè aquestes obligacions fiscals es puguin realitzar per aquest tipus específics de contribuents a través de la pàgina web de l’Agència Tributària per així bolcar la informació via un programa informàtic fàcil i que l’Agència pugui tenis les dades.
Em pot definir que és una activitat sense ànim de lucre?
Una activitat sense ànim de lucre significa una activitat no econòmica, una activitat social, que es realitza amb un voluntariat i que els seus ingressos que factura són per cobrir l’activitat social, mèdica, educativa, etc. Així doncs no hi ha IVA. Tanmateix, hi ha altres organitzacions sense ànim de lucre que no distingeixen l’activitat social i que realitzen una activitat econòmica. És llavors quan realitzen una activitat econòmica, com un bar en un club de futbol, un esdeveniment organitzat on es recull diners hauran de tenir dues comptabilitats diferents. Una estarà exempta i l’altra haurà de tributar.
“Hi ha entitats que no distingeixen el que és una activitat social d’una econòmica. Una està exempta i l’altra haurà de tributar”
Hi ha ajuntaments que s’ha oferit a ajudar aquest tipus d’entitats, en té constància?
No, però em sembla fantàstic que puguin ajudar aquestes petites entitats que ho necessiten.
Un club esportiu pot demandar directament a un president o expresident per no pagar l’IVA o l’Impost de Societats, en aquest darrer cas, abans de ser efectiva la nova normativa?
Qualsevol persona que en un moment donat pensa que hi ha una malversació de fons o una presumpció de delicte ho ha de denunciar a la fiscalia i qualsevol està legitimat a presentar la denúncia, després serà part o no. Des del punt de vista fiscal si hi ha un incompliment d’una obligació i si hi ha hagut una mala gestió econòmica. Qui ha incomplert és el club, i qui és el responsable de presentar l’IVA o Impost de Societats, és el club, no el president. Una altra cosa es pugui derivar la responsabilitat al president si és per acció o omissió i no ha realitzat les labors que eren de la seva responsabilitat i ha deixat de fer les coses de forma correcta. És llavors quan un president o expresident dirà, segons el meu parer, que l’elaboració de l’IVA estava encomanat a un departament o persona. D’altra banda, en l’àmbit penal, estem parlant de delicte i es personalitza en una persona física o jurídica.
Parlant del món esportiu, i especialment en el futbol, s’està imposant cada vegada més un model on una o unes persones fan un gran negoci en al voltant d’un club…
El problema d’aquest país és l’alt nivell de corrupció. Hi ha un greu problema quant tens el control d’una entitat i tens la capacitat o la possibilitat de crear al voltant una xarxa d’empreses, on la persona principal que controla el club no està relacionada amb aquestes, però sí que les fa facturar allí i, evidentment, es porta el diner. Això es diu corrupció. I la corrupció consisteix a deixar de finançar activitats d’innovació, activitats de qualitat de servei a donar un mal servei i finançar al corrupte. És gran problema de la política i el gran problema de moltes organitzacions que han sortit a la premsa. D’altra banda, cada vegada més, hi ha entitats controlades per una persona que se n’aprofita per penjar empreses satèl·lit i facturar per lucrar-se i després amaga els diners. El problema és després, quan el corrupte ha de gastar aquests diners procedents d’activitats il·lícites. Estem parlant de blanqueig de capitals. Com es pot fer? Doncs els gasta fent despesa sigui incrementant el seu patrimoni (immobles, vehicles de gamma alta, joies, objectes d’art, etc) o duent un alt ritme de vida. L’altra modalitat és invertint els diners en operacions o societats, és quan parlem de la creació d’un entramat d’empreses el més gran possible on la majoria d’aquestes no tinguin cap relació amb ell per instrumentar operacions fictícies perquè el pagament d’aquestes operacions suposarà el blanqueig de capital. És doncs, quan l’Agència Tributària ha de treballar per controlar aquest tipus d’organitzacions i comprovar el que s’està facturant no correspon a una real activitat social i que ho vol amagar com entitat sens ànim de lucre. Per això hi ha aquest canvi de normativa per controlar aquest tipus d’entitats perquè moltes vegades excedeixen de la seva activitat social.
“Els defraudadors o corruptes blanqueixen els capitals guanyats il·lícitament augmentant el seu patrimoni o invertint-los en operacions o societats”
Ha parlat d’entitats controlades per una persona però que no apareix el seu nom en cap empresa satèl·lit que utilitza per lucrar-se. Llavors està parlant de l’aparició d’una figura que és el testaferro?
Efectivament. La figura del testaferro és el que es coneix com la diferència entre l’administrador de fet i l’administrador de dret. La seva figura està especialment penada en el dret fiscal amb un augment copiós de les sancions. Això suposa posar una persona entre l’empresa i el verdader administrador, que és el que figura en tots els seus efectes de responsabilitats penals i fiscals quan realment no està dirigint l’empresa. El que realment està dirigint l’empresa és l’administrador de fet que acostuma a coincidir amb la persona amb la qual representa a una entitat que es relaciona a la seva vegada amb aquesta entitat o entitats amb la que penja un testaferro o un administrador no real. Què s’aconsegueix? Doncs mantenir sa i estalvi el patrimoni del verdader administrador, patrimoni que, a més, es va incrementant amb el lucre del qual estan realitzant aquest tipus d’entitats. Si algun cop salta la comprovació apareixerà una entitat que anomenem “cascarón” sense res i amb un administrador que acostuma a ser una persona estrangera, una persona insolvent, una persona il·localitzable, una persona major, etc…”.
“En molts casos de frau el verdader administrador no surt en cap lloc i sí apareix la figura del testaferro”
Tot això s’agreuja quan aquestes entitats utilitzen instal·lacions municipals pagades pels ciutadans amb els seus impostos. L’Ajuntament té algun tipus de responsabilitat al respecte quan té coneixement d’aquestes pràctiques irregulars?
Primer de tot el mal és doble perquè estàs aprofitant de l’entitat per autofacturar i crear un benefici que en la majoria dels casos no tributarà, i estàs utilitzen instal·lacions municipals per fer una activitat amb ànim de lucre quan hauria de ser social. A més amb un alt contingut de corrupció. La responsabilitat serà primer cap a l’Agència Tributària i després d’administració deslleial, malversació de fons, etc…
Per finalitzar, què en pensa de la nova normativa de la Seguretat Social envers a les entitats, sobretot, esportives?
Senzillament s’aplica la normativa. Si hi ha una relació d’autònom ha d’estar en el règim especial de treballadors autònoms, si és el club el que et contracta –fisioterapeuta, entrenador, etc- estàs en un règim laboral que es regeix per una nòmina, una retenció i una seguretat social. En el cas de les dietes i desplaçaments no passa això i és un forat que encara queda, ja que estan exempts d’IRPF i Seguretat Social. Considero que sempre ha estat així, una altra cosa és que fins ara hi havia permissivitat. Hi ha hagut un parell o tres d’actuacions que han aixecat acta, però en general no s’ha instruït de forma sistemàtica tots els clubs de futbol. Penso que és un toc d’atenció a totes aquelles entitats sense ànim de no lucre que no estaven fent les coses bé.
Marçal Fontanals / Foto: La Premsa del Baix
